0. Preàmbul.
1. Porto Alegre.
2. Història del Reparto en Las Cabezas.
3. Cronograma orientatiu del procés del Reparto durant el 2001.
4. Metodologia

ANNEXOS

0. Comunicació
1. Premsa
2. Presentació de l'experiència
 

0. 0  . – Preàmbul.

En aquests contextos les paraules, com les armes, les càrrega el pensament únic. La paraula democràcia ens duu a formular-nos diverses preguntes: ¿està la democràcia acabada?, ¿és la democràcia democràtica?, ¿són els nostres representants representatius?, ¿es pot democratitzar la democràcia?… ¡el bon democratizador que la democratitzi, bon democratizador serà!.

Hi ha paraules com: creixement, desenvolupament, participació, ciutadania, etc; amb les quals se'ns pretén donar una complicada explicació de la vida, que quan aprofundim més enllà dels titulars no trobem més que receptes buides…

1. – Porto Alegre.

Porto Alegre és una ciutat del sud de Brasil, de més d'un milió d'habitants, que des de 1988 està posant en pràctica els pressupostos participatius. En un primer moment va ser una promesa electoral del Partit dels Treballadors (PT), que amb el temps ha anat provocant a milers de persones que decideixen com volen que el seu ajuntament gasti el seu pressupost municipal. Com diu Tars Genro "en l'arrel de l'experiència del pressupost participatiu de Porto Alegre està un cert tipus de resposta a la cridada crisi de l'Estat: <la crisi de l'Estat, no obstant això, no està assentada solament en la fragilitat per a donar respostes materials a les demandes de parcel·les importants de la societat; sinó que també està en l'aprofundiment de la seva falta de transparència i impermeabilidad per a bregar en una realitat social que fragmenta i produeix incessantment nous conflictes i nous moviments (…) La desestructuració de la manera de vida moderna i la fragmentació de les relacions sembla haver radicalitzat la impotència burocràtica de l'Estat, que ja no aconsegueix relegitimizar-se enfront dels ciutadans. Si votar cada quatre anys, al mateix temps la força i la feblesa de la representació, sempre va conferir un traç d'insuficiència a la legitimitat dels mecanismes de la democràcia formal, avui dia ho fa molt més; perquè la complexitat, la fluïdesa i la dinàmica del teixit social exigeixen una permanent confirmació de la legitimitat del poder. (…) Un Estat que combini la representació política tradicional <o sigui, eleccions periòdiques> amb la participació directa i voluntària dels ciutadans <creant formes de cogestión> perquè els representants electes pel sufragi universal i els participants de la democràcia directa i voluntària, generin decisions cada vegada més compromeses amb els interessos de la majoria." (2)

Aquesta experiència que es ve desenvolupant des de fa tretze anys ha servit perquè en diferents llocs del món s'hagi pres exemple, i concretament en l'Estat Espanyol podem parlar de poblacions que ho estan intentant com Rubí, Sabadell, Còrdova i Las Cabezas de San Juan.
 

2. - Història del "Reparto" a Las Cabezas de San Juan

El Ayuntamiento de Las Cabezas de San Juan hace saber:
Que ha llegado el Reparto,
El Reparto del presupuesto,
El Reparto de la participación,
El Reparto de responsabilidades.
Participación fresquita, ¡acabaita de coger!
¡Aprovechen que me la quitan de las manos!
Participen y construyan su historia
Revélenos su rollo,
Enróllense en el Reparto.
El Reparto que parte el bacalao.
¡Venga María, Pepe y Soledad!
Que ha llegado al pueblo el Reparto de la calidad. (3)
 

Las Cabezas de San Juan és una població de prop de setze mil habitants de la província de Sevilla, situada a uns 50 km. al sud de la capital. És un poble de jornalers amb assentaments de petits camperols, en el qual les polítiques europees han desestructurat l'activitat econòmica tradicional.

El procés de pressupostos participatius –"el Reparto"- va començar pràcticament en la campanya de les municipals del 95 mitjançant l'aplicació del procés d'elaboració col·lectiva defensat per la nostra formació política (IULV-CA). Des de 1.996; en el nostre exercici de govern local, mantenim anualment assemblees veïnals per barriades que ens permeten conèixer directament les necessitats, crítiques, suggeriments i opinions dels ciutadans. D'altra banda realitzem amb els moviments organitzats (Associacions, Col·lectius, Grups,…) Trobades Populars, amb la mateixa finalitat. A l'octubre de 1999, el govern municipal va demandar una investigació acció participativa que satisfés una de les propostes programáticas de IULV-CA: avançar en la construcció de la Democràcia Participativa.

Així el procés s'inicia amb un equip format per una sociòloga, un antropòleg i una tècnica municipal –treballadora social- amb un encàrrec: la preparació de la III Trobada Popular (febrer de 2000), que es va fer constituint una taula de tècnics de l'ajuntament, fent entrevistes a representants veïnals, tenint reunions amb associacions, treballant amb joves en els seus espais de sociabilitat… en definitiva, implicant a un nombre major de gent en el propi treball i en la discussió i decisió de com havia de ser aquesta trobada, del que sortirien gran part de les línies a desenvolupar al llarg de la investigació:
 

- Necessitat de crear taules de coordinació per a discutir i prendre decisions.

- Treballar amb –i des de- les identificacions dels veïns amb el seu entorn més pròxim.

- Necessitat de formació i autoformació en habilitats i eines per a la participació social.

- Construir una imatge social de la idea dels pressupostos participatius que seduís a la gent a implicar-se en el procés.

Des d'aquestes premisses vam començar a treballar en un procés on es barrejaven distints temps, interessos – antagònics, diferents, afins…-, escassos recursos econòmics… ni més ni menys que la rutina immobilista que sembla haver-se instal·lat en gran part del que envolta les decisions públiques.

AL principi ens vam plantejar -¿per incapacitat de fer-lo d'altra manera?- introduir un ordre -més aviat una ordenació- buscant uns mínims espais de trobada entre aquells -que suposadament- ja estaven prenent part en les decisions i accions públiques.

D'una banda, existien uns representants veïnals nascuts de l'estructuració del poble en catorze barriades i tres poblats, i que havien estat elegits en assemblees en els seus distints barris. Vam començar a entrevistar a aquests representants i va aparèixer la necessitat d'una coordinació entre tots ells perquè sorgís un diàleg autoformativo, que superés la dialèctica reduccionista <jo, el meu sot, el meu fanal…> cap a una altra més creativa que ajudés a retrobar-se amb els seus propis veïns; per a això es crea un nou espai de treball i decisió: la Taula de Representants de Veïns.

D'altra part, els tècnics municipals veien la necessitat de coordinar-se a l'hora de decidir i engegar els seus programes i actuacions. Així es va crear la Taula de l'Àrea social, que ha cobrat sentit amb la proposta de programes, activitats i pressupost pel 2001.

Una tercera taula la constituiria la Taula dels Polítics, que fins ara ha quedat formada pel grup municipal d'IU-LV-CA. La missió d'aquesta taula era que els polítics del municipi comprenguessin i assumissin que el "Reparto" no era només la creació d'un nou organigrama més eficaç per a la gestió municipal, sinó que parlàvem de repartiment de poder: o sigui, prendre les decisions polítiques necessàries perquè existeixi una vinculació real representant- representat, entenent per real que hu hagués escenaris on els veïns poguessin decidir quotidianament el seu poble –conjuntament amb els tècnics i els polítics locals.

En la línia de treballar des de –i amb- les identificacions socials, ens obríem a la producció de significats o sigui, a la capacitat de les persones per a definir realitats, per a interpretar el que els envolta i, per tant, practicar la realitat. Des de la reconstrucció de les històries de Las Cabezass de San Juan a través de les històries orals amb joves i majors (4) , es pretenia recuperar la capacitat de la gent per a construir i viure els seus temps i espais, enfront del temps objectivat –igual per a tots- i un espai convertit en territori –tenen amos i normes d'ús marcades des de fora- definits per una cultura de masses globalitzada que va penetrant des dels grans grups mediàtics. Per això, és tan important treballar des de –en- els espais de sociabilitat que potencien:

…I malgrat que hem parlat fins ara de línies, aquest procés ha estat de tot menys lineal: passos cap endavant, passos cap a endarrere, passos cap als costats, passos en espiral…¡Més passos que en Setmana Santa!. Però en tota aquesta caminata la majoria de la gent estava en el mateix lloc que al principi, per això, ens vam plantejar la necessitat de la dinamización de les barriades i poblats, perquè no decidíssim sempre els mateixos. Perquè el pressupost del 2002 fos participatiu havien d'implicar-se la major part de la població, tasca en la qual estem obstinats ara mateix, amb un equip de dinamización- que a més d'informar del procés ajuda a autoorganizarse als propis veïns-, un equip de teatre- que treballa amb els joves les seves necessitats i reivindicacions- i un formador- que ajuda a construir eines i habilitats participatives en les barriades i poblats-. Una altra de les línies de treball és la dinamización del teixit econòmic i formatiu de la localitat, els horitzons propers de la qual són l'elaboració participada d'un Pla de Desenvolupament Integral, així com unes Jornades de treball que tinguin com eix principal repensar el futur econòmic i social de Las Cabezas de San Juan.

Des d'ara fins a final d'any, caldrà elaborar, debatre i decidir el pressupost del 2002; cada veí en la seva barriada i poblat, cada tècnic amb els companys i col·lectius amb els quals treballa habitualment, i els polítics amb les seves agrupacions i els seus programes. Cada taula- de representants de veïns, de l'Àrea social, i la de polítics- durà les seves propostes. A més, les associacions aportaran les seves en unes jornades. Aquestes quatre propostes es discutiran en comú a les Jornades de Decisió del "Reparto" (Novembre 2001), d'on sortirà un projecte definitiu de pressupostos municipals –per a infraestructures i programes i activitats socioculturals- per a l'any 2002.

Però no ens confonguem, no és sols un repartiment de diners, ni la decisió sobre unes obres, ni tan sols dissenyar unes activitats socioculturals; és molt més, és transformar la nostra vida quotidiana mitjançant el repartiment de poder i que cada veí prengui protagonisme decidint amb els altres –fins i tot amb aquells als quals fins ara mirava des de la vorera de davant- el com vol viure el seu poble.

¿No estarem deixant endarrere la barbàrie economicista i obrint camí al desenvolupament humà?
 

3. 3.- Cronocrama Orientatiu del procés del Repartiment.

Podríem resumir l'horitzó d'aquest projecte –els objectius del qual concretarem més endavant- a aprofundir i consolidar les actuacions portades a terme des d'octubre de 1999 a desembre de 2000 per a l'engegada d'accions dirigides a la construcció d'una ciutadania activa, o sigui, una actitud decidida de construir processos i àmbits de presa de decisions participatives. Estem parlant d'alguna cosa que no estàtic, i que apunta formes que s'estan construint en relació amb els problemes concrets que s'han d'anar resolent.

Per això mateix cal construir-lo cada dia segons les necessitats socials -tant des de l'Ajuntament com des de la ciutadania-, perquè si no, es corre el risc de degenerar, de convertir-se en una estafa. No es tracta, per tant, de treballar des de la representació – que cada part (tècnics, polítics, voluntariat social i ciutadania en general) estigui representada en un òrgan de decisió-, sinó des d'una presència activa on la intervenció de la gent en els serveis i la programació directa és fonamental per a poder guanyar credibilitat per al Projecte de Pressupostos Participatius "El Reparto".

• Reunions de treball a totes les barriades i poblats (portades a terme per l'equip de dinamizació de barriades: Manoli Fernández, Marina Fernández, Mª José Falcó i Yolanda Jurado); on s'utilitzarà el vídeo com a material de discussió.

• Reunió amb els tècnics d'Obres i Serveis per adequar el seu treball a l'estratègia del "Reparto".

• Reunió amb la delegació d'Obres i Serveis per a plantejar les obres generals per a l'any 2002.

• Consolidació de grups de veïns a cada barriada i poblats perquè siguin els dinamitzadors del "Reparto" (equip de dinamizació de barriades). També se'ls donarà un curs d'habilitats participatives, que a més estarà obert a les associacions (ONG Ens Queda la Paraula Col·lectiu per a la IAP: Rafael Téllez).

• Reunió amb les agrupacions locals dels partits polítics.

• Assemblees en barriades i poblats per a elegir representants i decidir la priorització d'obres i activitats socioculturals. AL final del procés hi haurà una reunió de la Taula de Representants de Veïns per a decidir una proposta comuna de totes les barriades i poblats.

• Reunions de la Taula del Area social per a fer una proposta tècnica d'activitats.

• Reunions de la Taula Política (amb tots els grups polítics) per a fer una proposta política d'obres i activitats.

• Jornada amb associacions i col·lectius de Las Cabezas de San Juan per a fer propostes d'activitats socioculturals.

• Jornada sobre el desenvolupament socioeconòmic a Las Cabezas de San Juan. Primera presa de contacte per a fer un Pla Integral de Desenvolupament.

4. – Metología

Vàrem partir de la metodologia de la -i-a-p- (investigació acció participativa). La -i-a-p- és un corrent fluid però no homogani a les ciències socials. Ja en els primers escrits i congressos es podia percebre una diversitat d'estils metodològics, de fonts teòriques i ideològiques i d'àrees d'intervenció comunitària (AA.VV., 1978).  Presentem a continuació una definició des del punt de vista exclusivament metodològic.

Els processos de -investigació-, de -acció- i de -participació- estan units en forma d'espiral contínua, donant lloc un a uns altres, amb implicacions i determinacions concretes (si bé, de vegades, poden desenvolupar-se simultàniament, provenint de les determinacions del context i de la forma concreta que adopti el procés : hi ha retroalimentacions constants, però també començaments i finals que s'han de "puntuar" estratègicament.

1. Negociar col·lectivament la demanda entre les parts implicades i explicitar els objectius concrets i finals a aconseguir.
2. Consensuar col·lectivament les decisions importants, els compromissos adquirits, les tasques i el temps a emprar.
3. Creació d'equips de treball: de seguiment, d'investigació i formació, i d'acció.
4. Disseny de tècniques d'investigació amb orientació participativa: prioritzant les tècniques dialèctiques (assemblees, tallers, etc) i qualitatives (grups de discussió, entrevistes, textos, etc) i usant participativament les quantitatives (enquestes, ús de dades secundàries, etc.).
5. Designar "analitzadors" o elements clau que guiïn les anàlisis i les accions possibles a planejar.
6. Documents i sessions de devolució d'informativa segons els nivells de llenguatge de la població integrant.
7. Planificació d'actes, campanyes, programes, etc. que generin canvis i anàlisis evaluatius de la seva realització pràctica.

5. - Avaluació

L'avaluació és una eina metodològica que a partir d'una anàlisi de les relacions entre la teoria i la pràctica d'un projecte, entre el realitzat i planificat, emet un judici de valor dirigit a la presa de decisions sobre el projecte (GID 1.994).

Objectius de l'avaluació:

• L'avaluació ens permetrà introduir modificacions en les nostres activitats i perfeccionar accions futures.

• Tècniques participatives d'anàlisi qualitativa.

2.
Tars GENRO, El pressupost participatiu i l'Estat. En Cuchará i Pas Atrá nº4. Pgs 22-30 . Sevilla 1998.

3.
Pregó utilitzat per a la dinamización de barris.

4.
En aquest procés s'ha treballat amb unes 100 persones: unes s'han organitzat per a entrevistar a les persones majors del poble, els propis joves han entrevistat a altres joves, s'han fet tallers de còmic per a donar-li un suport a la història dels joves, s'han recollit fotos perquè serveixin de complement a la història dels majors, s'han fet tallers de posada en comú i de devolució de la informació…
 
 

1. Comunicació: vídeo "El Reparto" i campanya de publicitat La Carmanyola Obrera.

VÍDEO "EL REPARTO"

Aquest vídeo documental, dirigit per Oscar Clemente i produït per LZ Produccions compleix l'objectiu de "dur al carrer" el procés de pressupostos participatius. Amb la realització d'aquest documental, titulat "Ya estamos pensando en el Reparto" vam contar amb una eina, que des del llenguatge audiovisual, completa les accions de presentació de la campanya i treball posterior.

Adjuntem una còpia d'aquest vídeo.
 
 

LA CARMANYOLA OBRERA.

Aquestes accions han estat desenvolupades pel col·lectiu de treball artístic La Carmanyola Obrera, que descriuen la seva forma de fer art amb art colaboratiu. Colaboratiu per tractar-se d'un intent per unir esforços, objectius i destreses. ¿Per què no incorporar les eines del món de l'art a les lluites socials, i al seu torn restituir a l'art la seva vocació de canvi social?.

Les accions desenvolupades han estat:

1. Premsa


L'experiència el Repartiment ha transcendido les fronteres de Las Cabezas, per ser una experiència pionera en l'Estat Espanyol. D'això se n'han fet ressò els mitjans de comunicació. Adjuntem alguns dels articles de premsa.
 
 

2. Presentació de l'experiència.