MADRID.- El ministre de Justícia, Angel Acebes, va decretar ahir en el Congrés la «pau constitucional». És a dir, el final de la polèmica sobre el Consell General del Poder Judicial, l'únic òrgan constitucional sobre el qual no hi havia consens entre les dues principals forces polítiques.

Ahir, 23 anys després de l'elaboració de la Constitució, el consens es va segellar amb els vots del 96% del Congrés dels Diputats i amb l'oposició de només 11 parlamentaris.

El primer escull parlamentari del Pacte sobre la Justícia, subscrit pel PP i el PSOE, va passar amb nota el seu primer examen a l'aprovar-se el nou sistema d'elecció dels membres del CGPJ. A la reforma urgent, que permetrà la seva aplicació immediata perquè, per primera vegada es renovi el Consell sense dilacions, s'hi han sumat també CIU, PNB i Coalició Canària i només han quedat fora Esquerra Unida i la major part del Grup Mixt.

El Ple del Congrés va rebutjar les esmenes a la totalitat d'IU i del BNG i va incorporar les dues correccions tècniques pactades per populars i socialistes. Ara, el Senat aprovarà també aquesta reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial i el dia 26 de juliol, en un ple extraordinari, es votaran els nous membres del Consell.

El Pacte d'Estat sobre la Justícia preveu en un dels seus apartats que, dels 20 membres del Poder Judicial, vuit siguin elegits per les dues Càmeres i els altress 12 també siguin votats en el Parlament, però prèvia proposta dels propis jutges. Segons Acebes, es dóna al Consell una «doble legitimació», la judicial i la parlamentària.

En concret, les associacions poden proposar 18 candidats, de forma proporcional a la seva representació, i els jutges no afiliats poden presentar-ne uns altres 18, avalats cadascun per 70 membres de la carrera judicial.

Per a la votació, els diputats escriuran en una papereta sis noms de candidats i sortiran elegits els que més vots tinguin, sempre que arribin a els 210 vots, és a dir, tres cinquens de la Càmera. Si no els obtenen, es repeteix successivament la votació eliminant candidats.

El sistema d'elecció del CGPJ ha estat matèria d'enfrontament entre dreta i esquerra des de 1978. La primera Llei Orgànica del Poder Judicial va ser aprovada per UCD i preveia un sistema d'elecció directa de 12 vocals entre els propis jutges i la designació parlamentària d'altres vuit juristes. El PSOE va canviar la norma en 1985 per a estendre l'elecció parlamentària a tot el Consell.

La reforma va ser recorreguda per la APM davant el Constitucional i aquest tribunal va dictar una controvertida sentència que avalava els dos sistemes. El PP va fer des d'aleshores bandera electoral del canvi de sistema d'elecció, fins que fa dues setmanes va rectificar i va tancar l'acord amb el PSOE.

Tal com van manifestar ahir els portaveus durant el debat en el Congrés, el fet que els dos partits amb possibilitats de governar pactin un sistema d'elecció tanca definitivament la polèmica i dóna permanència a la decisió adoptada ahir en el Congrés.