BASES PER A UNA PROPOSTA DE LLEI PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

VALORACIÓ DE LA PROPOSTA DE LA LLEI ELECTORAL DEL PSC

(Només realitzo al valoració de la proposta del PSC perquè desconec si cap altre partit ha presentat alguna altra proposta)

  1. El parlament de Catalunya
  2. El Parlament de Catalunya està constituït per 135 diputats elegits en quatre circumscripcions electorals (les quatre províncies)

    La distribució d’escons per circumscripció és la següent:

    Barcelona

    85 escons

    Girona

    17 escons

    Lleida

    15 escons

    Tarragona

    18 escons

    2) La desproporcionalitat en aquesta distribució d’escons

    Si la distribució dels escons es fes proporcionalment al cens de cada província (dades del cens de 1999) seria la següent:

    Barcelona

    104 escons

    Girona

    11 escons

    Lleida

    8 escons

    Tarragona

    12 escons

    El perjudici de Barcelona en benefici de les altres tres províncies és ben palès.

  3. La proposta del PSC, resol aquesta desproporció?

Si, ja que en la seva proposta els 135 escons es distribuirien aplicant la Llei de D’Hondt al total de vots obtinguts per cada candidatura a tot Catalunya (circumscripció única).

Vegem una anàlisi comparativa basada en els resultats de les darreres eleccions al parlament (1999)

ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA - 1999

Candidatures

Total vots a Catalunya

% vots vàlids

Escons obtinguts realment

Escons aplicant D’Hondt

Escons aplicant proporcionalitat pura

CiU

1.178.420

37,7

56

52

51

PSC (1)

948.202

30,33

36

42

41

PSC-IC-Verds (2)

235.097

7,52

16

10

10

PP

297.265

9,51

12

13

13

ERC

271.173

8,67

12

12

12

IC-Verds (1)

78.441

2,51

3

3

4

EU i A (3)

44.454

1,42

0

1

2

Els Verds (CEC) (4)

22.797

0,73

0

1

1

Vots en blanc

28.968

0,92

0

1

1

 

  1. i 2) PSC-Ciutadans pel canvi i Iniciativa per Catalunya-Els Verds van presentar-se per separat a Barcelona. A les altres tres províncies es van presentar en coalició (2)
  1. Esquerra Unida i Alternativa
  2. Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

Veiem que la distribució d’escons aplicant D’Hondt o la proporcionalitat pura es força similar. Com es norma a l’aplicar D’Hondt, les candidatures majoritàries en resulten lleugerament afavorides en detriment de les minoritàries però en considerar tot el territori com una única circumscripció electoral, aquesta desviació es redueix força. Altra cosa és si el territori es divideix en vàries circumscripcions ja que un desviació d’un escó en cada una d’elles al final pot resultar-ne una desviació considerable (de fet, és el que veiem que passa en el cas que estem analitzant: tant CIU com PSC-IC obtindrien 4 escons menys cada un; un escó de mitjana per província).

El fet que ni EU i A, ni Els Verds (CEC) ni els vots en blanc (en la suposada hipòtesi que fos reconegut que hi pogués haver escons buits) no obtinguessin realment cap escó, és degut precisament a que actualment hi ha 4 circumscripcions. Però veiem que en assignar els escons a partir d’una sola circumscripció, tant si s’aplica D’Hondt com proporcionalitat pura, n’obtenen.

Una altra cosa és el llistó del 3% que la proposta del PSC continua mantenint (Article 5). En les tres províncies petites aquest llistó pràcticament no s’havia d’utilitzar ja que molt possiblement tot i que una candidatura depassés lleugerament el 3% dels vots vàlids, no tindria el nombre suficients de vots per obtenir escó (ni aplicant D’Hondt ni proporcionalitat pura). Però això canvia radicalment a l’establir una circumscripció única. Fixem-nos que ni tan sols IC-Els verds hauria aconseguit obtenir els seus tres escons (4 en el repartiment proporcional pur) perquè no va superar el 3% dels vots vàlids emesos. Així que aquest llistó és essencial que desaparegui i no hi hagi cap mena de llistó. Si una candidatura obté els suficients vots com per a què obtingui un escó en un repartiment proporcional, no hi ha cap motiu per a que no sigui així.

  1. La representació del territori

La proposta de llei del PSC contempla que la circumscripció electoral sigui la comarca. Segons la seva proposta, la candidatura més votada a cada comarca obtindria un diputat comarcal. Això comporta que, pel cap baix, hi ha la seguretat de que cada antiga circumscripció (província) obtindria tants diputats com comarques. Concretament,

Barcelona

un mínim de 11 escons

Girona

8 escons

Lleida

12 escons

Tarragona

10 escons

En definitiva, suposant que la resta de diputats electes fossin de la circumscripció de Barcelona, Girona tindria 3 diputats menys que els que els hi correspondria en una distribució d’escons proporcional, Tarragona, 2 escons menys i Lleida, 4 més.

Tot i això, val la pena remarcar que:

  1. Cal considerar que aquest supòsit seria difícil que es produís però, en qualsevol cas, la proposta de llei del PSC no estableix cap normativa que ho impedeixi.
  2. Si aquesta situació (o similars, tot i que no tan extremes) es produís, la causa en seria la manca de sensibilitat dels partits, bàsicament els majoritaris, a l’hora de confeccionar la seva llista general.

 

  1. La proposta del PSC no estableix cap disposició que obligui als partits a efectuar cap mena d’eleccions primàries. La designació dels membres que integren cada candidatura nacional així com la de cada candidat comarcal podria continuar sent competència exclusiva de les direccions dels partits.
  2. Els electors optarien per votar una candidatura que continuaria sent una llista tancada. No tindrien cap possibilitat d’incidir ni tan sols en l’elecció de les persones d’una sola llista. Les eleccions, per tant, continuarien sent un simple prorrateig mitjançant el qual es decidiria la quota de poder que cada candidatura obtindria. Però cap possibilitat de decidir sobre els candidats.

CONCLUSIONS:

  1. La proposta del PSC de fer una circumscripció única amb la correcció per tal que al menys cada comarca obtingués un escó, d’entrada representa un avenç tant pel que fa a la representació del territori com a la distribució proporcional a l’hora d’assignar els escons.
  2. Preferible aplicar criteris de proporcionalitat pura a l’hora de distribuir els escons però no seria greu que s’apliqués D’Hondt.
  3. Imprescindible eliminar el llistó d’un mínim percentatge per a obtenir escó.
  4. Cal que es reconegui que els vots en blanc siguin considerats com una candidatura més que poden comporta escons buits (aspecte del qual la proposta del PSC no en fa esment).
  5. S’hauria de mirar de buscar una via que, respectant la proporcionalitat escó/vots (objectiu prioritari) garantís una adequada distribució territorial dels escons.
  6. És inadmissible que la confecció de la llista de candidats estigui exclusivament en mans dels partits sense que els electors puguin influir en absolut sobre l’elecció dels candidats
  7.  

     

    BASES PER A UNA PROPOSTA DE SISTEMA ELECTORAL PER A L’ELECCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

    Catalunya està dividida en 41 comarques (més endavant hi ha una taula que, entre altres coses, hi ha el cens electoral de cada una d’elles (any 1999)

    La proposta del PSC contempla que cada comarca designi un diputat (a partir d’ara els nomenaré "diputats comarcals"). Al primer cop d’ull la desproporció de vots amb que aconseguiran els seus respectius escons, es fa ben palesa. Aquesta desproporció, però, quedaria compensada a l’hora de proveir la resta de diputats. Per a posar un exemple, si al PSC a causa dels vots que ha rebut la seva candidatura li corresponen 50 diputats a tot Catalunya i ha obtingut 15 diputats comarcals, de la llista general només en serien proclamats 35.

    Així que en principi sembla assumible que cada comarca pugui tenir un diputat com a mínim. El que ja no és acceptable és la manera que es proposa per a designar-lo.

    La proposta del PSC estableix que cada partit, coalició, federació o agrupació (a partir d’ara, candidatura), presentarà el seu candidat o la seva candidata per a cada comarca (encara que no ho esmenta explícitament, de manera implícita s’entén que cada candidatura que es presenti a l’àmbit de tot Catalunya, haurà de presentar un candidat/a a cada una de les 41 comarques més un candidat/a elegit pels electors residents a l’estranger). Òbviament, cal entendre també que serà cada partit qui "escollirà" els seus candidats d’acord amb els procediments que al respecte tingui establerts. És a dir, l’elector no té cap possibilitat de decidir directament sobre el seu "diputat comarcal". Ben al contrari, si té clar que vol votar un determinat candidat a "diputat comarcal", en fer-ho es veurà obligat a votar també per la mateixa candidatura a l’àmbit "nacional"

    Això es podria solventar de la següent manera:

     

    A) DUES VOTACIONS PARAL·LELES

    Cada elector, a l’estil de les eleccions de diputats y senadors d’àmbit estatal, dipositaria dos vots: un per a l’elecció del diputat comarcal i l’altre per a l’elecció dels diputats de la llista general.

     

    B) ELECCIÓ DELS DIPUTATS COMARCALS

    1) A la papereta per a l’elecció dels diputats comarcals hi figuraria cadascuna de les sigles de les candidatura (d’àmbit nacional o només comarcal) que s’haguessin presentat a la comarca amb el nom i cognoms dels membres de la candidatura presentats per cada una d’elles.

    2) Cada candidatura comarcal estaria integrat per un mínim de dos candidats (titular i reserves) degudament ordenats.

    3) A nivell de cada comarca (i en la circumscripció d’electors residents a l’estranger) es podran presentar candidatures específiques (que no es presentin a tot l’àmbit nacional). Si es tracta d’agrupacions d’electors, la candidatura haurà d’anar avalada per la signatura de al menys el ...... % dels electors de la circumscripció.

    4) Es podran constituir coalicions d’àmbit comarcal però si en aquestes coalicions hi participa un partit, coalició, federació o agrupació que es presenta a nivell nacional, s’haurà de fer constar explícitament per quina candidatura nacional computarà el diputat comarcal en el cas de resultar elegit i aquest haurà de computar forçosament com un diputat elegit per una de les candidatures d’àmbit nacional.

    5) A diferència de la proposta del PSC, els diputats comarcals obtinguts per candidatures que no es presentessin a totes les circumscripcions sinó només en una o vàries comarques també computarien a l’hora de determinar la resta d’escons a proveir en la distribució de la llista general. En altres paraules, dels 135 escons, 41 serien per a les comarques, 1 per a la circumscripció dels residents a l’estranger i els 93 restants correspondria assignar-los a partir de les llistes generals de les candidatures. Això té l’objecte d’impedir que cap candidatura d’àmbit nacional pugui presentar-se solapadament a les comarques impulsant una coalició o agrupació d’electors amb la qual cosa podria obtenir diputats comarcals sense que li restessin diputats de la llista general.

    6) Cada elector escriuria 1, 2, 3, 4... al costat de cada candidatura de la papereta segons els seu ordre de preferència. L’elector tindria dret a establir les seves preferències amb l’única limitació de no utilitzar un ordre correlatiu a partir del 1 (per exemple, escriure 1, 3, 4...) En aquest cas el vot es consideraria nul.

     

    ESCRUTINI I PROVISIÓ DEL DIPUTAT COMARCAL ELECTE

    L’escrutini del diputat comarcal es faria pel sistema de VOT PERSONAL TRANSFERIBLE

    Es procediria de la següent manera:

  8. Es comptarien els vots en primera opció que ha obtingut cada candidatura.
  9. La candidatura que hagués obtingut menys vots en primera opció, quedaria eliminada. Però els vots dels electors que haguessin optat en primera opció per la candidatura eliminada no serien vots inútils sinó que es distribuirien a la resta de les candidatures encara no eliminades d’acord amb la segona opció que constés a cada una de les paperetes que haguessin votat en primera opció per la candidatura eliminada. Per tant, aquests vots serien considerats com que manifestessin "si la candidatura per la qual he optat en primera opció queda eliminada, dono el meu vot a la candidatura que elegeixo en 2ª opció".
  10. En cas d’empat, s’eliminarien les dues candidatures simultàniament

  11. Un cop distribuïdes les paperetes de la primera candidatura eliminada entre les altres candidatures, es procediria a un nou recompte i s’eliminaria la candidatura que hagués aconseguit menys vots en aquest segon recompte.
  12. Les paperetes eliminades després d’aquest segon recompte es distribuirien a la resta de candidatures que encara no han estat eliminades d’acord amb l’opció preferent (2ª o 3ª segons el cas) que a cada una de les paperetes eliminades hi constés.
  13. S’aniria procedint d’aquesta manera fins arribar a que una de les candidatures fossin eliminades excepte una, que resultaria l’elegida
  14. El candidat situat en primer lloc de la candidatura guanyadora seria elegit diputat comarcal. La resta de candidats de la candidatura guanyadora serien qui suplirien el candidat elegit si per qualsevol cas deixés la seva condició de diputat abans d’acabar la legislatura.

[Potser val la pena fer notar que aquest sistema vindria a ser com si es realitzessin successives votacions en les quals s’anés eliminant la candidatura menys votada fins arribar a la votació entre les dues candidatures finalistes però amb l’avantatge que no cal fer segones voltes (ni, evidentment, terceres, quartes, etc.) sinó que s’aconsegueix en una sola votació]

 

C) ELECCIÓ DELS DIPUTATS NACIONALS

Amb aquest terme em refereixo a la resta de diputats del parlament exclosos els diputats comarcals (més el de la circumscripció d’electors residents a l’estranger). Actualment serien un total de 93 diputats.

Catalunya seria dividida en:

Una circumscripció general: tot Catalunya.

Dotze circumscripcions territorials, alguna de les quals es dividiria en districtes electorals.

En principi, la divisió proposada podria ser la següent (es tracta de veure-ho més des de la filosofia que la informa que no pas com d’una divisió consolidada):

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DELS PIRINEUS

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Alt Urgell


16.181

Pallars Jussà


10.690

Vall d'Aran


6.267

Pallars Sobirà


5.171

Alta Ribagorça


3.106

TOTAL

1

41.415

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES TERRES DE L'EBRE

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Baix Ebre


54.404

Motsià


45.539

Ribera d'Ebre


18.546

Terra Alta


10.566

TOTAL

1

129.055

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LA MARCA-PENEDÈS

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Garraf


82.873

Anoia


74.552

Alt Penedès


64.203

TOTAL

1

221.628

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE LLEIDA

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Segrià


139.747

Noguera


29.385

Urgell


25.351

Pla d'Urgell


24.435

Garrigues


16.304

Segarra


14.841

TOTAL

1

250.063

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL VALLÈS ORIENTAL

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Vallès Orient.


250.953

TOTAL

1

250.953

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Bages


130.416

Osona


103.274

Berguedà


33.088

Cerdanya


11.524

Solsonès


9.429

TOTAL

1

287.731

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE TARRAGONA

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Tarragonès


141.481

Baix Camp


114.028

Baix Penedés


43.437

Alt Camp


28.892

Conca Barberà


15.632

Priorat


7.890

TOTAL

1

351.360

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE GIRONA

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Gironès


108.688

Selva


90.367

Baix Empordà


80.447

Alt Empordà


78.548

Garrotxa


39.635

Ripollès


22.551

Pla de l'estany


19.785

TOTAL

1

440.021

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL MARESME

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Maresme


275.883

TOTAL

1

275.883

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL BAIX LLOBREGAT

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Baix Llobregat

Baix Llobregat. Nord



Baix Llobregat Sud


TOTAL

2

554.931

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Vallès Occ.

????

585.449

TOTAL

2

585.449

CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL BARCELONÈS

COMARQUES

DISTRICTES

CENS 1999

Barcelonès

Eixample



Gràcia



Horta-Guinardó



Les Corts



Nous Barris



Sant Andreu



Sant Martí



Sants-Montjuïc



Sarrià-St. Gervasi



L'Hospitalet



Badalona



Sta Coloma de Gram.


TOTAL

12

1.817.925

Aquestes 12 circumscripcions territorials es repartirien proporcionalment els diputat del parlament de la següent manera:

CIRCUMSCRIPCIONS TERRITORIALS

Escons comarcals

Total escons que li correspondria

Escons nacionals assignats

Ordre de proclamació dels diputats

Barcelonès

1.817.925

1

46,7888

44

12

6

6

6

6

6

2

Vallès Occidental

585.449

1

15,0680

14

2

2

2

2

2

2

2

Baix Llobregat

554.931

1

14,2825

13

2

2

2

2

2

2

1

Girona

440.021

7

11,3250

4

1

1

1

1




Tarragona

351.360

6

9,0431

3

1

1

1





Central

287.731

5

7,4055

2

1

1






Maresme

275.883

1

7,1005

6

1

1

1

1

1

1


Vallès Oriental

250.953

1

6,4589

5

1

1

1

1

1



Marca-Penedès

221.628

3

5,7041

2

1

1






Lleida

250.063

6

6,4360

0








Ebre

129.055

4

3,3216

0








Pirineus

41.415

5

1,0659

0








Resid. Estranger

???

1


0








 

  1. PRESENTACIÓ DE LES CANDIDATURES
  2. Cada partit, coalició o agrupació d’electors podria presentar candidatures a les circumscripcions territorials que ho desitgés.

    A les paperetes de les circumscripcions territorials del Pirineus, Ebre i Lleida només caldria que hi constés el nom de la candidatura sense cap candidat ja que aquestes circumscripcions no poden obtenir cap diputat nacional a causa de que el nombre dels seus diputats comarcals igualen o superen el nombre de candidats nacionals que els hi correspon en el repartiment proporcional nacional.

    A les paperetes de la resta de circumscripcions territorials (i a cada districte en el cas de les circumscripcions territorials dividides en districtes electorals) hi hauria la relació de candidats que cada candidatura presentés en aquella circumscripció o districte. El nombre d’aquests candidats hauria de ser, com a mínim, igual al nombre de candidats que es poden obtenir en la dita circumscripció o districte.

    L’elecció d’aquests candidats s’efectuaria mitjançant un procediment d’eleccions primàries en el si de les organitzacions que impulsessin la candidatura. Aquest procediment hauria d’estar regulat per una llei marc.

  3. VOTACIÓ
  4. Cada elector votaria una candidatura en la qual, abans de dipositar-la a l’urna, hi hauria escrit l’ordre de preferència dels candidats de la mateixa fins un màxim de la meitat de candidats més un (o l’arrodoniment per excés en el cas d’un nombre total senar de candidats) del nombre de diputats que li corresponen a cada circumscripció o districte (els de 2, 2 candidats assenyalats; els de tres, dos candidats assenyalats; els de quatre, tres candidats assenyalats, etc.)

  5. PROVISIÓ D’ESCONS A CADA CANDIDATURA

Es faria el recompte de vots que cada candidatura hauria obtingut a nivell nacional i els 93 escons nacionals es proveirien mitjançant un repartiment proporcional, es a dir:

4) ASSIGNACIÓ DELS DIPUTATS

A cada circumscripció territorial (o districte electoral) s’efectuaria un recompte dels vots obtinguts per cada candidat de cada candidatura mitjançant un sistema de VOT PERSONAL PONDERAT. És a dir, cada primera opció es comptabilitzarien com 1 vot pel candidat que l’ha rebuda; cada segona opció rebuda, com a ½ vot (0,5); cada tercera opció rebuda, com a 1/3 de vot (0,33) , cada quarta, com a ¼ de vot (0,25) etc. En conseqüència, al final del recompte, tots els candidats de cada candidatura quedarien ordenats d’acord amb el total dels vots ponderats que cada un hagués rebut.

A partir d’aquí, s’efectuaria la proclamació de diputats d’acord amb aquest procediment:

> Els primers dotze escons de cada candidatura s’assignarien al candidat més votat de cada un dels 12 districtes del Barcelonès. En el cas que una candidatura no hagués obtingut un total de 12 escons, els diputats s’assignarien entre els candidats guanyadors de cada districte que haguessin obtinguts més vots ponderats. En cas d’empat, tindria preferència el candidat que hagués obtingut més vots en primera opció.

> En el cas de les candidatures que els hi corresponguessin més de 12 escons, s’efectuaria la designació de diputats pel mateix procediment seguint l’ ordre definit a la primera columna de l’apartat "Ordre de proclamació de candidats" de la taula anterior.

> Si una candidatura li corresponguessin més de 22 escons, la proclamació dels restants s’efectuaria pel mateix procediment d’acord amb els barems definits a la segona columna de la mateixa taula i així successivament fins a esgotar el nombre d’escons obtinguts.

 

D – GARANTIES AL VOT SECRET I A L’ABSTENCIÓ

  1. Cada urna electoral tindrà enfront d'ella i dins la mateixa habitació on hi ha instal·lada la mesa electoral, una cabina electoral. Les cabines disposaran d'una entrada per la seva banda posterior i una sortida per la seva banda anterior, dissenyades de forma que el votant en el seu interior disposi de privacitat.
  2. A l'interior de la cabina es disposarà de les paperetes i sobres necessaris per a la votació.
  3. L'ús de la cabina és un deure electoral; no es podrà exercir el dret al vot sense passar prèviament per la cabina electoral. El votant entrarà en la cabina per crida nominal de la mesa electoral, a la seva sortida es dirigirà de forma immediata a dipositar el seu vot en la urna. Si, per qualsevol causa, el votant necessita ajuda per a entrar o sortir de la cabina, podrà ser ajudat però haurà de romandre en solitud a l’interior de la cabina el temps que el votant requereixi.
  4. Qualsevol altre comportament podrà ser estimat per la mesa electoral com a vot nul.
  5. A petició de la mesa electoral, les forces de seguretat garantiran mitjançant qualsevol procediment la privacitat del vot als votants que per incapacitat física o d'altra naturalesa no puguin utilitzar la cabina electoral.
  6. Amb caràcter general, les forces de seguretat impediran l'ostentació pública de la intenció del vot.
  7. Finalitzat el recompte oficial de la mesa electoral i estesa la corresponent acta de l’escrutini, la mesa electoral procedirà, en acte públic, a la destrucció irreversible de les llistes nominals de votants generades durant la jornada electoral.
  8. Els membres de la mesa i les forces de seguretat garantiran que, en el decurs de la jornada electoral, en cap moment aquestes llistes surtin de l’habitació on està instal·lada la mesa electoral. Així mateix, impediran que, tant en el decurs de la jornada electoral com un cop finalitzada, es confeccionin o es copiïn, per qualsevol mitjà, llistes dels electors adscrits a la mesa que han exercit el seu dret a votar.

CONCLUSIONS:

Aquest procediment crec que respectaria la proporcionalitat i, alhora, la representació territorial.

S’acabaria amb el sistema de llistes tancades que impedeix que els electors puguin expressar la seva preferència o el seu rebuig per determinats candidats. Paral·lelament reduiria considerablement el poder de designació de candidats que actualment tenen les direccions dels partits.

És imprescindible, però, valorar aquesta llei en un marc democràtic que actualment no disposem. Aquest marc hauria de contemplar indefugiblement:

  1. Autèntica separació de poders. El cap de l’executiu no hauria de ser elegit pel parlament sinó a través d’elecció directa pels ciutadans.
  2. S’haurien d’adoptar un seguit de procediments de democràcia directa:

- Reconeixement del dret a referèndums vinculats

- Dret a la iniciativa popular a referèndum

- Dret a la iniciativa legislativa popular.

- Dret a la revocació de càrrecs electes (inclosos, evidentment, els diputats)

- Dret a la iniciativa popular per a la derogació de lleis.

Consells ciutadans legislatius amb dret a veto.

etc.

3) La filosofia d’aquest sistema seria perfectament extrapolable al Congrés de diputats, a la resta de Comunitats Autònomes, y a les ciutats susceptibles de ser dividides en districtes electorals (que podrien coincidir o no en els districtes i/o barris que les conformen actualment).