BASES PER A UNA PROPOSTA DE LLEI PER A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA
VALORACIÓ DE LA PROPOSTA DE LA LLEI ELECTORAL DEL PSC
(Només realitzo al valoració de la proposta del PSC perquè desconec si cap altre partit ha presentat alguna altra proposta)
El Parlament de Catalunya està constituït per 135 diputats elegits en quatre circumscripcions electorals (les quatre províncies)
La distribució d’escons per circumscripció és la següent:
Barcelona |
85 escons |
Girona |
17 escons |
Lleida |
15 escons |
Tarragona |
18 escons |
2) La desproporcionalitat en aquesta distribució d’escons
Si la distribució dels escons es fes proporcionalment al cens de cada província (dades del cens de 1999) seria la següent:
Barcelona |
104 escons |
Girona |
11 escons |
Lleida |
8 escons |
Tarragona |
12 escons |
El perjudici de Barcelona en benefici de les altres tres províncies és ben palès.
Si, ja que en la seva proposta els 135 escons es distribuirien aplicant la Llei de D’Hondt al total de vots obtinguts per cada candidatura a tot Catalunya (circumscripció única).
Vegem una anàlisi comparativa basada en els resultats de les darreres eleccions al parlament (1999)
ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA - 1999
Candidatures |
Total vots a Catalunya |
% vots vàlids |
Escons obtinguts realment |
Escons aplicant D’Hondt |
Escons aplicant proporcionalitat pura |
CiU |
1.178.420 |
37,7 |
56 |
52 |
51 |
PSC (1) |
948.202 |
30,33 |
36 |
42 |
41 |
PSC-IC-Verds (2) |
235.097 |
7,52 |
16 |
10 |
10 |
PP |
297.265 |
9,51 |
12 |
13 |
13 |
ERC |
271.173 |
8,67 |
12 |
12 |
12 |
IC-Verds (1) |
78.441 |
2,51 |
3 |
3 |
4 |
EU i A (3) |
44.454 |
1,42 |
0 |
1 |
2 |
Els Verds (CEC) (4) |
22.797 |
0,73 |
0 |
1 |
1 |
Vots en blanc |
28.968 |
0,92 |
0 |
1 |
1 |
Veiem que la distribució d’escons aplicant D’Hondt o la proporcionalitat pura es força similar. Com es norma a l’aplicar D’Hondt, les candidatures majoritàries en resulten lleugerament afavorides en detriment de les minoritàries però en considerar tot el territori com una única circumscripció electoral, aquesta desviació es redueix força. Altra cosa és si el territori es divideix en vàries circumscripcions ja que un desviació d’un escó en cada una d’elles al final pot resultar-ne una desviació considerable (de fet, és el que veiem que passa en el cas que estem analitzant: tant CIU com PSC-IC obtindrien 4 escons menys cada un; un escó de mitjana per província).
El fet que ni EU i A, ni Els Verds (CEC) ni els vots en blanc (en la suposada hipòtesi que fos reconegut que hi pogués haver escons buits) no obtinguessin realment cap escó, és degut precisament a que actualment hi ha 4 circumscripcions. Però veiem que en assignar els escons a partir d’una sola circumscripció, tant si s’aplica D’Hondt com proporcionalitat pura, n’obtenen.
Una altra cosa és el llistó del 3% que la proposta del PSC continua mantenint (Article 5). En les tres províncies petites aquest llistó pràcticament no s’havia d’utilitzar ja que molt possiblement tot i que una candidatura depassés lleugerament el 3% dels vots vàlids, no tindria el nombre suficients de vots per obtenir escó (ni aplicant D’Hondt ni proporcionalitat pura). Però això canvia radicalment a l’establir una circumscripció única. Fixem-nos que ni tan sols IC-Els verds hauria aconseguit obtenir els seus tres escons (4 en el repartiment proporcional pur) perquè no va superar el 3% dels vots vàlids emesos. Així que aquest llistó és essencial que desaparegui i no hi hagi cap mena de llistó. Si una candidatura obté els suficients vots com per a què obtingui un escó en un repartiment proporcional, no hi ha cap motiu per a que no sigui així.
La proposta de llei del PSC contempla que la circumscripció electoral sigui la comarca. Segons la seva proposta, la candidatura més votada a cada comarca obtindria un diputat comarcal. Això comporta que, pel cap baix, hi ha la seguretat de que cada antiga circumscripció (província) obtindria tants diputats com comarques. Concretament,
Barcelona |
un mínim de 11 escons |
Girona |
8 escons |
Lleida |
12 escons |
Tarragona |
10 escons |
En definitiva, suposant que la resta de diputats electes fossin de la circumscripció de Barcelona, Girona tindria 3 diputats menys que els que els hi correspondria en una distribució d’escons proporcional, Tarragona, 2 escons menys i Lleida, 4 més.
Tot i això, val la pena remarcar que:
CONCLUSIONS:
BASES PER A UNA PROPOSTA DE SISTEMA ELECTORAL PER A L’ELECCIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA
Catalunya està dividida en 41 comarques (més endavant hi ha una taula que, entre altres coses, hi ha el cens electoral de cada una d’elles (any 1999)
La proposta del PSC contempla que cada comarca designi un diputat (a partir d’ara els nomenaré "diputats comarcals"). Al primer cop d’ull la desproporció de vots amb que aconseguiran els seus respectius escons, es fa ben palesa. Aquesta desproporció, però, quedaria compensada a l’hora de proveir la resta de diputats. Per a posar un exemple, si al PSC a causa dels vots que ha rebut la seva candidatura li corresponen 50 diputats a tot Catalunya i ha obtingut 15 diputats comarcals, de la llista general només en serien proclamats 35.
Així que en principi sembla assumible que cada comarca pugui tenir un diputat com a mínim. El que ja no és acceptable és la manera que es proposa per a designar-lo.
La proposta del PSC estableix que cada partit, coalició, federació o agrupació (a partir d’ara, candidatura), presentarà el seu candidat o la seva candidata per a cada comarca (encara que no ho esmenta explícitament, de manera implícita s’entén que cada candidatura que es presenti a l’àmbit de tot Catalunya, haurà de presentar un candidat/a a cada una de les 41 comarques més un candidat/a elegit pels electors residents a l’estranger). Òbviament, cal entendre també que serà cada partit qui "escollirà" els seus candidats d’acord amb els procediments que al respecte tingui establerts. És a dir, l’elector no té cap possibilitat de decidir directament sobre el seu "diputat comarcal". Ben al contrari, si té clar que vol votar un determinat candidat a "diputat comarcal", en fer-ho es veurà obligat a votar també per la mateixa candidatura a l’àmbit "nacional"
Això es podria solventar de la següent manera:
A) DUES VOTACIONS PARAL·LELES
Cada elector, a l’estil de les eleccions de diputats y senadors d’àmbit estatal, dipositaria dos vots: un per a l’elecció del diputat comarcal i l’altre per a l’elecció dels diputats de la llista general.
B) ELECCIÓ DELS DIPUTATS COMARCALS
1) A la papereta per a l’elecció dels diputats comarcals hi figuraria cadascuna de les sigles de les candidatura (d’àmbit nacional o només comarcal) que s’haguessin presentat a la comarca amb el nom i cognoms dels membres de la candidatura presentats per cada una d’elles.
2) Cada candidatura comarcal estaria integrat per un mínim de dos candidats (titular i reserves) degudament ordenats.
3) A nivell de cada comarca (i en la circumscripció d’electors residents a l’estranger) es podran presentar candidatures específiques (que no es presentin a tot l’àmbit nacional). Si es tracta d’agrupacions d’electors, la candidatura haurà d’anar avalada per la signatura de al menys el ...... % dels electors de la circumscripció.
4) Es podran constituir coalicions d’àmbit comarcal però si en aquestes coalicions hi participa un partit, coalició, federació o agrupació que es presenta a nivell nacional, s’haurà de fer constar explícitament per quina candidatura nacional computarà el diputat comarcal en el cas de resultar elegit i aquest haurà de computar forçosament com un diputat elegit per una de les candidatures d’àmbit nacional.
5) A diferència de la proposta del PSC, els diputats comarcals obtinguts per candidatures que no es presentessin a totes les circumscripcions sinó només en una o vàries comarques també computarien a l’hora de determinar la resta d’escons a proveir en la distribució de la llista general. En altres paraules, dels 135 escons, 41 serien per a les comarques, 1 per a la circumscripció dels residents a l’estranger i els 93 restants correspondria assignar-los a partir de les llistes generals de les candidatures. Això té l’objecte d’impedir que cap candidatura d’àmbit nacional pugui presentar-se solapadament a les comarques impulsant una coalició o agrupació d’electors amb la qual cosa podria obtenir diputats comarcals sense que li restessin diputats de la llista general.
6) Cada elector escriuria 1, 2, 3, 4... al costat de cada candidatura de la papereta segons els seu ordre de preferència. L’elector tindria dret a establir les seves preferències amb l’única limitació de no utilitzar un ordre correlatiu a partir del 1 (per exemple, escriure 1, 3, 4...) En aquest cas el vot es consideraria nul.
ESCRUTINI I PROVISIÓ DEL DIPUTAT COMARCAL ELECTE
L’escrutini del diputat comarcal es faria pel sistema de VOT PERSONAL TRANSFERIBLE
Es procediria de la següent manera:
En cas d’empat, s’eliminarien les dues candidatures simultàniament
[Potser val la pena fer notar que aquest sistema vindria a ser com si es realitzessin successives votacions en les quals s’anés eliminant la candidatura menys votada fins arribar a la votació entre les dues candidatures finalistes però amb l’avantatge que no cal fer segones voltes (ni, evidentment, terceres, quartes, etc.) sinó que s’aconsegueix en una sola votació]
C) ELECCIÓ DELS DIPUTATS NACIONALS
Amb aquest terme em refereixo a la resta de diputats del parlament exclosos els diputats comarcals (més el de la circumscripció d’electors residents a l’estranger). Actualment serien un total de 93 diputats.
Catalunya seria dividida en:
Una circumscripció general: tot Catalunya.
Dotze circumscripcions territorials, alguna de les quals es dividiria en districtes electorals.
En principi, la divisió proposada podria ser la següent (es tracta de veure-ho més des de la filosofia que la informa que no pas com d’una divisió consolidada):
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DELS PIRINEUS |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Alt Urgell |
|
16.181 |
|
Pallars Jussà |
|
10.690 |
|
Vall d'Aran |
|
6.267 |
|
Pallars Sobirà |
|
5.171 |
|
Alta Ribagorça |
|
3.106 |
|
TOTAL |
1 |
41.415 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES TERRES DE L'EBRE |
||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
Baix Ebre |
|
54.404 |
Motsià |
|
45.539 |
Ribera d'Ebre |
|
18.546 |
Terra Alta |
|
10.566 |
TOTAL |
1 |
129.055 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LA MARCA-PENEDÈS |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Garraf |
|
82.873 |
|
Anoia |
|
74.552 |
|
Alt Penedès |
|
64.203 |
|
TOTAL |
1 |
221.628 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE LLEIDA |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Segrià |
|
139.747 |
|
Noguera |
|
29.385 |
|
Urgell |
|
25.351 |
|
Pla d'Urgell |
|
24.435 |
|
Garrigues |
|
16.304 |
|
Segarra |
|
14.841 |
|
TOTAL |
1 |
250.063 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL VALLÈS ORIENTAL |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Vallès Orient. |
|
250.953 |
|
TOTAL |
1 |
250.953 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Bages |
|
130.416 |
|
Osona |
|
103.274 |
|
Berguedà |
|
33.088 |
|
Cerdanya |
|
11.524 |
|
Solsonès |
|
9.429 |
|
TOTAL |
1 |
287.731 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE TARRAGONA |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Tarragonès |
|
141.481 |
|
Baix Camp |
|
114.028 |
|
Baix Penedés |
|
43.437 |
|
Alt Camp |
|
28.892 |
|
Conca Barberà |
|
15.632 |
|
Priorat |
|
7.890 |
|
TOTAL |
1 |
351.360 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DE LES COMARQUES DE GIRONA |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Gironès |
|
108.688 |
|
Selva |
|
90.367 |
|
Baix Empordà |
|
80.447 |
|
Alt Empordà |
|
78.548 |
|
Garrotxa |
|
39.635 |
|
Ripollès |
|
22.551 |
|
Pla de l'estany |
|
19.785 |
|
TOTAL |
1 |
440.021 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL MARESME |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Maresme |
|
275.883 |
|
TOTAL |
1 |
275.883 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL BAIX LLOBREGAT |
||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
Baix Llobregat |
Baix Llobregat. Nord |
|
|
Baix Llobregat Sud |
|
TOTAL |
2 |
554.931 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Vallès Occ. |
???? |
585.449 |
|
TOTAL |
2 |
585.449 |
CIRCUMSCRIPCIÓ TERRITORIAL DEL BARCELONÈS |
|||
COMARQUES |
DISTRICTES |
CENS 1999 |
|
Barcelonès |
Eixample |
|
|
|
Gràcia |
|
|
|
Horta-Guinardó |
|
|
|
Les Corts |
|
|
|
Nous Barris |
|
|
|
Sant Andreu |
|
|
|
Sant Martí |
|
|
|
Sants-Montjuïc |
|
|
|
Sarrià-St. Gervasi |
|
|
|
L'Hospitalet |
|
|
|
Badalona |
|
|
|
Sta Coloma de Gram. |
|
|
TOTAL |
12 |
1.817.925 |
Aquestes 12 circumscripcions territorials es repartirien proporcionalment els diputat del parlament de la següent manera:
CIRCUMSCRIPCIONS TERRITORIALS |
Escons comarcals |
Total escons que li correspondria |
Escons nacionals assignats |
Ordre de proclamació dels diputats |
|||||||
Barcelonès |
1.817.925 |
1 |
46,7888 |
44 |
12 |
6 |
6 |
6 |
6 |
6 |
2 |
Vallès Occidental |
585.449 |
1 |
15,0680 |
14 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
Baix Llobregat |
554.931 |
1 |
14,2825 |
13 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
2 |
1 |
Girona |
440.021 |
7 |
11,3250 |
4 |
1 |
1 |
1 |
1 |
|
|
|
Tarragona |
351.360 |
6 |
9,0431 |
3 |
1 |
1 |
1 |
|
|
|
|
Central |
287.731 |
5 |
7,4055 |
2 |
1 |
1 |
|
|
|
|
|
Maresme |
275.883 |
1 |
7,1005 |
6 |
1 |
1 |
1 |
1 |
1 |
1 |
|
Vallès Oriental |
250.953 |
1 |
6,4589 |
5 |
1 |
1 |
1 |
1 |
1 |
|
|
Marca-Penedès |
221.628 |
3 |
5,7041 |
2 |
1 |
1 |
|
|
|
|
|
Lleida |
250.063 |
6 |
6,4360 |
0 |
|
|
|
|
|
|
|
Ebre |
129.055 |
4 |
3,3216 |
0 |
|
|
|
|
|
|
|
Pirineus |
41.415 |
5 |
1,0659 |
0 |
|
|
|
|
|
|
|
Resid. Estranger |
??? |
1 |
|
0 |
|
|
|
|
|
|
|
Cada partit, coalició o agrupació d’electors podria presentar candidatures a les circumscripcions territorials que ho desitgés.
A les paperetes de les circumscripcions territorials del Pirineus, Ebre i Lleida només caldria que hi constés el nom de la candidatura sense cap candidat ja que aquestes circumscripcions no poden obtenir cap diputat nacional a causa de que el nombre dels seus diputats comarcals igualen o superen el nombre de candidats nacionals que els hi correspon en el repartiment proporcional nacional.
A les paperetes de la resta de circumscripcions territorials (i a cada districte en el cas de les circumscripcions territorials dividides en districtes electorals) hi hauria la relació de candidats que cada candidatura presentés en aquella circumscripció o districte. El nombre d’aquests candidats hauria de ser, com a mínim, igual al nombre de candidats que es poden obtenir en la dita circumscripció o districte.
L’elecció d’aquests candidats s’efectuaria mitjançant un procediment d’eleccions primàries en el si de les organitzacions que impulsessin la candidatura. Aquest procediment hauria d’estar regulat per una llei marc.
Cada elector votaria una candidatura en la qual, abans de dipositar-la a l’urna, hi hauria escrit l’ordre de preferència dels candidats de la mateixa fins un màxim de la meitat de candidats més un (o l’arrodoniment per excés en el cas d’un nombre total senar de candidats) del nombre de diputats que li corresponen a cada circumscripció o districte (els de 2, 2 candidats assenyalats; els de tres, dos candidats assenyalats; els de quatre, tres candidats assenyalats, etc.)
Es faria el recompte de vots que cada candidatura hauria obtingut a nivell nacional i els 93 escons nacionals es proveirien mitjançant un repartiment proporcional, es a dir:
4) ASSIGNACIÓ DELS DIPUTATS
A cada circumscripció territorial (o districte electoral) s’efectuaria un recompte dels vots obtinguts per cada candidat de cada candidatura mitjançant un sistema de VOT PERSONAL PONDERAT. És a dir, cada primera opció es comptabilitzarien com 1 vot pel candidat que l’ha rebuda; cada segona opció rebuda, com a ½ vot (0,5); cada tercera opció rebuda, com a 1/3 de vot (0,33) , cada quarta, com a ¼ de vot (0,25) etc. En conseqüència, al final del recompte, tots els candidats de cada candidatura quedarien ordenats d’acord amb el total dels vots ponderats que cada un hagués rebut.
A partir d’aquí, s’efectuaria la proclamació de diputats d’acord amb aquest procediment:
> Els primers dotze escons de cada candidatura s’assignarien al candidat més votat de cada un dels 12 districtes del Barcelonès. En el cas que una candidatura no hagués obtingut un total de 12 escons, els diputats s’assignarien entre els candidats guanyadors de cada districte que haguessin obtinguts més vots ponderats. En cas d’empat, tindria preferència el candidat que hagués obtingut més vots en primera opció.
> En el cas de les candidatures que els hi corresponguessin més de 12 escons, s’efectuaria la designació de diputats pel mateix procediment seguint l’ ordre definit a la primera columna de l’apartat "Ordre de proclamació de candidats" de la taula anterior.
> Si una candidatura li corresponguessin més de 22 escons, la proclamació dels restants s’efectuaria pel mateix procediment d’acord amb els barems definits a la segona columna de la mateixa taula i així successivament fins a esgotar el nombre d’escons obtinguts.
D – GARANTIES AL VOT SECRET I A L’ABSTENCIÓ
CONCLUSIONS:
Aquest procediment crec que respectaria la proporcionalitat i, alhora, la representació territorial.
S’acabaria amb el sistema de llistes tancades que impedeix que els electors puguin expressar la seva preferència o el seu rebuig per determinats candidats. Paral·lelament reduiria considerablement el poder de designació de candidats que actualment tenen les direccions dels partits.
És imprescindible, però, valorar aquesta llei en un marc democràtic que actualment no disposem. Aquest marc hauria de contemplar indefugiblement:
- Reconeixement del dret a referèndums vinculats
- Dret a la iniciativa popular a referèndum
- Dret a la iniciativa legislativa popular.
- Dret a la revocació de càrrecs electes (inclosos, evidentment, els diputats)
- Dret a la iniciativa popular per a la derogació de lleis.
Consells ciutadans legislatius amb dret a veto.
etc.
3) La filosofia d’aquest sistema seria perfectament extrapolable al Congrés de diputats, a la resta de Comunitats Autònomes, y a les ciutats susceptibles de ser dividides en districtes electorals (que podrien coincidir o no en els districtes i/o barris que les conformen actualment).