Una iniciativa legislativa popular fustrada
 Saragossa, 22 de febrer de 2002.
 L'últim Ple de les Corts d'Aragó, per assentiment, acaba d'aprovar la retirada de la proposició de llei de promoció de l'estalvi energètic i les energies renovables, tal com havien sol·licitat els promotors al considerar que el text final aprovat en Ponència i Comissió per les Corts no responia substancialment al que van signar 37.000 aragonesos fa quatre anys. Convé recordar que aleshores, quan les associacions ecologistes i ciutadanes van promoure aquesta iniciativa legislativa popular (que vam recolzar des de CHA), vivíem sota l'amenaça del "Rubbiatrón" i la proposició de llei buscava tancar les portes a l'energia nuclear a l'Aragó i donar un impuls a les energies netes i a l'eficiència energètica, establint uns objectius de reducció d'emissions contaminants en determinats terminis i constituint un Institut i un òrgan consultiu que vetllessin per aquestes polítiques energètiques. S'han perdut, per tant, quatre anys. I el més greu és el mal que aquesta situació pot causar en la pròpia figura de la iniciativa legislativa popular.

Certament, en les societats democràtiques contemporànies, existeixen poques vies per a la participació ciutadana en les decisions polítiques. Pràcticament només es compta amb la voluntat popular cada quatre anys en les successives convocatòries electorals. Després sembla que els governants actuen com si tinguessin un xec en blanc. Per això, és important obrir noves vies a la participació popular. En el sistema espanyol tot just s'ha desenvolupat la figura del referèndum i l'únic element participatiu que ens va portar la Constitució va ser la iniciativa legislativa popular. De fet, una de les primeres lleis autonòmiques a Aragó va ser precisament la que regulava la capacitat d'almenys 15.000 ciutadans aragonesos per a presentar proposicions de llei en les nostres Corts.

Ningú qüestiona que evidentment l'última paraula la tenen els Diputats, que representen la sobirania de tot el poble i que, de fet, han estat elegits específicament per a legislar, però als constituents els va semblar necessari obrir una via popular a la iniciativa legislativa. Ningú pot obligar a les Corts a assumir qulasevol proposta que els hi arribi, per descomptat; però, quan, com en aquest cas, les Corts prenen en consideració una proposició de llei (és a dir, l'aproven i inicien la tramitació parlamentària), se suposa que, més enllà de les lògiques millores que tot text precisa, la majoria parlamentària està d'acord en els aspectes substancials de la llei.

Per això, quan el 4 de novembre de 1999 tots els grups, excepte el PP, vàrem recolzar l'inici de la tramitació d'aquesta iniciativa popular, esperàvem que qui conformaven el govern, PSOE i PAR, si volien modificar o millorar el text en la línia que creguessin convenient, mantinguessin una línia de diàleg amb la Comissió Promotora i amb els partits que vam recolzar la recollida de signatures (CHA i IU), i no amb qui va votar en contra. Lamentablement, en aquesta ocasió no ha estat així. La majoria governamental ha preferit pactar la llei amb el PP, buidant-la de contingut. Òbviament la Comissió Promotora s'ha sentit traïda i no ha trobat altra sortida que sol·licitar la retirada de la proposició de llei, per respecte als qui l'havien recolzat amb la seva signatura.

Aquesta retirada, que nosaltres ja temíem des de fa més d'un any, suposa un dur cop per a la via legislativa oberta als ciutadans. La incapacitat per a treure endavant aquesta llei és un fracàs tant de les Corts com institució com dels promotors, però sobretot posa en evidència la falta de voluntat política i de diàleg de la majoria governamental, sobre qui recau la principal responsabilitat. Tant de bo en el futur els legisladors, sense menyscapte de les seves competències, respectin de debò el paper que li correspon a la comissió promotora d'una iniciativa legislativa popular, si és que algú s'anima després d'aquest precedent.

Per Chesús Yuste, Diputat en les Corts d'Aragó per Chunta Aragonesista (CHA).