TÍTOL 1r: DISPOSICIONS GENERALS 1.
Art.
1: Confederació Suïssa
Art.
2: Objectiu
Art.
3: Cantons
Art.
4: Idiomes oficials
Art.
5: Principis regidors de l'Estat de Dret
Art.
6: Responsabilitat individual i davant la societat
TÍTOL
2n: DRETS FONAMENTALS, CIUTADANIA I OBJECTIUS
Capítol
1.
Art.
7: Dignitat humana
Art.
8: Igualtat davant la llei
Art.
9: Protecció contra l'arbitrarietat i defensa de la bona fe
Art.
10: Dret a la vida i a la llibertat personal
Art.
11: Protecció de la infància i la joventut
Art.
12: Dret a l'auxili en situació de desemparament
Art.
13: Protecció de l'esfera privada
Art.
14: Dret al matrimoni i a la família
Art.
15: Llibertat de consciència i religiosa
Art.
16: Llibertat d'opinió i informació
Art.
17: Llibertat de mitjans d'informació
Art.
18: Llibertat d'idioma
Art.
19: Dret a un ensenyament bàsic
Art.
20: Llibertat científica
Art.
21: Llibertat artística
Art.
22: Llibertat de reunió
Art.
23: Llibertat d'associació
Art.
24: Llibertat per a fixar la residència
Art.
25: Protecció contra l'expulsió i l'extradició
Art.
26: Garantia de la propietat privada
Art.
27: Llibertat econòmica
Art.
28: Llibertat d'associacions sindicals i empresarials
Art.
29: Garanties generals processals
Art.
30: Garanties del procés judicial
Art.
31: Privació de llibertat
Art.
32: Procediment penal
Art.
33: Dret de petició
Art.
34: Drets polítics
Art.
35: Execució dels drets fonamentals
Art.
36: Restricció dels drets fonamentals
Capítol
2: Nacionalitat i drets polítics
Art.
37: Nacionalitat i ciutadania
Art.
38: Adquisició i pèrdua de la nacionalitat i dels drets de
ciutadania
Art.
39: Exercici dels drets polítics
Art.
40: Suïssos i suïsses residents en l'estranger
Capítol
3: Objectius socials
Art.
41.
TÍTOL 3º: CONFEDERACIÓ, CANTONS I MUNICIPIS
Capítol
1º: Relacions de la confederació i els cantons
Secció
1ª: Funció de la confederació i els cantons
Art.
42: Funció de la confederació
Art.
43: Funció dels cantons
Secció
2ª: Col·laboració entre la confederació i els
cantons
Art.
44: Principis
Art.
45: Participació en les preses de decisió de la confederació
Art.
46: Aplicació del dret federal
Art.
47: Independència dels cantons
Art.
48: Acords entre cantons
Art.
49: Primacia del dret federal
Secció
3ª: Municipis
Art.
50
Secció
4ª: Constitucions cantonals
Art.
51: Constitucions cantonales
Art.
52: Ordre constitucional
Art.
53: Existència, estatus i territori dels cantons
Capítol
2º: Competències
Secció 1ª:
Relacions exteriors
Art.
54: Afers exteriors
Art.
55: Participació dels cantons en les decisions de política
exterior
Art.
56: Relacions dels cantons amb l'estranger
Secció
2ª: Seguretat, defensa i protecció civil
Art.
57: Seguretat
Art.
58: Exèrcit
Art.
59: Servei militar i servei substitutori
Art.
60: Organització, instrucció i equipament de l'exèrcit
Art.
61: Protecció civil
Secció
3ª: Educació, investigació i cultura
Art.
62: Educació pública
Art.
63: Formació professional i estudis superiors
Art.
64: Investigació
Art.
65: Estadística
Art.
66: Ajudes a l'educació
Art.
67: Educació de la joventut i formació dels adults
Art.
68: Esport
Art.
69: Cultura
Art.
70: Llengües
Art.
71: Cinema
Art.
72: Església i Estat
Secció
4ª: Medi ambient i ordenació del territori
Art.
73: Desenvolupament durador
Art.
74: Protecció del medi ambient
Art.
75: Ordenació del territori
Art.
76: Aigües
Art.
77: Boscos
Art.
78: Protecció de la naturalesa i del patrimoni paisatgístic
Art.
79: Pesca i caça
Art.
80: Protecció dels animals
Secció
5: Obres públiques i transports
Art.
81: Obres públiques
Art.
82: Tràfic en carretera
Art.
83: Carreteres nacionals
Art.
84: Trànsit alpí
Art.
85: Impost sobre la circulació de càrrega pesada
Art.
86: Impostos de consum sobre carburants i altres tributs sobre el tràfic
Art.
87: Ferrocarrils i altres transports
Art.
88: Camins i corriols pedestres
Secció
6: Energia i comunicacions
Art.
89: Política energètica
Art.
90: Energia atòmica
Art.
91: Transport d'energia
Art.
92: Serveis postals i de telecomunicacions
Art.
93: Ràdio i televisió
Secció
7: Economia
Art.
94: Principis de l'ordre econòmic
Art.
95: Activitat econòmica privada de caràcter lucratiu
Art.
96: Política de la competència
Art.
97: Protecció del consumidor
Art.
98: Bancs i asseguradores
Art.
99: Política monetària
Art.
100: Política conyuntural
Art.
101: Política econòmica exterior
Art.
102: Proveïment del país
Art.
103: Política estructural
Art.
104: Agricultura
Art.
105: Begudes alcohòliques
Art.
106: Jocs d'atzar
Art.
107: Armes i material de guerra
Secció
8: Habitatge, treball, seguretat social i salut
Art.
108: Promoció de la construcció d'habitatges i de l'accés
a la propietat
Art.
109: Política d'arrendaments
Art.
110: Treball
Art.
111: Previsió per als casos de vellesa, supervivents i incapacitat
Art.
112: Segur de vellesa, supervivents i invalidesa
Art.
113: Previsió professional
Art.
114: Segur d'atur
Art.
115: Assistència a les persones necessitades
Art.
116: Ajudes familiars i segur de maternitat
Art.
117: Assegurances de malaltia i segurs d'accident
Art.
118: Protecció de la salut
Art.
119: Reproducció assistida per la medicina i enginyeria genètica
en els éssers humans
Art.
120: Tecnologia genètica en l'àmbit no humà
Secció
9: Estada i residència d'estrangers
Art.
121.
Secció
10: Dret civil, dret penal, sistema de mesurament
Art.
122: Dret civil
Art.
123: Dret penal
Art.
124: Ajuda a víctimes de delictes
Art.
125: Sistema de mesurament
Capítol 3º: Règim financer
Art.
126: Gestió de finances
Art.
127: Principis regidors del sistema impositiu
Art.
128: Impostos directes
Art.
129: Harmonització fiscal
Art.
130: Impost sobre el valor afegit
Art.
131: Impostos sobre el consum de productes de caràcter especial
Art.
132: Drets de timbre i impostos anticipats
Art.
133: Drets de duana
Art.
134: Exclusió de la imposició cantonal i municipal
Art.
135: Compensació financera
Capítol 1º: Disposicions generals
Art.
136: Drets polítics
Art.
137: Partits polítics
Capítol 2º: Iniciativa i referèndum
Art.
138: Iniciativa popular per a la reforma total de la Constitució
Art.
139: Iniciativa popular per a la reforma parcial de la Constitució
Art.
140: Referèndum obligatori
Art.
141: Referèndum facultatiu
Art.
142: Majories requerides
Capítol 1r: Disposicions generals
Art.
143: Elegibilitat
Art.
144: Incompatibilitats
Art.
145: Durada de la funció
Art.
146: Responsabilitat de la confederació
Art.
147: Procediment de consulta
Capítol 2n: L'Assemblea Federal
Secció
1 : Organització
Art.
148
Art.
149: Composició i elecció del Consell Nacional
Art.
150: Composició i elecció del Consell d'Estats
Art.
151: Sessions
Art.
152: Presidència
Art.
153: Comissions parlamentàries
Art.
154: Grups
Art.
155: Serveis parlamentaris
Secció
2 : Procediment
Art.
156: Deliberacions separades
Art.
157: Deliberacions comuns
Art.
158: Publicitat de les sessions
Art.
159: Quòrum i majories
Art.
160: Iniciatives i proposicions
Art.
161: Prohibició de mandat imperatiu
Art.
162: Immunitat
Secció
3 : Competències
Art.
163: Forma de les normes dictades per l'Assemblea Federal
Art.
164: Legislació
Art.
165: Legislació en casos d'urgència
Art.
166: Relacions exteriors i tractats internacionals
Art.
167: Finances
Art.
168: Eleccions
Art.
169: Supervisió
Art.
170: Avaluació de l'eficàcia
Art.
171: Mandats al Consell Federal
Art.
172: Relacions entre la confederació i els cantons
Art.
173: Altres atribucions i competències
Capítol 3r: Consell Federal i Administració Federal
Secció
1: Organització i procediment
Art.
174: Consell Federal
Art.
175: Composició i elecció
Art.
176: Presidència
Art.
177: Principi de l'activitat col·legial i la divisió en departaments
Art.
178: Administració Federal
Art.
179: Cancelleria Federal
Secció
2: Competències
Art.
180: Política governamental
Art.
181: Iniciativa
Art.
182: Legislació i la seva execució
Art.
183: Finances
Art.
184: Relacions exteriors
Art.
185: Seguretat exterior i seguretat interna
Art.
186: Relacions entre la confederació i els cantons
Art.
187: Altres atribucions i competències
Capítol
4º: Tribunal Federal
Art.
188: Funció
Art.
189: Jurisdicció constitucional
Art.
190: Jurisdicció civil, penal i administrativa
Art.
191: Dret aplicable
TÍTOL
6: REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ I DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Capítol 1r: Revisió
Art.
192: Principis
Art.
193: Reforma total
Art.
194: Reforma parcial
Art.
195: Entrada en vigor
Capítol 2n: Disposicions transitòries
Art.
196: Disposicions transitòries segons el decret federal del 18 de
desembre 1998 sobre una nova Constitució federal
Art.
197: Disposicions transitòries posteriors a l'acceptació
de la Constitució del 18 d'abril 1999
del 18 de desembre de 1998.
L'Assemblea Federal de la Confederació Suïssa, basant-se en el Missatge del Consell Federal del 20 de novembre de 1996 decreta:
Constitució Federal de la Confederació Suïssa
del 18 d'abril de 1999.
Preàmbul
¡En nom de Déu omnipotente!
El poble suís i els cantons,
conscients de la seva responsabilitat enfront de la Creació aspirant a renovar la Confederació a fi d'enfortir la llibertat, la democràcia, la independència i la pau en un esperit de solidaritat i obertura cap al món,
desitjant conviure en unitat amb respecte mutu i en consideració a la seva diversitat,
conscients dels assoliments comuns i de la responsabilitat enfront de les generacions futures,
sabent que només és lliure qui utilitza la seva llibertat i que la força d'una comunitat s'amida en el benestar dels menys afortunats,
s'atorguen la següent
constitució:
TÍTOL 1: DISPOSICIONS GENERALS
El poble Suís i els cantons
de Zurich, Berna, Lucerna, Uri, Schwyz, Unterwalden (Alt i Baix), Glaris,
Zug, Friburg, Soleura, Basilea (Ciutat i Camp), Schaffhausen, Appenzell
(les dues Rodas), Saint-Gall, Grissons, Argovia, Turgovia, Tesino, Vaud,
Valais, Neuchatel, Ginebra i Jura formen la Confederació Suïssa.
1. La Confederació protegeix la llibertat i els drets del poble i garanteix la independència i seguretat del país.
2 .
Promou
la prosperitat comuna, el desenvolupament durador, la cohesió interna
i la diversitat cultural del país.
3. Vetlla per la igualtat d'oportunitats possible entre els suïssos i les suïsses.
4 .
Es
compromet a favor de la conservació duradora de les condicions de
vida naturals i d'un pacífic i just Ordre Internacional.
Els cantons són sobirans en
els límits de la Constitució Federal i, com a tals, exerciran
tots els drets no delegats al poder federal.
Els idiomes nacionals són l'alemany,
el francès, l'italià i el retorromànic.
Art. 5: Principis de l'Estat de Dret
1. El fonament i límit de la sobirania estatal és el dret.
2 . L'activitat estatal intervé en l'interès públic i és proporcional.
3. Els òrgans públics i privats actuaran d'acord amb els principis de bona fe.
4 . La Confederació i
els cantons respectaran el Dret Internacional.
Art. 6: Responsabilitat de la persona i de la societat
Tota persona és responsable
de sí mateixa i assumirà conforme a la seva capacitat tasques
socials i estatals.
TÍTOL 2º: DRETS FONAMENTALS, CIUTADANIA I OBJECTIUS SOCIALS
La dignitat humana ha de ser respectada
i protegida.
Art. 8: Igualtat davant la Llei
1 . Totes les persones són iguals davant la Llei.
2 . Ningú pot ser discriminat per raó d'origen, raça, sexe, edat, idioma, posició social, forma de vida, creences religioses, ideològiques o polítiques o per incapacitats físiques, mentals o psíquiques.
3 . Els homes i les dones són iguals davant la llei. La legislació vetlla per la igualtat de dret i de fet en particular quant a la família, la formació i el treball. L'home i la dona tenen dret a un salari igual per un treball equivalent.
4 . La Llei preveu mesures amb
vista a eliminar desigualtats que afectin a les persones invàlides
o mutilades.
Art. 9: Protecció contra l'arbitrarietat i defensa de la bona fe
Tota persona té dret
a ser tractada pels òrgans estatals sense arbitrarietat i d'acord
amb els principis de bona fe.
Art. 10: Dret a la vida i a la llibertat personal
1. Tota persona té dret a la vida. La pena de mort està prohibida.
2 . Tota persona té dret
a la llibertat personal, especialment a la integritat física i moral
i a la llibertat de moviment.
3 . La tortura i qualsevol
altre tipus de tracte o càstig inhumà o degradant estan prohibits.
Art. 11: Protecció de la infància i la joventut
1. Els nens i els joves tenen dret a una especial protecció de la seva integritat i al foment del seu desenvolupament.
2 . En la mesura de la seva
capacitat de discerniment, exerceixen ells mateixos els seus drets.
Art. 12: Dret a l'auxili en situació de desemparament
Aquell que es trobi en una situació
de desemparament i no pugui assumir la seva manutenció, té
dret a ser auxiliat i assistit, i de rebre els mitjans indispensables per
a dur una existència digna de la seva condició humana.
Art. 13: Protecció de l'esfera privada
1. Tota persona té dret al respecte de la seva vida familiar i privada, del seu domicili, de la seva correspondència, així com de les seves relacions postals i de les seves telecomunicacions.
2 . Tota persona té el
dret a ser protegit contra l'ús abusiu de les seves dades personals.
Art. 14: Dret al matrimoni i a la família
El dret al matrimoni i a la família
estan garantits.
Art. 15: Llibertat de consciència i religiosa
1 . Es garanteix la llibertat de consciència i religió.
2 . Tota persona té dret a elegir lliurement les seves creences religioses, així com a formar-se les seves pròpies conviccions filosòfiques i a professar-les individual o col·lectivament.
3 . Tota persona té dret d'adherir-se o pertànyer a una comunitat religiosa, així com de rebre els seus ensenyaments.
4 . Ningú pot ser obligat
a adherir-se o pertànyer a una comunitat religiosa, realitzar algun
acte religiós o rebre ensenyament religiós.
Art. 16: Llibertat d'opinió i informació
1 . Es garanteix la llibertat d'opinió i informació.
2 . Tota persona té dret a formar, exterioritzar i comunicar lliurement la seva opinió.
3 . Tota persona té dret
a rebre lliurement informació, a obtenir-la de mitjans comunment
accessibles i a difondre-la lliurement.
Art. 17: Llibertat de mitjans d'informació
1 . Queda garantida la llibertat de premsa, ràdio i televisió, així com de qualsevol altra forma de difusió i informació procedent de les telecomunicacions públiques.
2 . Es prohibeix la censura
3 . Es garanteix el secret de
redacció.
Es garanteix la llibertat de l'idioma.
Art. 19: Dret a un ensenyament bàsic
Es garanteix el dret a l'ensenyament
bàsic suficient i gratuït.
La llibertat d'ensenyament i d'investigació
científica estan garantides.
Es garanteix la llibertat artística.
1 . Es garanteix la llibertat de reunió
2 . Tota persona té dret
a organitzar reunions i a prendre part o no en elles.
Art. 23: Llibertat d'associació
1 . Es garanteix la llibertat d'associació.
2 . Tota persona té dret a crear associacions, a adherir-se i pertànyer a elles i a participar en activitats associatives.
3 . Ningú pot ser obligat
a adherir-se o a pertànyer a una associació.
Art. 24: Llibertat per a fixar la residència
1 . Els suïssos i suïsses tenen dret a fixar la seva residència en qualsevol lloc del territori nacional.
2 . Tenen dret a deixar de residir,
així com a tornar a establir la seva residència a Suïssa
.
Art. 25: Protecció contra l'expulsió i l'extradició
1 . Els ciutadans i ciutadanes suïsses no poden ser expulsats del país; no poden ser remesos a una autoritat estrangera sense el seu permís.
2 . Els refugiats no poden ser expulsats o extraditats a un país o a les autoritats del mateix, on són perseguits.
3 . Ningú pot ser expulsat
a un país en el qual corri el risc de sofrir tortures o qualsevol
altre tipus de tracte o pena cruel i inhumana.
Art. 26: Garantia de la propietat privada
1 . Es garanteix la propietat privada.
2 . Les expropiacions, o restriccions
de la propietat privades que equivalguin a una expropiació, han
de ser indemnitzades plenament.
1 . Es garanteix la llibertat econòmica.
2 . Aquesta comprèn especialment
la lliure elecció de la professió, el lliure accés
a una activitat econòmica lucrativa i la llibertat del seu exercici.
Art. 28: Llibertat d'associacions sindicals i empresarials
1 . Treballadors i empresaris així com les seves organitzacions, tenen dret de sindicar-se per a la defensa dels seus interessos, de crear associacions i d'adherir-se o romandre aliè a elles.
2 . Els conflictes se solucionaran en la mesura del possible mitjançant negociació o mediació.
3 . La vaga i el tancament empresarial són lícits sempre que pertoquin a les relacions laborals i no siguin contràries a les obligacions acordades i respectin aquelles de preservar la pau en el treball i de recórrer a una conciliació.
4 . La Llei podrà prohibir
la vaga a determinades categories de persones.
Art. 29: Garanties generals processals
1 . Tota persona té dret, en un procés judicial o administratiu, a un tracte equitatiu i just, així com que se'l jutgi en un termini raonable.
2 . Totes les parts del procés tenen dret a ser escoltades.
3 . Tota persona que no disposi
de recursos té dret a una assistència jurídica gratuïta,
llevat que la seva causa no aparegui absolutament infundada. Així
mateix, té dret a l'assistència gratuïta d'un defensor
en la mesura que la salvaguarda dels seus drets així ho requereixi.
Art. 30: Garanties del procés judicial
1 . Tota persona la causa de la qual hagi de ser jutjada en un procés judicial té dret a que la seva causa sigui duta davant un tribunal establert conforme a la legislació, competent, independent i imparcial. Es prohibeixen els tribunals d'excepció.
2 . La persona contra la qual s'exerceix una acció civil té dret a que la seva causa sigui duta davant d'un tribunal competent per al seu lloc de domicili. La llei podrà preveure un altre fur.
3 . L'actuació judicial
i la lectura de la sentència seran públics. La llei podrà
preveure excepcions.
Art. 31: Privació de llibertat
1 . Ningú pot ser privat de la seva llibertat si no és en els casos prevists per la llei i en les formes que aquesta prescrigui.
2 . Tota persona que es vegi privada de la seva llibertat ha de ser informada, de forma immediata i en un idioma que ella comprengui, de les raons d'aquesta privació i dels seus drets. Ha de tenir la possibilitat de poder fer valer dits drets. Especialment té el dret d'informar als seus afins.
3 . Tota persona posada en detenció preventiva té el dret de ser duta immediatament davant un jutge que es pronunciarà sobre si ha de seguir detingut o posada en llibertat. Tota persona a la presó preventiva té dret a ser jutjada en un termini raonable.
4 . Tota persona que es vegi
privada de la seva llibertat sense que un tribunal així ho hagi
ordenat, té dret en tot moment a invocar un jutge. Aquest ha de
decidir en el termini més breu possible sobre la legalitat d'aquesta
privació de llibertat.
1. Tota persona és considerada innocent, mentre no sigui objecte d'una sentència ferma condemnatòria.
2 . Tota persona acusada té dret a ser informat en la major brevetat possible i de manera detallada de les acusacions contra ella formulades. Ha de poder exercir els seus drets de defensa.
3. Tota
persona condemnada té dret a que la sentència sigui examinada
per una jurisdicció més alta. S'exclouen els casos en els
quals el tribunal federal actua en instància única.
1 . Tota persona té dret a dirigir peticions a les autoritats públiques sense que això li causi cap perjudici.
2 . Les autoritats han de tenir
coneixement d'aquestes peticions.
1 . Es garanteixen els drets polítics.
2 . La garantia dels drets polítics
protegeix la lliure formació de l'opinió dels ciutadans i
ciutadanes i l'expressió legítima de la seva voluntat.
Art. 35: Execució dels drets fonamentals
1 . Els drets fonamentals han de ser respectats en el conjunt de l'Ordre Jurídic.
2 . Aquell que realitzi qualsevol activitat estatal estarà obligat a respectar els drets fonamentals i a contribuir a la seva realització.
3 . Les autoritats vetllaran
perquè els drets fonamentals sempre que es prestin a això,
també es respectin en les relacions entre particulars.
Art. 36: Restricció dels drets fonamentals
1 . Tota restricció d'un dret fonamental necessita en una base legal. Les restriccions greus hauran d'estar previstes per una llei. S'exclouran d'aquesta exigència els casos de perill seriós, directe i imminent.
2 . Tota restricció d'un dret fonamental haurà d'estar justificada per un interès públic o per a la protecció del dret fonamental d'un tercer.
3 . Tota restricció d'un dret fonamental haurà d'ser proporcional a la seva fi.
4 . L'essència dels drets
fonamentals és inviolable.
Capítol 2: Nacionalitat i drets polítics
Art. 37: Nacionalitat i ciutadania
1 . Tot ciutadà d'un cantó i d'un municipi a Suïssa és ciutadà suís
2 . Ningú podrà ser afavorit
o perjudicat en raó de la seva ciutadania. S'exclouen d'aquest principi
la normativa sobre els drets polítics comunals i de les corporacions,
així com la participació en els béns d'aquesta última,
si la legislació cantonal no ho disposa d'altra manera.
Art. 38: Adquisició i pèrdua de la nacionalitat i dels drets de ciutadania
1 . La Confederació regularà l'adquisició i pèrdua de la nacionalitat i del dret de ciutadania per filiació, matrimoni o adopció. Regularà així mateix la pèrdua de la nacionalitat suïssa per altres motius i la reintegración de la mateixa.
2 . La Confederació establirà les disposicions mínimes per a l'adquisició de la nacionalitat suïssa dels estrangers per mitjà dels cantons i atorgarà les autoritzacions de nacionalització.
3 . La Confederació facilitarà
la nacionalització dels nens apàtrides.
Art. 39: Exercici dels drets polítics
1 . La Confederació regularà l'exercici dels drets polítics a nivell federal; els cantons regularan aquests drets a nivell cantonal i municipal.
2 . Els drets polítics s'exerceixen en el lloc de domicili. La Confederació i els cantons podran preveure excepcions.
3 . Ningú pot exercir drets polítics en més d'un cantó.
4 . Els cantons podran establir
que les persones acabades d'establir en el seu territori no exerceixin
el dret de vot a nivell cantonal i municipal fins passat un termini màxim
de tres mesos des del canvi de domicili.
Art. 40: Suïssos i suïsses residents a l'estranger
1 . La Confederació contribuirà a reforçar els llaços dels suïssos i suïsses residents a l'estranger entre ells i envers Suïssa. Podrà subvencionar organitzacions que persegueixin aquesta fi.
2 . Elaborarà la normativa
sobre els drets i obligacions dels suïssos i suïsses residents
a l'estranger, especialment quant a l'exercici dels drets polítics
a nivell federal, el compliment del servei militar o substitutori, l'assistència
als necessitats i les assegurances socials.
Capítol 3: Objectius socials
1 . La Confederació i els cantons promouran, completant la responsabilitat individual i la iniciativa privada, que:
a. tota persona disposi de seguretat social;
b.tota persona obtingui les cures mèdiques necessaris per a la seva salut;
c. les famílies en tant que comunitats d'adults i nens siguin protegides i fomentades.
d. tota persona capaç de treballar pugui assegurar el seu manteniment per mitjà d'un treball que exerceixi en condicions adequades;
i. tota persona a la recerca d'un habitatge, trobi per a ell mateix i la seva família un habitatge digne d'acord amb els seus mitjans;
f.els nens i joves, així com les persones en edat de treballar puguin beneficiar-se d'una formació tant inicial, com contínua corresponent a les seves aptituds;
g.s'estimuli els nens i joves a convertir-se en persones independents i socialment responsables i siguin recolzats en ordre a la seva integració social, cultural i política;
2 . La Confederació i els cantons advocaran per a que tota persona estigui assegurada contra les conseqüències econòmiques de l'edat, de la invalidesa, de la malaltia, dels accidents, de l'atur, de la maternitat i de les condicions d'orfe i de viduïtat.
3 . Aspiren a aquests objectius socials en el marc de les seves competències constitucionals i dels mitjans disponibles.
4 . No poden deduir-se directament
d'aquests objectius socials drets subjectius a prestacions de l'Estat.
TÍTOL 3º: CONFEDERACIÓ, CANTONS I MUNICIPIS
Capítol 1º: Relacions de la Confederació i els cantons
Secció 1ª: Funció de la Confederació i els cantons
Art. 42: Funció de la Confederació
1 . La confederació complirà amb les funcions que li assigna la Constitució.
2 . Assumirà aquelles
funcions que hagin de ser regulades de manera uniforme.
Els cantons definiran les atribucions
a realitzar en el marc de les seves competències.
Secció 2ª: Col·laboració entre la Confederació i els Cantons
1 . La Confederació i els cantons es donaran suport mútuament en el compliment dels seus deures i col·laboraran entre ells.
2 . Es deuran respecte i mútua assistència. Es prestaran recíprocament ajuda administrativa i judicial.
3 . Els conflictes entre Cantons,
o entre Cantons i la Confederació, se solucionaran en la mesura
del possible per mitjà de negociació o mediació.
Art. 45: Participació en les preses de decisió de la Confederació
1 . Els cantons participaran en aquells casos prevists per la Constitució, en les preses de decisió de la Confederació, especialment quant a l'elaboració de la legislació.
2 . La Confederació informarà
en un temps raonable i detalladament als cantons sobre els seus projectes;
la Confederació consulta els cantons quan aquests es veuen afectats
en els seus interessos.
Art. 46: Aplicació del Dret Federal
1 . Els Cantons aplicaran el dret conforme a la Constitució i la Llei.
2 . La Confederació atorgarà als cantons un marge d'acció tan ampli com sigui possible i prendrà les particularitats cantonales en consideració.
3 . La Confederació assumirà
la càrrega financera que es desprèn de l'aplicació
del dret federal mitjançant l'adjudicació als cantons de
suficients fonts de finançament i procurarà una compensació
financera equitativa entre cantons.
Art. 47: Independència dels Cantons
La Confederació garantirà
la independència dels Cantons.
1 . Els cantons podran realitzar acords entre ells, així com crear organitzacions i institucions. Podran portar a terme de manera conjunta tasques d'interès regional.
2 . La Confederació podrà participar en aquests acords dintre dels límits de les seves competències.
3 . Els acords intercantonals
no podran ser contraris al Dret o als interessos de la Confederació
o d'altres cantons. La Confederació serà informada dels mateixos.
Art. 49: Primacia del Dret Federal
1 . El Dret Federal preval sempre sobre el Dret Cantonal que li sigui contrari.
2 . La Confederació vetllarà
per tal que els cantons respectin el Dret Federal.
Secció 3ª: Municipis
1 . Es garantirà l'autonomia municipal dintre dels límits fixats pel dret Cantonal.
2 . La Confederació prendrà en consideració els possibles efectes de la seva activitat per als municipis.
3 . Prendrà així
mateix en consideració la situació particular de les ciutats,
de les aglomeracions urbanes i de les regions de muntanya.
Secció 4ª: Constitucions Cantonals.
Art. 51: Constitucions cantonals
1 . Cada cantó es dotarà d'una Constitució democràtica. Aquesta necessitarà l'aprovació de la població i haurà de poder ser reformada si així ho sol·licités la majoria de l'electorat.
2 . Les Constitucions cantonals
hauran d'estar garantides per la Confederació. Aquesta podrà
garantir-les si no són contràries al Dret Federal.
1 . La Confederació protegirà l'Ordre Constitucional dels cantons.
2 . Intervindrà quan
l'Ordre sigui alterat o amenaçat en un cantó i el cantó
en qüestió no estigui en situació de preservar-lo, sol,
o amb l'ajuda d'altres cantons.
Art. 53: Existència, estatus i territori dels cantons
1 . La Confederació protegirà l'existència i estatus dels cantons, així com el seu territori.
2 . Tota modificació del nombre de cantons o del seu estatus se sotmetrà a l'aprovació de l'electorat i dels cantons afectats, així com al vot del poble i dels cantons.
3 . Tota modificació del territori d'un cantó se sotmetrà a l'aprovació de l'electorat i cantons afectats; seguidament se sotmetrà a l'aprovació de l'Assemblea Federal en forma de decret federal.
4 . La rectificació de
les fronteres cantonales es realitzarà mitjançant acord entre
els cantons implicats.
Capítol 2º: Competències
Secció 1ª: Relacions Exteriors
1 . Els afers exteriors seran de la competència de la Confederació.
2 . La Confederació advocarà per preservar la independència i la prosperitat de l'Estat Suís; contribuirà especialment a pal·liar la necessitat i la pobresa en el món, així com a promoure el respecte dels drets humans, la democràcia, la coexistència pacífica dels pobles i la preservació dels recursos naturals.
3 . Tindrà en compte
les competències dels cantons i la salvaguarda els seus interessos.
Art. 55: Participació dels cantons en les decisions de política exterior
1 . Els cantons influiran en la presa de decisions en matèria de Política Exterior que puguin afectar les seves competències o interessos essencials.
2 . La Confederació informarà en un termini raonable i de manera detallada els cantons i els consultarà.
3 . La presa de posició
dels cantons tindrà un pes específic en el cas que les seves
competències es vegin afectades. En tal cas els cantons seran implicats
de manera apropiada a la negociació internacional.
Art. 56: Relacions dels cantons amb l'estranger
1 . Els cantons podran concloure tractats amb altres països en l'àmbit de les seves competències.
2 . Aquests tractats no podran ser contraris ni al dret ni als interessos de la Confederació, ni al dret d'altres cantons. Abans de concloure un tractat, el cantó estarà obligat d'informar del mateix a la Confederació.
3 . Els cantons podran tractar
directament amb autoritats de rang inferior d'altres Estats; d'altra banda
les relacions del cantó amb altres Estats tindrà lloc mitjançant
la intermediació de la Confederació.
Secció 2ª: Seguretat, Defensa i Protecció Civil
1 . La Confederació i els cantons protegiran la seguretat del país i la protecció de la població en el marc de les seves respectives competències.
2 . Coordinaran els seus esforços
en matèria de seguretat interior.
1 . Suïssa disposa d'un exèrcit; aquest s'organitzarà segons el principi de les milícies.
2 . L'exèrcit contribuirà a prevenir la guerra i a mantenir la pau; assegurarà la defensa del país i de la seva població. Donarà suport a les autoritats civils si aquestes han de plantar cara a una amenaça greu de la seguretat interior o a altres situacions d'excepció. La llei podrà preveure altres funcions.
3 . L'entrada en acció
de l'exèrcit és competència de la confederació.
Els cantons podran disposar les seves tropes armades per a mantenir l'ordre
en el seu territori en el cas que els mitjans dels quals disposen les autoritats
civils no siguin suficients per a combatre una amenaça greu que
pesi sobre la seguretat interior.
Art. 59 Servei militar i servei substitutori
1 . Tot ciutadà suís compleix servei militar. La llei preveurà un servei social substitutori.
2 . Les ciutadanes suïsses podran servir en l'exèrcit de manera voluntària.
3 . Tot ciutadà suís que no compleixi amb l'obligació de realitzar el servei militar o el servei substitutori, haurà d'abonar una taxa compensatòria. Aquesta es percebrà per la Confederació i per a això els cantons s'encarregaran de fixar-la i recaptar-la.
4 . La Confederació dictarà disposicions necessàries per a una adequada compensació per la pèrdua de sou durant el període d'atur.
5 . Les persones que sofreixin
algun deteriorament en la salut durant el compliment del servei militar
o del servei substitutori, tindran dret a una adequada ajuda de la Confederació;
en cas de perdre la vida, els seus familiars tindran dret a una ajuda anàloga.
Art. 60 Organització, instrucció i equipament de l'Exèrcit
1 . La legislació militar, així com l'organització, instrucció i estructura de l'Exèrcit són competència de la Confederació.
2 . La creació de forces cantonals, el nomenament i promoció dels oficials d'aquestes forces, així com el subministrament d'una part de l'equipament són competència dels cantons dintre dels límits fixats pel dret Federal.
3 . La Confederació podrà
assumir el control d'instal·lacions militars dels cantons a canvi
d'una justa indemnització.
1 . La legislació sobre protecció civil és competència de la Confederació; la protecció civil assumirà la protecció de les persones i dels béns en cas de conflicte armat.
2 . La Confederació dictarà normes sobre la intervenció de la protecció civil en cas de catàstrofes o situacions d'emergència.
3 . Podrà declarar obligatori per als barons el servei de protecció civil. Per a les dones aquest servei serà voluntari.
4 . La Confederació editarà normes sobre el pagament de compensacions per la pèrdua de sou.
5 . Aquelles persones que sofreixin
algun perjudici en la seva salut o perdin la vida en el compliment del
servei de protecció civil tindran dret, per a els mateixos o per
als seus familiars, a una adequada ajuda per part de la Confederació.
1 . L'educació pública és competència dels cantons.
2 . Els cantons disposaran d'un
ensenyament de base suficient i assequible a tots els nens. Aquest ensenyament
serà obligatori i estarà sota la direcció i vigilància
de les autoritats públiques. Serà gratuïta en els col·legis
públics. L'any escolar haurà de començar entre mitjants
d'agost i mitjants de setembre.
Art. 63: Formació professional i estudis superiors
1 . La Confederació té la competència de legislar en matèria de formació professional.
2 . Gestionarà les Escoles
Politècniques Federals; podrà crear, gestionar i sostenir
altres Universitats o Centres d'Estudis Superiors. Podrà fer dependre
el seu suport de l'aplicació de mesures de coordinació.
1 . La Confederació fomentarà la investigació científica.
2 . Podrà fer dependre la seva promoció especialment de la posada en pràctica de mesures de coordinació.
3 . La Confederació podrà
gestionar, crear o fer-se càrrec de centres d'investigació.
1 . La Confederació recull les dades estadístiques necessàries concernents a l'estat i evolució, de la població, de l'economia, de la societat, del territori i del medi ambient a Suïssa.
2 . Podrà elaborar les
normes sobre l'harmonització i gestió dels registres públics
amb la finalitat de racionalitzar la recollida de dades.
1 . La Confederació podrà acordar l'assignació de contribucions als cantons per a la concessió de beques o altre tipus d'ajudes a l'educació.
2 . També podrà,
completant les mesures cantonales i respectant la seva autonomia en matèria
d'educació pública, prendre mesures per si mateixa, o donar
suport a mesures destinades a promoure la instrucció.
Art. 67: Educació de la joventut i formació dels adults
1 . En el compliment de les seves atribucions, la Confederació i els cantons hauran de tenir en compte les necessitats de desenvolupament i protecció de la infància i la joventut.
2 . Com a complement a les mesures
cantonales, la Confederació podrà promoure les activitats
extraescolares per a nens i joves, així com la formació contínua
dels adults.
1 . La Confederació fomentarà l'esport, especialment la formació esportiva.
2 . Gestionarà una Escola esportiva.
3 . Podrà decretar normes
sobre la pràctica de l'esport juvenil i declarar obligatori l'ensenyament
de l'esport en els col·legis.
1 . La cultura és competència dels cantons.
2 . La Confederació podrà promoure les activitats culturals que siguin d'interès nacional, així com fomentar l'expressió artística i musical, especialment mitjançant el foment de la formació.
3 . Tindrà en compte
en el compliment de les seves atribucions la diversitat cultural i lingüística
del país.
1 . Les llengües oficials de la Confederació són l'alemany, el francès i l'italià El retorromànic és també una llengua oficial en les relacions que la Confederació mantingui amb persones de llengua retorromànica.
2 . Els cantons determinaran les seves llengües oficials. A fi de preservar l'harmonía entre les comunitats lingüístiques, vigilaran que es porti a terme una repartició tradicional de les llengües prenent en consideració les minories lingüístiques autòctones
3 . La Confederació i els cantons fomentaran la comprensió i els intercanvis entre les comunitats lingüístiques.
4 . La Confederació donarà suport als cantons plurilingües en l'execució de les seves atribucions particulars.
5 . La Confederació donarà
suport a les mesures que prenguin els cantons de Grisones i el Tesino per
a la conservació i promoció de les llengües retorromànica
i italiana.
1 . La Confederació té la potestat de promoure la producció i la cultura cinematogràfica suïssa.
2 . Podrà dictar normes
dirigides a fomentar una oferta d'obres cinematogràfiques variada
i de qualitat.
1 . La reglamentació de les relacions entre a Església i l'Estat és competència dels cantons.
2 . Dintre del límit
de les seves respectives competències, la Confederació i
els cantons podran prendre les mesures necessàries per a mantenir
la pau entre els membres de diverses comunitats religioses.
Secció 4ª: Medi ambient i Ordenació del Territori
Art. 73: Desenvolupament durador
La Confederació i els cantons
aspiren a mantenir un equilibri durador entre la naturalesa i la seva capacitat
de renovació i la seva utilització per l'ésser humà.
Art. 74: Protecció del medi ambient
1 . La Confederació s'encarregarà de dictar les normes destinades a la protecció de l'home i el seu entorn natural contra els perjudicis nocius o molests.
2 . Vetllarà que aquests perjudicis siguin evitats. Les despeses que es desprenguin de la tasca de prevenció i reparació hauran de ser pagades pels seus causants.
3 . L'execució de les
disposicions federals, en la mesura que no estigui reservada a la Confederació
per llei, és competència dels cantons.
Art. 75: Ordenació del territori
1 . La Confederació establirà els principis que regeixin l'ordenació territorial. Aquesta incumbirà als cantons i tindrà com a fi servir a una utilització proporcional i raonable del sòl i a una ocupació racional del territori.
2 . La Confederació promourà i coordinarà els esforços dels cantons i col·laborarà amb ells.
3 . En el compliment de les
seves obligacions, la Confederació i els cantons prendran en consideració
els imperatius de l'ordenació territorial.
1 . La Confederació vetllarà en el marc de les seves competències per la utilització racional i la protecció dels seus recursos d'aigua, així com per la protecció i la lluita contra l'acció perjudicial de l'aigua.
2 . Fixarà els principis aplicables a la conservació i explotació dels recursos d'aigua, a la utilització de l'aigua per a la producció d'energia i la refrigeració, així com altres intervencions que puguin donar-se en el cicle de l'aigua.
3 . Dictarà les normes sobre la protecció de les aigües, el manteniment dels cabals mínims convenients, la correcció de cursos d'aigua, la seguretat dels embassaments i sobre les intervencions que tendeixen a influir sobre les precipitacions atmosfèriques.
4 . Els cantons disposen dels recursos d'aigua. Podran fixar dintre dels límits establerts per la legislació federal drets o censos per la seva utilització. La Confederació té el dret a requerir els recursos d'aigua per a les seves empreses de transport i comunicacions mitjançant el pagament dels drets o censos i una justa compensació pels inconvenients.
5 . En la concessió o l'exercici dels drets d'aigua que pertoca a les relacions internacionals, la Confederació estatuirà amb la cooperació dels cantons interesats. Si els cantons interessats no poden posar-se d'acord sobre la concessió d'aigües intercantonales, la Confederació decideix.
6 . La Confederació pren
en consideració en l'execució de les seves competències
els interessos dels cantons d'on sorgeixen les aigües.
1 . La Confederació vetllarà perquè els boscos puguin seguir complint la seva funció protectora, econòmica i social.
2 . Fixarà els principis aplicables a la protecció dels boscos.
3 . Fomentarà mesures
per a la conservació dels boscos.
Art. 78: Protecció de la naturalesa i del patrimoni paisatgístic
1 . La protecció de la naturalesa i del paisatge està sota l'autoritat del dret cantonal.
2 . La Confederació en el compliment de la seva missió, haurà de prendre en consideració els objectius de la protecció de la naturalesa i el patrimoni. Haurà de cuidar l'aspecte característic dels paisatges, la fisonomia de les localitats, els llocs històrics, així com els monuments naturals i culturals; els conservarà intactes allà on hi hagi un interès general preponderant.
3 . Podrà donar suport mitjançant subvencions als esforços en favor de la protecció de la naturalesa i del patrimoni i procedir per via contractual o d'expropiació, a l'adquisició o conservació d'objectes que es considerin d'interès nacional.
4 . Està autoritzada a legislar sobre la protecció de la fauna i la flora i sobre la conservació del seu hàbitat natural en la seva diversitat. Protegirà aquelles espècies en perill d'extinció.
5 . Es protegiran els pantans
i zones pantanoses d'especial bellesa que siguin d'interès nacional.
No es podran aixecar instal·lacions, ni modificar el terreny. S'exceptuaran
d'aquesta prohibició les instal·lacions destinades a la protecció
d'aquests espais, així com les instal·lacions fins ara existents
dedicades a l'explotació agrícola.
La Confederació establirà
els principis aplicables a l'exercici de la pesca i de la caça,
principalment amb fins adeçats a la conservació de la diversitat
d'espècies de peixos, de mamífers salvatges i d'aus.
Art. 80: Protecció dels animals
1 . La legislació sobre la protecció dels animals és competència de la Confederació.
2 . En particular, la legislació federal regularà:
a. la custòdia dels animals i les cures que s'hagin de donar-los-hi;
b.l'experimentació amb animals i els atemptats a la integritat d'animals vius;
c. la utilització d'animals;
d. la importació d'animals i dels productes d'origen animal;
i. el comerç i transport d'animals;
f.la matança d'animals.
3 . L'execució de les
prescripcions federals incumbeix als cantons, tret que la llei reservi
expressament la competència de la Confederació.
Secció 5: Obres públiques i transports
La Confederació podrà
realitzar treballs d'obres públiques, explotar obres públiques
o promoure la seva realització en interès del país
sencer o d'una part considerable.
1 . La Confederació elaborarà la normativa sobre la circulació per carretera.
2 . Supervisarà les carreteres d'importància nacional; podrà determinar les carreteres de trànsit que han de quedar obertes al tràfic.
3 . La utilització de
les vies públiques està exempta de taxes. L'Assemblea federal
pot establir excepcions.
1 . La Confederació assegurarà la creació i vetllarà per la utilització d'una xarxa de carretera nacionals.
2 . Els cantons construiran i mantindran la xarxa de carreteres nacionals d'acord amb les disposicions dictades per la Confederació i sota la seva supervisió.
3 . Les despeses de construcció
de la xarxa de carreteres nacionals es repartiran entre la Confederació
i els cantons, tenint en compte les càrregues imposades als diferents
cantons per les carreteres nacionals, així com el seu interès
i la seva capacitat financera.
Art. 84: Trànsit alpí (article amb disposició transitòria)
1 . La Confederació protegirà les regions alpines contra els efectes negatius del tràfic que les travessa. Limitarà les molèsties d'aquest tràfic amb la finalitat de que no siguin nocives ni per als éssers humans, animals, o plantes, ni per als seus espais vitals.
2 . El tràfic de transport de mercaderies que travessi la zona alpina de frontera a frontera es realitzarà per via fèrria. El Consell Federal prendrà les mesures necessàries en aquest sentit. Les excepcions s'admetran únicament en el cas de ser ineludibles. Hauran d'estar definides per una llei.
3 . La capacitat de les carreteres
que travessen les regions alpines no pot ser augmentada. No se sotmeten
a aquesta disposició aquelles carreteres de circumval·lació
de les poblacions.
Art. 85: Impost sobre la circulació de càrrega pesada (article amb disposició transitòria)
1 . La Confederació podrà imposar sobre la circulació de càrrega pesada un cànon proporcional als costos que aquest transport pesat causa a la col·lectivitat i que no es cobreixen mitjançant altres prestacions o gravàmens.
2 . El producte net d'aquest tribut servirà per a cobrir les despeses derivades de la circulació per carretera.
3 . Els cantons percebran una
part de l'ingrés d'aquest impost. Per al càlcul d'aquesta
participació han de tenir-se en compte les conseqüències
particulars que aquest impost pugui tenir en les regions de muntanya i
els seus voltants.
Art. 86: Imposts de consum sobre carburants i altres tributs sobre el tràfic
1 . La Confederació podrà establir un impost sobre el consum de carburants.
2 . Imposarà una taxa per la utilització de la xarxa de carreteres nacionals als vehicles a motor i els seus remolcs que no estiguin sotmesos a la taxa sobre vehicles pesats.
3 . Utilitzarà la meitat del producte net dels drets sobre el consum de carburants i el producte total de les taxes per la utilització de la xarxa de carreteres nacionals per a finançar les despeses i treballs relacionats amb el tràfic per carretera:
a . construcció, manteniment i explotació de les carreteres nacionals;b. mesures destinades a promoure el tràfic combinat i el transport de vehicles a motor acompanyats, així com aquelles destinades a separar el tràfic.c . contribucions per a la construcció de les principals carreteres;d . contribucions a la construcció d'elements de seguretat contra els elements naturals i de les mesures de protecció del medi ambient i del paisatge que la circulació vial fa necessàries;i . participació en el pressupost cantonal per a carreteres obertes a la circulació de vehicles de motor i a la compensació financera en matèria de la xarxa de carreteres;f. contribucions a aquells cantons desproveïts de carreteres nacionals i als cantons amb carreteres alpines al servei del tràfic internacional.
4 . Si aquests mitjans resultessin
insuficients, la Confederació recarregarà els impostos al
consum amb una taxa suplementària.
Art. 87: Ferrocarrils i altres transports (article amb disposició transitòria)
És competència de la
Confederació la legislació en matèria de ferrocarrils,
telefèrics, navegació, aviació i navegació
espacial.
Art. 88: Camins i senderes pedestres
1 . La Confederació establirà els principis aplicables a les xarxes de camins i senderes pedestres.
2 . Podrà donar suport i coordinar les mesures dels cantons per a l'acondicionament i cura d'aquestes xarxes.
3 . En el compliment de les
seves funcions, la Confederació cuidarà les citades xarxes
i reemplaçarà els camins i senderes que ella suprimeixi.
Secció 6: Energia i comunicacions
1 . Dintre dels límits de les seves respectives competències, la Confederació i els cantons es comprometran a promoure un aprovisionament energètic suficient, diversificat, segur, econòmicament òptim i respectuós del medi ambient , així com a una utilització econòmica i racional de l'energia.
2 . La Confederació fixarà els principis aplicables a la utilització de les energies pròpies i renovables i al consum econòmic i racional de l'energia
3 . La Confederació legislarà sobre el consum d'energia de les instal·lacions, vehicles i aparells. Fomentarà el desenvolupament de noves tècniques energètiques, especialment en el camp de l'estalvi d'energia i en el de les energies reutilizables.
4 . Les mesures concernents al consum d'energia en els edificis seran competència de les autoritats cantonales.
5 . La Confederació tindrà
en compte per a la seva política energètica els esforços
dels cantons, dels municipis i de l'economia; considerarà la realitat
de cada regió i els límits econòmics suportables.
Art. 90: Energia atòmica (amb disposició transitòria)
La legislació sobre l'energia
atòmica és competència de la Confederació.
1 . La Confederació legislarà sobre el transport i subministrament de l'energia elèctrica.
2 . La normativa sobre les instal·lacions
de conducció de combustible o carburant líquid o gasós
emana de la competència de la Confederació.
Art. 92: Serveis postals i de telecomunicacions
1 . Els serveis postals i de telecomunicacions emanen de la competència de la Confederació.
2 . La Confederació vetllarà
per tal que es garanteixi un servei, postal i de telecomunicacions suficient
en totes les regions del país i a preus raonables. Les tarifes es
fixaran d'acord a principis uniformes.
1 . La legislació sobre la ràdio i la televisió, així com sobre altres formes de la difusió pública de programes i informació a través de les telecomunicacions emana de la competència de la Confederació
2 . La ràdio i la televisió contribuiran a la formació i al desenvolupament cultural, a la formació lliure de l'opinió i a l'entreteniment. Tindran en compte les particularitats del país i les necessitats dels diversos cantons. Presentaran els esdeveniments de manera fidedigna i reflectiran la diversitat d'opinions de manera equitativa.
3 . Es garanteixen l'autonomia de la ràdio i de la televisió, així com la independència en la concepció de la programació.
4 . Haurien de ser tingudes en consideració la situació i el paper dels altres mitjans de comunicació, especialment de la premsa.
5. Les queixes relatives als
programes podran sotmetre's a una autoritat independent.
Secció 7: Economia
Art. 94: Principis de l'Ordre Econòmic
1 . La Confederació i els cantons hauran de respectar el principi de la llibertat econòmica.
2 . Vetllaran per salvaguardar els interessos de l'economia nacional i contribuiran, juntament amb el sector de l'economia privada, a la prosperitat i a la seguretat econòmica de la població.
3 . Vetllaran per crear en el marc de les seves respectives competències les condicions favorables per al desenvolupament del sector de l'economia privada.
4 . La derogació del
principi de llibertat econòmica i, especialment, les mesures contràries
a la lliure competència, no són admissibles, a menys que
estiguin previstes per la Constitució Federal o basades en les regalies
dels cantons
Art. 95: Activitat econòmica privada de caràcter lucratiu (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació podrà elaborar la normativa sobre l'exercici de les activitats econòmiques privades de caràcter lucratiu.
2 . Vetllarà per la creació
d'un espai econòmic únic suís. Garantirà a
les persones amb formació superior o amb un títol cantonal
o reconegut pel cantó, la possibilitat d'exercir la seva professió
en tot el territori de l'estat
Art. 96: Política de la competència
1 . La Confederació dictarà les normes conduents a lluitar contra les conseqüències socials o econòmiques perjudicials dels càrtels i altres formes de limitació de la lliure competència.
2 . Prendrà les mesures necessàries per a:
Art. 97: Protecció del consumidora . impedir que es fixin preus abusius per part d'empreses o organitzacions de dret privat o públic que ocupin una posició dominant en el mercat;b. lluitar contra la competència deslleial.
1 . La Confederació prendrà mesures destinades a protegir als consumidors i consumidores.
2 . Elaborarà la normativa sobre les vies jurídiques obertes per a les associacions de consumidors. Les associacions de consumidors es beneficiaran dels mateixos drets que les associacions professionals i econòmiques referent a la legislació sobre competència deslleial
3 . Els cantons hauran de preveure
un procediment de conciliació o bé un procediment judicial
simple i ràpid per als litigis que el seu objecte no superi un valor
determinat. El Consell Federal fixarà aquesta quantitat.
Art. 98: Bancs i Asseguradores
1 . La Confederació regularà l'activitat dels bancs i de la borsa tenint en compte amb això la funció i situació particular dels bancs cantonals.
2 . Podrà dictar normes sobre serveis financers en altres àmbits.
3 . Elaborarà la legislació
sobre les Companyies privades d'assegurances.
1 . La política monetària és competència de la Confederació; el dret a encunyar moneda i a emetre bitllets de banc pertany exclusivament a la Confederació.
2 . En la seva qualitat de banc central independent, la Banca Nacional Suïssa desenvolupa una política monetària dirigida a servir els interessos generals del país; s'administra amb la cooperació i sota la vigilància de la Confederació.
3 . La Banca Nacional constituirà, a partir dels seus ingressos, les reserves monetàries suficients, de les quals una part ha de ser en or.
4 . Almenys dos terços
del seu benefici net serà per als cantons.
1 . La Confederació prendrà mesures per assegurar l'evolució equilibrada de la situació econòmica i, especialment, destinades a prevenir i combatre l'atur i la inflació.
2 . Tindrà en compte el desenvolupament econòmic propi de cada regió. Col·laborarà amb els cantons i amb els sectors econòmics.
3 . Podrà, si fa falta, derogar el principi d'economia lliure en els àmbits de la política monetària i de crèdits, del comerç exterior i de les finances públiques.
4 . La Confederació, els cantons i els municipis establiran els seus pressupostos tenint en compte els imperatius de la situació cojuntural
5 . Amb la finalitat d'equilibrar la situació econòmica, la Confederació podrà, a títol temporal, imposar suplements o acordar rebaixes sobre els impostos i les taxes federals. Els fons deduïts quedaran congelats; els impostos i taxes federals seran, quan s'aixequi aquesta mesura, reemborsats individualment, i els impostos i taxes federals indirectes es dedicaran a la concessió de rebaixes o a la creació d'ocupació
6 . La Confederació podrà
obligar les empreses a que constitueixin reserves per a ocupacions; amb
aquesta finalitat acordarà beneficis fiscals i podrà obligar
els cantons a acordar-los també. Una vegada alliberades les reserves,
les empreses decidiran lliurement sobre la seva utilització dintre
del marc dels objectius prevists per la llei.
Art. 101: Política econòmica exterior
1 . La Confederació vetllarà per la salvaguarda dels interessos de l'economia suïssa en l'estranger.
2 . Tindrà la potestat
de, en situacions particulars, prendre mesures destinades a protegir l'economia
nacional. En cas de necessitat, podrà derogar el principi de llibertat
econòmica.
Art. 102: Proveïment del país (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació assegurarà l'aprovisionament del país de béns i serveis de primera necessitat per a poder plantar cara a una amenaça de guerra, a qualsevol altra manifestació de força major o una greu penúria que l'economia no pogués afrontar pels seus propis mitjans. Prendrà les mesures preventives oportunes.
2 . En cas de necessitat, podrà
derogar el principi de llibertat econòmica.
Art. 103: Política estructural (amb disposició transitòria)
La Confederació podrà
donar suport a aquelles regions econòmicament amenaçades,
així com promoure sectors econòmics o professions, si les
mesures d'ajuda pròpia per a assegurar la seva existència
que raonablement se'ls pogués exigir no fossin suficients. En cas
de necessitat, podrà derogar el principi de llibertat econòmica.
1 . La Confederació vetllarà perquè l'agricultura, mitjançant una producció que respongui tant a les exigències d'un desenvolupament durador com a les del mercat, contribueixi substancialment a:
a . a un proveïment segur de la població;b. a la conservació dels recursos naturals i al manteniment del paisatge rural;c . a una ocupació descentralitzada del territori.
2 . Addicionalment a les
mesures raonables d'autoajuda i desviant-se en cas de necessitat dels principis
de la lliure economia, la Confederació promourà les explotacions
agràries.
3 . Establirà mesures de tal manera que l'agricultura pugui respondre a les seves múltiples funcions. Té especialment les següents competències i atribucions:
a . Completar els ingressos dels granjers mitjançant pagaments directes destinats a remunerar equitativament el produït amb la condició de la presentació d'una prova que satisfaci les exigències de caràcter ecològic;b. promoure mitjançant incentius d'interès econòmic, aquelles formes d'explotació més adequades i respectuoses amb la naturalesa, l'entorn i els animals;c . establir la normativa sobre la denominació d'origen, la qualitat, els mètodes de producció i els processos de transformació dels productes alimentaris;d . protegir l'entorn contra els atemptats units a la utilització massiva de fertilitzants, de productes químics i altres recursos auxiliars;e . promoure la investigació agrària, l'assessorament i la formació i atorgar ajudes a la inversió;f. elaborar normativa sobre la consolidació de la propietat rural.
4 . Emprarà per a
això crèdits agrícols destinats a fins especials,
així com recursos generals de la Confederació.
Art. 105: Begudes alcohòliques
La Confederació té la
competència per a legislar sobre la fabricació, importació,
purificació i la venda de begudes alcohòliques obtingudes
per destil·lació. Tindrà particularment en compte
els efectes nocius de l'alcohol.
Art. 106: Jocs d'atzar (amb disposició transitòria)
1 . La legislació sobre els jocs d'atzar i les loteries emana de la competència de la Confederació.
2 . Es necessita una llicència de la Confederació per a poder obrir i explotar una casa de jocs. Per a la concessió de les llicències, la Confederació tindrà en compte les circumstàncies regionals, així com els perills que comporta el joc.
3 . La Confederació fixa un impost sobre els ingressos de les cases de joc que no podrà sobrepassar el 80 per cent del producte net dels ingressos del joc. Aquest impost s'utilitzarà per a cobrir la contribució de la Confederació a l'assegurança de vellesa, supervivència i invalidesa.
4 . Els governs cantonales tenen
la competència sobre l'admissió de màquines recreatives
amb possibilitat de guany monetari.
Art. 107: Armes i material de guerra
1 . La Confederació establirà normes tendents a lluitar contra l'ús abusiu d'armes, dels seus accessoris i de munició.
2 . Dictarà la normativa
sobre fabricació, adquisició, distribució, importació,
exportació i trànsit de material de guerra.
Secció 8: Habitatge, treball, seguretat social i salut
Art. 108: Promoció de la construcció d'habitatges i de l'accés a la propietat
1 . La Confederació prendrà mesures per a promoure la construcció d'habitatges, l'adquisició de pisos i cases familiars destinades a l'ús personal de particulars, així com les activitats de mestres d'obra i d'organitzacions destinades a la construcció d'allotjaments d'utilitat pública.
2 . Promourà especialment l'adquisició i l'equipament de terrenys per a la construcció d'habitatges, la racionalització de la construcció, l'abaratament del cost de construcció i l'abaratament del cost de l'habitatge
3 . Podrà establir la legislació sobre l'equipament de terrenys per a la construcció d'habitatges i sobre la racionalització de la construcció.
4 . Amb això tindrà
en consideració els interessos de les famílies, de les persones
majors, dels discapacitats i dels necessitats.
Art. 109: Política d'arrendaments
1 . La Confederació elaborarà la normativa destinada a evitar els abusos en matèria d'arrendaments, especialment els lloguers abusius, així com els desallotjaments improcedents i la prolongació per temps limitat dels contractes de lloguer.
2 . Podrà elaborar la
normativa sobre la força obligatòria dels contractes tipus
d'arrendament. Només podran ser declarats amb força obligatòria
general aquells contractes que tinguin en compte els interessos legítims
de les minories, així com les diferències regionals i respectin
els principis d'igualtat davant l'Ordenament jurídic.
Art. 110: Treball (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació és competent per a legislar:
a . sobre la protecció dels treballadors;
b. sobre les relacions entre contractadors i treballadors, especialment sobre la reglamentació en comú dels assumptes que interessin a l'empresa i a la professió;c . sobre el servei de col·locació;d . sobre la vigència general dels convenis col·lectius de treball.
2 . La vigència general
dels convenis col·lectius no podrà ser establerta si el conveni
no té en compte de manera equitativa els interessos legítims
de les minories i les diversitats regionals i si no respecta el principi
d'igualtat davant la llei i el de llibertat sindical.
3 . El 1 d'agost és dia
de festa nacional. Se'l considera a nivell laboral com un diumenge i serà
remunerat.
Art. 111: Previsió per als casos de vellesa, supervivents i incapacitat
1 . La Confederació prendrà les mesures necessàries per a promoure una previsió suficient per als casos de vellesa, de defunció i supervivents i invalidesa. Aquesta previsió reposa en tres pilars, que són l'assegurança federal de vellesa, supervivents i incapacitat, la previsió professional i la previsió individual.
2 . La Confederació vetllarà per tal que aquesta assegurança federal de vellesa, supervivents i invalidesa, així com la previsió professional puguin desenvolupar-se, a llarg termini, d'acord amb els seus objectius.
3 . Els cantons poden ser obligats a acordar exempcions fiscals a les institucions que depenguin de l'assegurança federal o de la previsió professional, així com concedir ajudes fiscals als assegurats i als seus patrons en el que concerneix a les cotitzacions i a les quantitats que són objecte d'un dret d'expectativa.
4 . La Confederació,
en col·laboració amb els cantons, promourà la previsió
individual, en particular mitjançant mesures fiscals i per una política
tendent a facilitar l'accés a la propietat.
Art. 112 Segur de vellesa, supervivents i invalidesa (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació elaborarà la legislació sobre l'assegurança de vellesa, supervivents i invalidesa.
2 . Tindrà en compte els següents principis:
a . el segur és obligatori ;b. les pensions hauran de cobrir les necessitats vitals en una mesura apropiada;c . la pensió màxima no podrà ser superior al doble de la pensió mínima;d . les pensions han de ser adaptades almenys a l'evolució dels preus.
3 . El segur es finançarà:
a . mitjançant les cotitzacions dels assegurats; quan es tracti d'empleats per compte aliè, la meitat de les cotitzacions correrà a càrrec de l'empleador;b. per mitjà de les contribucions de la Confederació i, si la llei així ho preveu, per la contribució dels cantons.
4 . En conjunt, les contribucions
de la Confederació i els cantons no podrà excedir de la meitat
de les despeses.
5 . Aquestes contribucions de la Confederació es finançaran en primer lloc pels ingressos nets dels impostos sobre el tabac, de l'impost sobre les begudes alcohòliques i de l'impost sobre els recaptacions de les cases de joc.
6 . La Confederació promourà
la reintegración de les persones discapacitades, i suportarà
els esforços a favor de les persones d'edat, dels supervivents i
dels invàlids. Amb aquesta finalitat podrà utilitzar els
recursos financers de l'assegurança de vellesa, supervivents i invalidesa.
Art. 113: Previsió professional (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació elaborarà la normativa sobre la previsió professional.
2 . Tindrà en compte els següents principis:
a . la previsió professional, combinada amb l'assegurança de vellesa, supervivents i invalidesa, permetrà a l'assegurat mantenir de manera apropiada el seu acostumat nivell de vida;b. la previsió professional és obligatòria per als treballadors per compte aliè; la llei pot preveure excepcions;c . els empleadors han d'assegurar els seus treballadors en una institució de previsió; si és necessari, la Confederació li ofereix la possibilitat d'assegurar als seus empleats en una institució de previsió federal;d . les persones que exerceixin una activitat lucrativa autònoma podran assegurar-se facultativament en una institució de previsió;e . per a determinats grups de persones que exerceixin una activitat lucrativa autònoma, la Confederació pot determinar l'obligatorietat de la previsió professional.
3 . La previsió professional
es finançarà mitjançant les cotitzacions dels assegurats;
quan es tracti d'empleats per compte aliè, la meitat de les cotitzacions
correrà a càrrec de l'empleador.
4 . Les institucions de previsió
hauran de satisfer les exigències mínimes establertes per
l'Ordenament Jurídic Federal; la Confederació podrà
preveure mesures d'aplicació a nivell nacional per a resoldre problemes
particulars.
1 . La Confederació elaborarà la normativa sobre l'assegurança d'atur.
2 . Tindrà en compte els següents principis:
a . l'assegurança d'atur garanteix una compensació adequada de la pèrdua dels ingressos i encoratja les mesures encaminades a prevenir i a combatre l'atur;b. l'afiliació és obligatòria per als treballadors; es poden preveure excepcions per llei;c . les persones que exerceixen una activitat autònoma poden assegurar-se a títol facultatiu.
3 . L'assegurança
d'atur es finançarà per mitjà de les cotitzacions
dels assegurats; quan es tracti d'empleats per compte aliè, la meitat
de les cotitzacions correrà a càrrec de l'empleador.
4 . La Confederació i els governs cantonals concediran prestacions financeres en circumstàncies excepcionals.
5 . La Confederació podrà
elaborar normes en matèria d'ajuda als desocupats.
Art. 115: Assistència a les persones necessitades
Les persones en situació de
necessitat seran assistides pel cantó on resideixin. La Confederació
regularà les excepcions i les competències en aquest sentit.
Art. 116: Ajudes familiars i segur de maternitat
1 . La Confederació, en el compliment de les atribucions que li han estat encomanades, tindrà en consideració les necessitats de la família. Podrà donar suport a mesures destinades a protegir la família.
2 . Estarà autoritzada a elaborar la legislació sobre les ajudes familiars i gestionar una Caixa Federal de Compensació.
3 . Instituirà una assegurança de maternitat. Podrà igualment sotmetre a l'obligació de cotitzar a persones que no poden beneficiar-se de les prestacions d'aquest segur.
4 . Podrà declarar l'afiliació
a una caixa de compensació familiar i a l'assegurança de
maternitat obligatòria en general, o només per a certs grups
de població, i fer dependre les seves prestacions financeres d'una
participació equitativa dels cantons.
Art. 117: Assegurances de malaltia i segurs d'accident
1 . La Confederació elaborarà la normativa sobre les assegurances de malaltia i els d'accidents
2 . Podrà instituir aquestes
assegurances de malaltia i accident com obligatoris en general, o per a
certs grups de població.
Art. 118: Protecció de la salut
1 . Dintre del límit de les seves competències, la Confederació prendrà les mesures necessàries per a protegir la salut.
2 . Elaborarà les normes sobre:
a . la manipulació d'aliments, així com de medicaments, estupefaents, organismes, productes químics i objectes que puguin representar un risc per a la salut;b. la lluita contra les malalties contagioses i contra les epidèmies perilloses de l'ésser humà i dels animals;c . la protecció contra els rajos ionitzants.
Art. 119:
Reproducció assistida per la medicina i enginyeria genètica
en els éssers humans
1 . L'ésser humà ha d'estar protegit contra els abusos de la medicina en el camp de la reproducció assistida i de l'enginyeria genètica.
2 . La Confederació elaborarà la normativa sobre la utilització del patrimoni genètic i embrionari humà; d'aquesta manera vetllarà per assegurar la protecció de la dignitat humana, de la personalitat i de la família i es guiarà especialment segons els següents principis:
a . es prohibeix tota forma de clonació i tota intervenció dintre del patrimoni genètic de les cèl·lules reproductores i els embrions;b. no es podrà introduir o barrejar elements genètics o embrionaris no humans en el patrimoni genètic humà;c . el recurs a mètodes de reproducció assistida per la medicina no estarà autoritzat més que en els casos d'esterilitat i de perill de transmissió de malaltia greu no curable per altre mitjà, i mai per a desenvolupar certes qualitats en el nen o en casos dedicats a la investigació científica; la fecundación d'òvuls humans fora del cos de la dona només estarà autoritzat en els casos prevists per la llei; no es podran desenvolupar fora del cos de la dona fins l'estadi d'embrió un nombre d'òvuls humans superior als que puguin ser implantats immediatament.d . es prohibeix la donació d'embrions, així com totes les formes de maternitat de substitució;e . el comerç amb material germinal humà o amb productes resultants d'embrions està prohibit;f. el patrimoni genètic d'una persona no pot ser analitzat, registrat o publicat si no és amb el consentiment del subjecte o sobre la base d'una prescripció legal;g. tota persona té accés a les dades concernents a la seva ascendència.
Art. 119a: Medicina de transplantación
1 . La Confederació elaborarà normes sobre la transplantación d'òrgans, textures i cèl·lules.
2 . La Confederació determinarà els criteris per a una justa atribució dels òrgans.
3 . La donació d'òrgans,
textures i cèl·lules és gratuïta. El comerç
amb òrgans humans està prohibit.
Art. 120: Tecnologia genètica en l'àmbit no humà
1 . L'ésser humà i el seu entorn hauran d'estar protegits contra els abusos en matèria d'enginyeria genètica.
2 . La Confederació elaborarà
les normes sobre la utilització del patrimoni genètic i embrionari
dels animals, les plantes i d'altres organismes; en aquest sentit, respectarà
la integritat dels organismes vius i la seguretat de l'ésser humà,
dels animals i de l'entorn i protegirà la diversitat genètica
de les espècies animals i vegetals.
Secció 9: Estada i residència d'estrangers
1 . La competència sobre l'entrada a Suïssa, la sortida, l'estada i la residència dels estrangers i sobre la concessió del dret d'asil emana de la competència de la Confederació.
2 . La Confederació podrà
exercir la potestat d'expulsar del seu territori els estrangers quan aquests
constitueixin una amenaça per a la seguretat del país.
Secció 10: Dret civil, dret penal, sistema de mesurament
1 . La legislació en matèria de dret civil emana de la competència de la Confederació
2 . L'organització judicial, el procediment i l'administració de la justícia en matèria de dret civil és competència dels governs cantonals.
3 . Les sentències fermes en matèria civil seran executables en tot el territori de l'Estat Suís.
1 . La legislació en matèria de dret penal emana de la competència de la Confederació.
2 . La Confederació té la facultat de concedir subvencions als cantons:
a . per a la construcció d'establiments penitenciaris;b. per a la millora que hagin de realitzar-se en l'execució de penes i mesures disciplinàries;c . per a sostenir aquelles institucions on s'executen les mesures educatives destinades a nens, adolescents o adults joves.
3 . Els cantons són
competents per a l'organització, el procediment judicial i l'administració
de la justícia en matèria de dret penal.
Art. 124: Ajuda a víctimes
de delictes
La Confederació i els cantons vetllaran perquè les víctimes de delictes contra la integritat física, psíquica o sexual es beneficiïn d'una ajuda. Això comportarà una indemnització adequada quan, per causa del delicte, les víctimes pateixin dificultats econòmiques.
Art. 125: Sistema de mesurament
La legislació sobre el sistema
de pesos i mesures emana de la competència de la Confederació.
Capítol
3º: Régimen financer
Art. 126: Gestió de finances
(amb disposició transitòria)
1 . La Confederació manté de manera durable l'equilibri entre les despeses i els ingressos.
2 . El limiti superior de les despeses previstes en el pressupost ha de ser fixat d'acord amb les despeses distingides segons les previsions cojunturals.
3 . La necessitat excepcional de mitjans financers podrà justificar un augment del limiti fixat en el paràgraf anterior. L'Assemblea federa decideix de l'augment esmentat d'acord amb l'articulo 159 parell. 3, let. c.
4 . Si les despeses sobrepassen els limitis fixats segons els paràgrafs 2 i 3, les despeses suplementàries seran cobertes els anys següents.
5 . La llei regla les modalitats.
Art. 127: Principis regidors
del sistema impositiu
1 . Els principis generals que regeixen el règim fiscal, especialment la condició de contribuent, l'objecte del gravamen i la seva manera de càlcul, vénen definits per la legislació.
2 . Els principis d'universalitat, d'igualtat de tracte i de capacitat econòmica concretament, hauran de ser respectats en la mesura que els tributs així ho permetin.
3 . Es prohibeix la doble imposició per part de diversos cantons. La confederació prendrà les mesures necessàries referent a això.
Art. 128: Impostos directes
(amb disposició transitòria)
1 . La Confederació tindrà la potestat de percebre els impostos directes:
a . de fins un 11,5 per cent sobre els ingressos de les persones físiques;b. de fins un 9,8 per cent sobre els beneficis nets de les persones jurídiques;c . de fins un 0,825 per mil del capital i de les reserves de les persones jurídiques.
2 . En el moment de fixar
les tarifes es tindrà en compte, de forma apropiada, la càrrega
que constitueixen els impostos directes establerts pels cantons i municipis.
3 . Els efectes de la progressió en fred sobre l'impost que grava els ingressos de les persones físiques seran compensats periòdicament.
4 . Els impostos es fixaran i percebran pels cantons. Tres desenes parts del producte brut de l'impost s'atribuiran als cantons; un sisè com a mínim d'aquesta quota serà destinat a la compensació financera entre cantons.
Art. 129: Harmonització
fiscal
1 . La Confederació fixarà els principis de l'harmonització dels impostos directes de la Confederació, els cantons i els municipis, tindrà en consideració les aspiracions quant a l'harmonització dels cantons.
2 . L'harmonització englobarà la imposició, l'objecte i el càlcul del tribut, així com el dret processal i penal en matèria fiscal. La fixació dels barems, de les taxes i dels muntants exonerats de tributar, en particular, no estaran sotmesos a aquesta harmonització fiscal.
3 . La Confederació podrà elaborar una sèrie de normes per tal d'evitar la concessió d'avantatges fiscals injustificades.
Art. 130: Impost sobre el valor
afegit (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació tindrà la facultat de percebre un impost sobre el valor afegit de fins un tipus màxim del 6,5 per cent sobre la transmissió de béns i la prestació de serveis, inclòs el consum personal i les importacions.
2 . El 5 per cent del producte d'aquest impost estarà destinat a desenvolupar mesures en favor de les classes amb els nivells d'ingressos més baixos.
3 . Si a conseqüència de l'evolució de la piràmide d'edats, no es pogués seguir garantint el finançament de l'assegurança de vellesa, supervivents i invalidesa, la Confederació podrà establir mitjançant Llei Federal la pujada de l'impost sobre el valor afegit en un punt percentual com a màxim.
Art. 131: Impostos sobre el
consum de productes de caràcter especial (amb disposició
transitòria)
1 . La Confederació podrà establir un impost al consum de productes de caràcter especial sobre les següents mercaderies:
a . tabac en branca i tabac manufacturat;b. begudes alcohòliques;c . cervesa;d . automòbils i els seus components;e . petroli, altres olis minerals, gas natural, els productes resultants del seu refinatge i carburants.
2 . Podrà percebre
una taxa suplementària sobre els carburants.
3 . Una desena part del producte net del gravamen sobre les begudes alcohòliques es destinarà als cantons, que utilitzaran aquests fons per a combatre les causes i els efectes de l'abús de substàncies que creen dependència.
Art. 132: Drets de timbre i
impostos anticipats (amb disposició transitòria)
1 . La Confederació podrà percebre drets de timbre sobre títols-valors, sobre el pagament de primes d'assegurances i sobre altres documents concernents a operacions comercials; la percepció d'aquests drets no s'estén als documents concernents a operacions immobiliàries i hipotecàries.
2 . La Confederació podrà percebre un impost anticipat sobre els ingressos dels cabdals mobiliaris, sobre els guanys provinents de loteries i les prestacions de les assegurances.
La normativa sobre els drets de duana, així com sobre altres cànons sobre el pas de mercaderies per la frontera emana de la competència de la Confederació.
Art. 134: Exclusió de
la imposició cantonal i municipal
Els béns que la legislació sotmeti al pagament de l'impost sobre el valor afegit, dels impostos al consum especials, dels drets de timbre o de les taxes, o que declari exonerats, no podran ser gravats per tributs cantonales o municipals del mateix gènere.
Art. 135: Compensació
financera
1 . La Confederació promourà la compensació financera entre cantons.
2 . AL concedir subvencions,
tindrà en consideració la capacitat financera dels diversos
cantons i la situació particular de les regions de muntanya.
Capítol
1º: Disposicions generals
Art. 136: Drets polítics
1 . Tots els suïssos i suïsses majors de 18 que no estiguin impedits per causa de malaltia o retard mental, tenen drets polítics a nivell federal. Tots tenen els mateixos deures i drets polítics.
2 . Podran prendre part en l'elecció del Consell Nacional i en les altres votacions federals, així com proposar i signar iniciatives populars i referèndums en matèria federal.
Els partits polítics contribueixen
a formar l'opinió i la voluntat populars.
Capítol
2º: Iniciativa i referèndum
Art. 138: Iniciativa popular
per a la reforma total de la Constitució
1 . Es necessitaran 100 000 ciutadans o ciutadanes amb dret de vot per a poder proposar la reforma total de la Constitució.
2 . Aquesta proposició se sotmetrà al vot del poble.
Art. 139: Iniciativa popular
per a la reforma parcial de la Constitució
1 . Es necessitaran 100 000 ciutadans o ciutadanes amb dret de vot per a poder proposar la reforma parcial de la Constitució.
2 . Les iniciatives populars per a la reforma parcial de la Constitució poden revestir la forma de proposició concebuda en termes generals o la d'un projecte redactat en totes les seves parts.
3 . Si una iniciativa no respecta el principi d'unitat de forma, el d'unitat de matèria o les normes imperatives de Dret Internacional, l'Assemblea Federal la declararà total o parcialment nul·la.
4 . Quan la petició de la iniciativa estigui concebuda en termes generals, l'Assemblea Federal, si l'aprova, procedirà a la reforma parcial en el sentit indicat i la sotmetrà al vot del poble i dels cantons. Si, per contra, no l'aprova, la qüestió de la reforma parcial serà sotmesa al vot del poble que decidirà si donar-li curs o no. En cas d'acceptació pel poble, l'Assemblea Federal elaborarà el projecte emanat de la iniciativa popular.
5 . La iniciativa presentada en forma d'un projecte redactat en totes les seves parts estarà sotmesa al vot del poble i dels cantons. L'Assemblea Federal recomanarà l'acceptació o el rebuig. En aquest últim cas, podrà oposar-li un contraprojecte.
6 . El poble i els cantons votaran de manera simultània la iniciativa i el contraprojecte. El cos electoral podrà aprovar els dos projectes alhora. Podrà indicar quin projecte ha de tenir preferència en cas de ser acceptats els dos; si un projecte obté la majoria per part dels votants i l'altre la majoria per part dels cantons, cap dels dos entrarà en vigor.
Art. 140: Referèndum
obligatori
1 . Hauran de ser sotmesos al vot del poble i dels cantons:
a . les revisions de la Constitució;b. l'adhesió a organismes de seguretat col·lectiva o a comunitats supranacionales;c . les Lleis Federals declarades urgents desproveïdes de base constitucional i la validesa de la qual sobrepassi l'any. Aquestes lleis deuran sotmetre's a la votació en el termini d'un any a partir de la seva adopció per l'Assemblea Federal.
2 . Hauran de ser sotmesos
al vot del poble:
a. les iniciatives populars per a la reforma total de la Constitució;b. les iniciatives populars concebudes en termes generals per a la reforma parcial de la Constitució i que hagin estat rebutjades per l'Assemblea Federal;c . la qüestió de si s'ha de portar a terme una reforma total de la Constitució en cas de desacord entre els dos Consells.
1 . Se sotmetran a la votació del poble, a petició de 50 000 ciutadans i ciutadanes amb dret a vot, o a petició de vuit cantons:
a . les Lleis Federals;b. les Lleis Federals declarades urgents la validesa dels quals sobrepassi un any;c . les disposicions federals, en la mesura que la Constitució o la llei així ho prevegin;
d . els tractats internacionals que:
1 . tinguin una durada indeterminada i no siguin denunciables;
2 . prevegin l'adhesió a un organisme internacional;
3 . comportin una unificació multilateral del dret.
1 . Els actes sotmesos a la votació popular s'acceptaran per majoria dels votants.
2 . Els actes sotmesos a la votació popular i a la dels cantons necessitaran ser aprovats per la majoria dels votants i la majoria dels cantons perquè s'acceptin
3 . El resultat del vot popular en un cantó representa la voluntat d'aquest.
4 . Els cantons de Obwalden,
Unterwalden, Basilea (Ciutat i Camp), i de Appenzell (les dos Rodas) compten
cadascun com un mig vot.
Capítol
1º: Disposicions Generals
Art. 143: Elegibilitat
Tot ciutadà o ciutadana amb dret a vot podrà ser elegit per al Consell Nacional, el Consell Federal i el Tribunal Federal.
1 . La funció de membre del Consell Nacional, del Consell d'Estats, del Consell Federal o de jutge del Tribunal Federal és incompatible.
2 . Els membres del Consell Federal, així com els jutges del Tribunal Federal assumeixen una càrrega a temps complet i no poden revestir cap altra funció al servei de la Confederació o d'un cantó, o exercir alguna altra activitat lucrativa.
3 . La llei pot preveure altres incompatibilitats.
Els membres del Consell Nacional i els del Consell Federal, així com el Canceller de la Confederació són elegits per quatre anys. Els jutges del Tribunal federal són elegits per sis anys.
Art. 146: Responsabilitat de
la Confederació
La Confederació respondrà pels mals causats il·legalment pels seus òrgans en l'exercici de les seves funcions.
Art. 147: Procediment de consulta
Els cantons, els partits polítics
i els mitjans interesats estan convidats a pronunciar-se sobre actes legislatius
importants i sobre altres projectes de gran envergadura com treballs de
preparació, així com sobre Tractats Internacionals de gran
importància.
Capítol 2: L'Assemblea federal
Secció
1: Organització
Art. 148.
1 . L'Assemblea Federal és l'autoritat suprema de la Confederació excepte en els drets reservats al poble i als cantons
2 . Es compon de dos cambres, el Consell Nacional i el Consell d'Estats, dotades de les mateixes competències.
Art. 149: Composició
i elecció del Consell Nacional
1 . El Consell Nacional es compon de 200 diputats del poble.
2 . Els diputats s'elegeixen pel poble per sufragi directe segons el sistema proporcional. El Consell Nacional es renova de manera íntegra cada quatre anys.
3 . Cada cantó forma una circumscripció electoral.
4 . Els escons es reparteixen entre els cantons proporcionalment a la seva població. Cada cantó té dret a un escó com a mínim.
Article 150: Composició
i elecció del Consell d'Estats
1 . El Consell d'estats es compon de 46 diputats dels cantons.
2 . Els cantons de Obwalden, Nidwalden, Basel (ciutat i camp), de Appenzell (les dos Rodas) elegeixen un diputat cadascun; els altres cantons elegeixen dos diputats.
3 . Els cantons establiran la normativa aplicable a l'elecció dels seus diputats al Consell d'Estats.
1 . Els Consells es reuniran regularment. La llei regularà la convocatòria de sessions.
2 . Una cambra dels membres d'un dels Consells o el Consell Federal podrà sol·licitar la convocatòria d'una sessió extraordinària dels Consells.
Cada Consell elegirà per un any a un dels seus membres per a la presidència, així com a un primer vicepresident i a un segon vicepresident. No es permet una reelecció per al següent any.
Article 153: Comissions Parlamentàries
1 . Cada Consell instituirà comissions en el seu si
2 . La llei podrà preveure comissions conjuntes.
3 . La llei podrà delegar certes competències, llevat de les competències legislatives, en les comissions.
4 . Per a la realització de les seves comeses, les comissions disposaran del dret d'obtenir la informació necessària, de consultar la documentació relativa als temes tractats i a realitzar investigacions. Una llei definirà els límits d'aquests drets.
Els membres de l'Assemblea Federal poden formar grups.
Art. 155: Serveis parlamentaris
L'Assemblea Federal disposa de serveis
parlamentaris. Pot recórrer als serveis de l'Administració
Federal. Les modalitats han de regular-se per llei.
Secció
2: Procediment
Art. 156 Deliberacions separades
1 . El Consell Nacional i el Consell d'Estats deliberen separadament.
2 . Les decisions de l'Assemblea Federal requeriran l'aprovació dels dos Consells.
Art. 157: Deliberacions comunes
1 . El Consell Nacional i el Consell d'Estats es reuniran per a deliberar en comú sota la direcció del president del Consell Nacional sobre els següents temes:
a . convocar eleccionsb. pronunciar-se sobre conflictes de competències entre les més altes autoritats federals;c . pronunciar-se sobre els recursos de gràcia.
2 . Ambdós Consells
es reuniran així mateix per a conèixer les Declaracions del
Consell Federal i en les ocasions especials.
Art. 158: Publicitat de les
sessions
Les sessions dels consells seran públiques.
1 . Les deliberacions dels Consells seran vàlides quan la majoria dels seus membres hi estigui present
2 . Les decisions es prendran per majoria dels votants sense importar que els Consells deliberin reunits o separadament.
3 . No obstant això, necessitaran d'una majoria d'ambdós Consells les següents qüestions:
a . Les Lleis Federals declarades urgents;b. Les disposicions relatives a les subvencions, així com als crèdits de compromís obligat que suposin una despesa addicional única de més de 20 milions de francs o despeses addicionals periòdiques de més de dos milions de francs.c . L'augment de la despesa total en cas de pagaments extraordinaris en virtut de l'article 126 parell.
4 . L'Assemblea Federal
podrà per mitjà d'una ordenança adaptar aquests imports
a un encariment de la vida.
Art. 160: Iniciatives i Proposicions
1 . Tot membre de l'Assemblea Federal, grup parlamentari, comissió parlamentària, així com els cantons podran presentar les seves iniciatives a l'Assemblea Federal.
2 . Els membres de cadascun dels Consells i els del Consell Federal podran així mateix fer propostes sobre les matèries en deliberació.
Art. 161: Prohibició
de Mandat Imperatiu
1 . Els membres de l'Assemblea no estaran subjectes a cap mandat imperatiu
2 . Hauran fer públic els vincles que els uneixin amb grups de pressió.
1 . Els membres de l'Assemblea i del Consell Federal, així com el Canceller de la Confederació no incorreran en cap responsabilitat per les manifestacions exterioritzades davant els Consells i els seus òrgans.
2 . La llei podrà preveure altres
formes d'immunitat així com ampliar-la a altres persones.
Secció
3:Competències
Art. 163: Forma de les normes
dictades per l'Assemblea Federal
1 . Les normes de l'Assemblea Federal establint les regles d'Ordenament Jurídic s'elaboraran en forma de Lleis o d'ordenança.
2 . La resta de normes procedents de l'Assemblea s'elaboraran en la forma d'un Decret Federal; si dits Decrets Federals no estan subjectes a referèndum es consideraran Decrets Federals simples.
1 . Totes les normes amb abast general hauran d'elaborar-se en forma de Lleis Federals. Pertanyen en particular a aquesta categoria les normes fonamentals relatives:
a . a l'exercici dels drets polítics;b. a la restricció dels drets constitucionals;c . als drets i obligacions de les persones;d . a la condició de contribuent, a l'objecte dels impostos i al càlcul del muntant dels mateixos;e . a les atribucions i prestacions de la Confederació;f. a les obligacions dels cantons en l'aplicació i execució del dret Federal;g. a l'organització i procediment de les autoritats federals.
2 . Aquesta competència
legislativa podrà ser delegada mitjançant Llei Federal, si
no ho exclou la Constitució.
Art. 165: Legislació
en casos d'urgència
1 . Una Llei Federal l'entrada en vigor de la qual no permeti cap retard, pot ser declarada urgent i entrar immediatament en vigor mitjançant decisió de la majoria de membres de cadascun dels consells. La seva validesa ha d'estar limitada en el temps.
2 . Quan s'exigeix l'aprovació popular per mitjà de referèndum d'una Llei Federal declarada urgent, aquesta deixarà de produir efecte un any després de la seva adopció per l'Assemblea Federal si en aquest termini no ha estat acceptada pel poble
3 . Una Llei Federal declarada urgent desproveïda de base constitucional, cessa el seu efecte un any després la seva adopció per l'Assemblea Federal si en aquest termini no ha estat acceptada pel poble i els cantons. La seva validesa ha d'estar limitada en el temps.
4 . Una Llei Federal declarada urgent que no s'accepta en votació, no pot ser renovada.
Art. 166: Relacions Exteriors
i Tractats Internacionals
1 . L'Assemblea Federal participarà en la definició de la política Exterior i vigilarà les relacions exteriors de la Confederació.
2 . Aprovarà els Tractats Internacionals, excepte aquells la conclusió dels quals sigui competència del Consell Federal en virtut d'una llei o d'un tractat internacional.
L'Assemblea Federal decidirà l'assignació de despeses de la Confederació, establirà el pressupost i aprovarà els comptes de l'Estat.
1 . L'Assemblea Federal elegirà als membres del Consell Federal, al Canceller o la Canceller de la Confederació i als jutges del Tribunal Federal, aixó com del General.
2 . La llei podrà atorgar a l'Assemblea Federal la competència d'elegir altres càrrecs o bé de confirmar-los.
1 . L'Assemblea Federal exercirà la supervisió sobre el Consell Federal i l'Administració Federal, sobre els Tribunals Federals i dels altres òrgans i persones encarregats de les atribucions de la Confederació.
2 . A les Delegacions especials de control previstes per la llei no se'ls podrà al·legar l'obligació de secret en l'exercici de les seves funcions
Art. 170: Avaluació de
l'eficàcia
L'Assemblea Federal vetllarà per tal que s'avaluï l'eficàcia de les mesures preses per la Confederació.
Art. 171: Mandats al Consell
Federal
L'Assemblea Federal podrà encomanar assumptes al Consell Federal. La llei regularà les modalitats i definirà de manera especial els instruments mitjançant els quals l'Assemblea Federal podrà exercir aquesta influència en el camp de competències del Consell Federal
Art. 172: Relacions entre la
Confederació i els cantons
1 . L'Assemblea Federal vetllarà pel manteniment de les bones relacions entre la Confederació i els cantons.
2 . Garantirà les constitucions cantonals.
3 . Aprovarà els Acords que els cantons concloguin amb altres Estats sempre que el Consell Federal o algun cantó elevin un recurs.
Art. 173: Altres atribucions
i competències
1 . L'Assemblea Federal té entre altres les següents atribucions i competències:
a . prendre les mesures necessàries per a preservar la seguretat exterior, la independència i la neutralitat de Suïssab. prendre les mesures necessàries per a preservar la seguretat interior;c . en circumstàncies excepcionals que així ho exigeixin, podrà dictar ordenances o decrets federals simples per al compliment dels apartats a i b;d . ordenar el servei actiu i, a tal fi, posat en peus a l'exèrcit o una part d'ell;e . prendre les mesures necessàries per a l'aplicació del Dret Federal;f. decidir la validesa de les iniciatives populars que hagin tingut lloc;g. participar en les planificacions importants de l'activitat estatal;h. resoldre sobre actes particulars sempre que una Llei Federal així ho expressi;i. resoldre sobre els conflictes de competència entre les més altes autoritats federals;k . resoldre sobre els recursos de gràcia i decidir les amnisties.
2 . L'Assemblea Federal
tractarà a més tots els assumptes que derivin de la competència
de la Confederació i no siguin competència d'altra autoritat
federal .
3 . La llei podrà assignar
altres competències i atribucions a l'Assemblea Federal.
Capítol 3°: Consell Federal i Administració Federal
Secció
1: Organització i Procediment
Art. 174: Consell Federal
El Consell Federal és la màxima autoritat governativa i executiva de la Confederació.
Art. 175: Composició
i elecció
1 . El Consell Federal es compon de set membres.
2 . Els membres del Consell Federal seran elegits per l'Assemblea Federal després de cada renovació íntegra del Consell Nacional.
3 . Els membres del Consell Federal són elegits per quatre anys entre els ciutadans suïssos i les ciutadanes suïsses elegibles al Consell Nacional.
4 . La llei pren en consideració una representació adequada de les regions i de les llengües nacionals.
1 . El president de la Confederació es farà càrrec de la presidència del Consell Federal.
2 . L'Assemblea Federal elegirà al president de la Confederació i a un vicepresident del Consell Federal d'entre els seus membres per un període d'un any.
3 . S'exclou la reelecció per al següent any. El president o la president no podrà ser elegit com vicepresident per a l'any que segueix.
Art. 177: Principi de l'activitat
col·legial i la divisió en departaments
1 . El Consell Federal prendrà les seves decisions de manera col·legiada.
2 . Per a la preparació i execució de decisions, els assumptes del Consell Federal es repartiran per departaments entre els seus membres.
3 . Els departaments o els serveis administratius subordinats a ells estaran autoritzats a reglamentar per si mateixos certs assumptes, sota reserva del dret de recurs.
Art. 178: Administració
Federal
1 . El Consell Federal dirigeix l'Administració Federal. Vetlla per la seva organització racional i per l'execució correcta de les atribucions que li han estat confiades.
2 . L'Administració Federal es divideix en departaments; cadascun d'aquest departament està dirigit per un membre del Consell Federal.
3 . La llei podrà confiar les atribucions de l'Administració a organismes i persones de dret públic o de dret privat que estan fora de l'administració.
La Cancelleria Federal és l'Estat
Major del Consell Federal. AL seu cap es troba el Canceller o la Canceller
de la Confederació
Secció
2: Competències
Art. 180: Política governamental
1 . El Consell Federal determinarà les fins i els mitjans de la seva política governamental. Planificarà i coordinarà les activitats de l'Estat.
2 . Adonarà a l'opinió pública detalladament i al seu degut temps de la seva activitat, sempre que cap interès públic o privat preponderant s'oposi a això.
El Consell Federal presentarà a l'Assemblea Federal els projectes de lleis o de decrets per a la seva elaboració.
Art. 182: Legislació
i la seva execució
1 . El Consell Federal promulgarà normes de caràcter vinculant en forma de decret en la mesura que la Constitució i la llei així l'hi autoritzin.
2 . Vetllarà per l'observació i execució de la legislació, de les resolucions de l'Assemblea Federal i de les sentències dictades per les autoritats judicials federals.
1 . El Consell Federal administrarà les finances de la Confederació, proposarà el pressupost i rendirà compte dels ingressos i les despeses de l'Estat.
2 . Vetllarà per una correcta gestió financera.
1 . El Consell Federal té la competència sobre les relacions exteriors, amb reserva del dret de participació de l'Assemblea Federal; representarà l'Estat Suís a l'estranger.
2 . Signarà els tractats i els ratificarà. Els sotmetrà a l'aprovació de l'Assemblea Federal.
3 . Quan la salvaguarda dels interessos del país així ho exigeixi, el Consell Federal podrà adoptar decrets i prendre les decisions necessàries per a això. Aquests decrets hauran d'estar limitats en el temps.
Art. 185: Seguretat Exterior
i Seguretat Interna
1 . El Consell Federal prendrà les mesures necessàries per a preservar la seguretat exterior, la independència i la neutralitat de Suïssa.
2 . Prendrà les mesures necessàries per a preservar la seguretat.
3 . Podrà donar-se suport directament sobre el present article per a promulgar decrets i prendre decisions amb la finalitat d'eliminar pertorbacions existents o imminents que amenacin greument l'ordre públic, la seguretat exterior o la (seguretat ?) interna. Aquestes resolucions hauran d'estar limitades en el temps.
4 . En cas d'urgència, podrà reclutar les tropes, sota reserva de convocar immediatament l'Assemblea Federal si el nombre de tropes reclutades sobrepassés els 4000 militars per al servei actiu, o si romanguessin reclutats més de tres setmanes.
Art. 186: Relacions entre la
Confederació i els cantons
1 . El Consell Federal cuidarà de les relacions entre la Confederació i els cantons i col·laborarà amb aquests.
2 . Aprovarà els actes legislatius dels cantons en els casos que així ho exigeixi l'aplicació del Dret Federal.
3 . Podrà denunciar els Acords conclosos entre els cantons, o entre aquests i altres Estats.
4 . Vetllarà per l'observació del Dret Federal, de les constitucions i acords cantonales i prendrà les mesures per a això necessàries.
Art. 187: Altres atribucions
i competències
1 . El Consell federal té entre unes altres, les següents competències i atribucions:
a . vigilar l'Administració Federal i els altres òrgans i persones al servei de la Confederació;b. donar regularment comptes de la seva gestió, així com de l'estat del país a l'Assemblea Federal;c . efectuar els nomenaments i eleccions que no estiguin atribuïts a altra autoritat;d . Conèixer dels recursos en la mesura que la llei així ho prevegi.
2 . La llei podrà
atribuir al Consell Federal altres competències i atribucions.
Capítol
4ª: Tribunal Federal
Art. 188: Funció
1 . El Tribunal federal és l'autoritat judicial suprema de la Confederació.
2 . La llei regularà l'organització i el procediment.
3 . El tribunal federal organitza la seva pròpia administració.
4 . A l'hora de l'elecció dels jutges del Tribunal Federal, l'Assemblea cuidarà que totes les llengües oficials estiguin representades.
Art. 189: Jurisdicció
Constitucional
1 . El tribunal Federal coneixerà els litigis sobre:
a . les reclamacions per violació de drets constitucionals;b. les reclamacions per violacions a l'autonomia dels municipis i altres garanties acordades pels cantons a les corporacions de dret públic;c . les reclamacions per violació de Tractats Internacionals o d'Acords Intercantonales;d . les diferències entre cantons o entre la Confederació i cantons, quan aquestes diferències siguin en l'esfera del dret públic.
2 . La llei podrà
confiar la tasca de resoldre sobre determinats casos a altres autoritats
federals.
Art. 190: Jurisdicció
civil, penal i administrativa
1 . La llei regularà les competències del Tribunal Federal en matèria civil, penal i administrativa, així com en altres matèries del dret.
2 . Els cantons tindran el dret, sota reserva d'aprovació de l'Assemblea Federal, d'atribuir al Tribunal Federal el coneixement de les diferències administratives en matèria cantonal.
Tant el Tribunal federal, com les altres
autoritats estaran obligades a aplicar la legislació Federal i els
Tractats Internacionals.
Títol 6: Reforma de la Constitució i Disposicions Transitòries
Capítol
1º: Revisió
Art. 192: Principis
1 . La Constitució podrà ser reformada en tot moment, total o parcialment.
2 . Mentre la Constitució o la llei en la qual es fonamenta no ho disposin d'altra manera, la reforma es portarà a terme conforme al procediment legislatiu.
1 . La reforma total de la Constitució podrà tenir lloc, bé per mitjà de la iniciativa popular, bé per iniciativa d'un dels dos Consells. També podrà ser decretada per l'Assemblea Federal.
2 . Tant si la iniciativa emana del poble, com en cas de falta d'acord entre ambdós Consells, el poble decidirà si la reforma total ha de ser portada a terme .
3 . En cas que el poble voti a favor de la reforma total, els dos Consells seran reelegits per a portar a terme la reforma.
4 . Les normes imperatives de Dret Internacional no podran violar-se.
1 . La reforma parcial podrà tenir lloc, bé per via de la iniciativa popular, bé per decret de l'Assemblea Federal.
2 . Tota reforma parcial de la Constitució haurà de respectar el principi d'unitat de matèria i no violar les normes imperatives del Dret Internacional .
3 . Les iniciatives populars tendents a la reforma parcial de la Constitució haurien de respectar a més el principi d'unitat de forma.
La reforma total o parcial de la Constitució
entrarà en vigor una vegada que hagi estat acceptada pel poble i
pels cantons
Capítol
2: Disposicions transitòries
Art. 196: Disposicions transitòries
segons el decret federal del 18 de desembre 1998 sobre una nova Constitució
federal
1. Disposició transitòria relativa a l'art. 84 (Trànsit alpí)
El transport de mercaderies ha de ser desviat de la xarxa de carreteres al ferrocarril en un termini de deu anys a contar des de la data que s'adopti la iniciativa popular sobre protecció de les regions alpines contra el trànsit de mercaderies.
2. Disposició transitòria relativa a l'art. 85 (Cànon global sobre la circulació del tràfic pesat)
1 . La Confederació percebrà un cànon anual per la utilització de les carreteres obertes al tràfic en general sobre els vehicles i remolcs matriculats a Suïssa o a l'estranger la tara total del qual superi, per a cadascuna d'aquestes categories, el pes de 3,5 tones.
2 . Aquest cànon s'elevarà a :
a . Per a camions i vehicles articulats el tonatge dels quals siguib. Per a remolcs el tonatge dels quals sigui- superior a 3,5t i inferior o igual a 12t 650 francs suïssos- superior a 12t i inferior o igual 18t 2000 francs suïssos- superior a 18t i inferior o igual a 26t 3000 francs suïssos- superior a 26t 4000 francs suïssosc . Per a autocars 650 francs suïssos- superior a 3,5t i inferior o igual a 8t 650 francs suïssos- superior a 8t i inferior o igual a 10t 1500 francs suïssos- superior a 10t 2000 francs suïssos
3 . Aquestes quantitats
podran ser readaptats per una Llei Federal, quan el tràfic per carretera
així ho justifiqui.
4 . D'altra banda, el Consell Federal podrà, per mitjà d'un decret, readaptar l'import del cànon aplicable a les categories superiors a 12 tones esmentades a l'apartat 2n, d'acord amb possibles modificacions de les categories de pes definides en la llei de circulació per carretera.
5 . El Consell Federal fixarà per a aquells vehicles que no circulen a Suïssa tot l'any, cànons proporcionals al temps de circulació a Suïssa; tindrà en consideració el cost d'aquesta percepció.
6 . El Consell Federal regularà l'execució d'aquesta disposició. Podrà establir per a categories especials de vehicles els cànons prevists en el 2n apartat, exonerar del cànon certs vehicles i establir normatives particulars, especialment per als desplaçaments en zones frontereres. Aquestes no podran afavorir els vehicles matriculats a l'estranger en perjudici dels vehicles suïssos. El Consell federal podrà preveure sancions en cas d'infracció. Els governs cantonals s'encarregaran de percebre els cànons sobre els vehicles matriculats a Suïssa.
7 . La percepció d'aquest cànon podrà ser restringida o suprimida per una llei.
8 . El present article tindrà
efecte fins l'entrada en vigor de la Llei de 19 de desembre de 1997 sobre
les contribucions aplicables al transport pesat.
3. Disposició transitòria relativa a l'art. 87 (Transports)
1 . Els grans projectes ferroviaris comprenen la nova línia ferroviària a través dels Alps (NLFA) RAIL 2000, la incorporació de la part oriental i occidental de Suïssa a la xarxa europea de trens d'alta velocitat i la millora de la protecció acústica al llarg de les vies fèrries mitjançant mesures actives i passives.
2 . Per a finançar els grans projectes ferroviaris, el Consell Federal tindrà la facultat de:
a . emprar l'import total dels cànons sobre el transport pesat, d'acord amb l'article 196 , nombre 2, fins l'entrada en vigor del cànon sobre el transport pesat lligat a les prestacions o al consum, previst en l'article 85, i a aquest efecte augmentar l'índex del cànon fins un màxim del 100 %;b. emprar fins un màxim de dos terços de l'import del cànon sobre el transport pesat lligat a les prestacions o al consum previst en l'article 85;c . Utilitzar els fons provinents de l'impost sobre els olis minerals previst en l'article 86 , paràgraf 3, lletra b, per a cobrir el 25% dels costos totals de les línies base de la NLFA;d . Deduir dels fons en el mercat de capitals fins una quantitat del 25 %, com a màxim, dels costos ocasionats pels projectes NLFA RAIL 2000 i la incorporació de les parts orientals i occidentals de Suïssa a la xarxa europea de trens d'alta velocitat;e . Elevar els índexs de tots els impostos sobre el valor afegit (inclòs el suplement) prevists en l'article 196, nombre 14, i fixats en l'article 130, un punt percentual de 0.1;f. Preveure les possibilitats d'un finançament complementari privat o provinent de les organitzacions internacionals.
3 . El finançament
dels grans projectes ferroviaris esmentats en el paràgraf 1 estarà
garantida per un fons jurídicament depenent de la Confederació
i dotat de comptabilitat pròpia. Els recursos provinents dels cànons
i impostos esmentats en el paràgraf 2 es comptabilitzaran en el
compte financer de la confederació i s'ingressaran durant el mateix
any en el fons. La Confederació podrà acordar la concessió
de bestretes als fons. L'Assemblea Federal elaborarà les disposicions
relatives als fons en forma d'ordenances.
4 . Els quatre grans projectes
ferroviaris esmentats en el paràgraf 1 es regiran per Lleis Federals.
La necessitat de cada gran projecte deurà establir-se globalment,
així com l'estat de l'execució de la seva planificació.
En el marc del projecte de la NLFA, les diferents fases de construcció
conformaran els elements de la Llei Federal relativa al projecte. L'Assemblea
Federal assignarà els fons necessaris mitjançant crèdits
de compromissos obligats. El Consell Federal autoritzarà les diverses
etapes de la construcció i determinarà el calendari a seguir.
4. Disposició relativa a l'art. 90 (energia nuclear)
Fins el 23 de setembre de l'any 2000
no s'acordarà cap llicència general o llicència per
a construir, posar en servei o explotar noves instal·lacions destinades
a la producció d'energia nuclear .
5. Disposició transitòria relativa a l'article 95 (Exercici d'activitat econòmica privada)
Mentre s'elabora la legislació
federal corresponent, els cantons estaran obligats al reconeixement mutu
dels títols i diplomes de formació.
6. Disposició transitòria relativa a l'art. 102 (Proveïment del país)
1 . La Confederació garantirà el proveïment del país amb les reserves de blat i farina panificable necessàries.
2 . La present disposició
transitòria tindrà efecte fins el 31 de desembre de l'any
2003 com a data màxima.
7. Disposició transitòria relativa a l'art. 103 (Política estructural)
Els cantons podran durant els deu anys
següents a l'entrada en vigor de la Constitució, seguir subordinant
l'obertura i explotació de nous establiments en algun sector determinat
de la branca hostelera a les exigències del mercat per a garantir
l'existència de parts importants d'aquest sector.
8. Disposició transitòria relativa a l'art. 106 (Jocs d'atzar)
1 . L'article 106 tindrà efecte a partir de l'entrada en vigor d'una nova Llei Federal sobre jocs d'atzar i cases de jocs.
2 . Mentrestant seran d'aplicació les següents disposicions:
9. Disposició transitòria relativa a l'art. 110, paràgraf 3 (Festivitat nacional)a . queda prohibit obrir i explotar cases de jocb. els governs cantonales podran, sota certes condicions dictades per l'interès públic, autoritzar els jocs recreatius en ús en els casinos fins la primavera de 1925 , mentre l'autoritat competent estimi aquests jocs necessaris per al manteniment o el desenvolupament del turisme i quan la seva organització estigui assegurada per una empresa que exploti a aquesta fi un casino. Els cantons poden també prohibir tals jocs.c . un decret del Consell Federal determinarà les condicions dictades per l'interès públic. Les apostes no podran ser superiors a 5 francs suïssos.d . les autoritzacions cantonales se sotmetran a l'aprovació del Consell Federale . la quarta part dels ingressos bruts del joc serà lliurada al Confederació, que la destinarà, independentment de les seves pròpies prestacions, a les víctimes de les devastacions naturals i a obres d'utilitat pública.f. Així mateix la Confederació pot prendre les mesures concernents a les loteries que consideri necessàries.
1 . Fins l'entrada en vigor de la modificació de la legislació federal, el Consell Federal regularà els detalls .
2 .
La festivitat nacional no comptabilitzarà dintre del nombre de dies
festius fixat en l'art. 18, paràgraf 2 de la Llei del Treball.
10. Disposició transitòria relativa a l'art. 112 (Segur de vellesa, supervivents i invalidesa)
Mentre l'assegurança de vellesa,
supervivents i invalidesa federal no cobreixi les necessitats vitals, la
Confederació assignarà ajudes als cantons destinades a finançar
prestacions complementàries.
11. Disposició transitòria relativa a l'art. 113 (Previsió professional)
Els assegurats que pertanyin a la generació
inicial del règim de previsió professional, i que per tant
, no hagin cotitzat el nombre d'anys exigits, hauran de rebre, d'acord
amb els seus ingressos, la protecció mínima acordada per
la llei durant un període d'entre 10 i 20 anys des de l'entrada
en vigor de la llei.
12. Disposició transitòria relativa a l'art. 128 (Límit temporal de la recaptació de l'impost)
La competència sobre la recaptació
de l'impost federal directe té com a límit la fi de l'any
2006.
13. Disposició transitòria relativa a l'art. 130 (Impost sobre el valor afegit)
1 . Fins l'entrada en vigor d'una llei sobre l'impost sobre el valor afegit, el Consell Federal elaborarà les disposicions necessàries per a la seva execució. S'aplicaran els següents principis:
a . Estan subjectes a imposició:1 . Tota transmissió de béns i prestació de serveis amb caràcter lucratiu que una empresa realitzi dintre del territori suís (inclòs el consum personal);b. No estan subjectes a imposició, ni se'ls pot deduir el cobrament de l'impost a la bestreta:2 . La importació de béns.
1. les prestacions realitzades pel servei Postal Suís en l'àmbit dels serveis que li estan reservats, a excepció del transport de persones;2. les prestacions en l'àmbit sanitari;
3. les prestacions en els àmbits de l'assistència social i de la seguretat social;
4. les prestacions de serveis en els àmbits educatius, d'ensenyament, i de protecció a la infància i a la joventut;
5. Les prestacions de serveis culturals;
6. les operacions de les assegurances;
7. Les operacions en l'àmbit del mercat monetari i en el mercat de capitals, llevat de l'administració del patrimoni i les operacions de cobrament;
8. la transmissió, el lloguer per temps determinat i l'arrendament de béns immobiliaris;
9. les apostes, loteries i altres jocs d'atzar;10. La prestació de serveis amb que les organitzacions sense caràcter lucratiu proporcionen als seus membres a canvi d'una contribució fixada estatutàriament;
11. El subministrament de timbres oficials suïssos utilitzats com a tals. Amb la finalitat de garantir la lliure competència o de simplificar la percepció de l'impost, podrà ser autoritzada la imposició voluntària de les transaccions dalt esmentades, i podrà acordar-se el dret de deducció prèvia de l'impost.
c . Estan exonerats, però pot realitzar-se la retenció de l'impost:1. l'exportació de béns i prestació de serveis realitzada a l'exterior;d . No estan subjectes a l'impost que grava les transaccions efectuades dintre del territori suís:2. la prestació de serveis lligats a l'exportació i al trànsit de béns.
1. aquelles empreses el volum de les quals de negocis anual subjecte a imposició no excedeix els 75.000 francs suïssos;Amb la finalitat de garantir la lliure competència o de simplificar la percepció de l'impost, podrà ser autoritzada la imposició voluntària de les transaccions dalt esmentades, i es podrà acordar el dret de deducció prèvia de l'impost.2. aquelles empreses el volum de les quals de negocis anual subjecte a imposició no excedeix de 250.000 francs suïssos, sempre que el muntant del imposat a pagar no sobrepassi regularment la quantitat de 4000 francs suïssos per any;
3. els agricultors, silvicultors i horticultores que subministrin productes procedents de la seva pròpia explotació únicament, així com els ramaders;
4. els pintors artístics i escultors per les obres d'art que hagin creat ells mateixos.
e . L'impost s'eleva a:
1. un 2 per cent sobre la transmissió i importació dels següents béns, que podran ser definits de manera més precisa pel consell Federal:- l'aigua transportada per conduccions;
- productes alimentaris i begudes, a exclusió de les begudes alcohòliques;
- bestiar, aus i peix;
- cereals;
- llavors, tubèrculs i bulbs, plantes vives, esqueixos, empeltats, així com flor tallada, i branques, tant en rams com en corones i altres tipus d'arranjaments florals;
- medicaments;
- forratge, àcids per al ensilatge, palla, abonaments i preparacions per a la protecció de les plantes;
- periòdics, revistes i llibres , així com altres impresos en la mesura que ho defineixi el Consell Federal;
2 . Per als cinc primers anys després de la introducció de l'impost sobre el valor afegit, el 5 per cent anual del producte d'aquest tribut serà destinat a la reducció de les primes de l'assegurança de malaltia per a les capes amb menors ingressos. L'Assemblea Federal decidirà la manera d'utilització posterior d'aquesta part de l'impost sobre el valor afegit.2. un 2 per cent sobre els serveis d'ens de ràdio i televisió, excepte aquells de caràcter comercial;f. L'impost es calcula sobre la contraprestació, i en el cas que aquesta no es doni, o que es tracti d'una importació, sobre el valor del bé o de la prestació del servei.3. un 6.5 per cent sobre la transmissió i importació d'altres béns, així com sobre les altres prestacions sotmeses a l'impost.
g. És subjecte passiu tributari:
1. el contribuent que realitzi una transacció imposable;h. El subjecte passiu tributari és deutor d'aquest tribut sobre el seu volum de negocis subjecte a imposició; si destina els béns que li han estat transmesos i les prestacions de serveis proporcionades a transaccions subjectes a imposició bé a Suïssa, bé en l'estranger, podrà deduir de la seva liquidació d'impostos com a retencions:2. el destinatari de prestacions de servei procedents d'altres països, sempre que el seu import sigui superior a 10.000 francs suïssos anuals;
3. aquell que, important un bé, està subjecte a drets de duana o a declarar l'entrada del bé en qüestió.
1. els tributs d'altres contribuents que li han estat transferits ii. La liquidació de l'impost, així com les retencions, han de realitzar-se, per regla general, trimestralment.2. els tributs pagats d'acord amb la importació de béns o deguts a la
adquisició de prestació de serveis procedents de l'estranger;3. 2 per cent del preu de les matèries primeres que hagi adquirit de
empreses exemptes de l'obligació impositiva d'acord amb la lletra d, nombre 3 de la present disposició.Les despeses efectuades carents de caràcter comercial no són retenibles.
k . Es podran establir normes derogatòries per a la imposició d'aquest tribut sobre el volum de negocis relatius a l'or fi i encunyat en monedes, així com sobre béns ja gravats per alguna càrrega fiscal de caràcter especial.
l . Es podran establir simplificacions, sempre que no afectin de manera considerable a la recaptació fiscal, ni a les condicions de competència i si no comporten una excessiva complicació en la liquidació d'impostos d'altres contribuents.
m. L'incompliment del deure tributari, així com la seva posada en perill seran castigats per analogia amb la resta de disposicions penals fiscals de la Confederació.
n. La reglamentació especial relativa a la punibilidad de les empreses, prevista en l'article 7 de la Llei Federal sobre Dret Penal Administratiu, podrà ser també aplicada en aquells casos que que una sanció superior als 5000 francs suïssos entri en consideració.
3 . La Confederació podrà, per via legislativa, establir un percentatge menor de l'impost sobre el valor afegit per a aquelles prestacions turístiques adquirides a Suïssa, mentre aquestes prestacions siguin consumides fonamentalment per estrangers i la situació de competència així ho exigeixi.
4 .
L'impost sobre el valor afegit podrà ser percebut fins la fi de
l'any 2006.
14. Disposició transitòria relativa a l'art. 131 (Impost sobre la cervesa)
L'impost sobre la cervesa serà
recaptat segint la normativa en vigor fins l'adopció d'una nova
Llei Federal.
15. Disposició transitòria relativa a l'art. 132 (Participació cantonal en els impostos anticipats )
Fins una nova ordenació de la compensació financera entre cantons, la participació dels cantons en la recaptació dels impostos anticipats serà d'un 12 per cent . Si la taxa del tribut en qüestió sobrepassa el 30 per cent, la participació dels cantons serà d'un 10 per cent.
II
1 . Queda derogada la Constitució Federal del 29 de maig de 1874.
2 . Les següents disposicions constitucionals que hauran de ser convertides en normes legals seguiran sent aplicables fins l'entrada en vigor de les corresponents normes legals:
a. Art. 32quater, paràgraf 6.
Queden prohibides la buhonería
i altres maneres de venda ambulant de begudes alcohòliques.
b. Art. 36quinquies, paràgraf 1, frase 1 , apartat 2 frase 2-última i apartat 4 frase 2.
1 La Confederació percebrà un cànon anual de 40 francs suïssos sobre els vehicles automòbils i els remolcs matriculats a Suïssa o en altre país el pes total del qual no superi les 3,5 tones per cada categoria respectivament, per la utilització de carreteres nacionals de primera i segona classe.
2 El Consell federal podrà exonerar certes categories de vehicles d'aquest cànon i establir normatives particulars, especialment per als desplaçaments en zones frontereres. Aquestes no podran afavorir els vehicles matriculats en l'estranger en perjudici dels vehicles suïssos. El Consell Federal podrà preveure sancions en cas d'infracció.
3. Els cantons percebran el cànon sobre els vehicles matriculats a Suïssa i controlarà el respecte de les prescripcions per part de tots els vehicles.
4 La llei podrà estendre la
percepció d'aquest cànon a altres categories de vehicles,
que no estiguin subjectes a la percepció del cànon per al
tràfic pesat.
c. Art. 121bis, paràgrafs 1,2 i 3, frases 1 i 27.
1 Quan l'Assemblea Federal elabori un contraprojecte, hauran de sotmetre's tres qüestions en la mateixa papereta de vot als electors. Cada elector podrà votar sense reserva:
1. Si prefereix la iniciativa popular al règim existent;2. Si prefereix el contraprojecte al règim existent;
3. Quin dels dos textos hauria d'entrar en vigor en cas que el poble i els cantons preferissin ambdós textos al règim existent.
2 La majoria absoluta es determinarà
per separat per a cadascuna de les qüestions. Aquelles qüestions
sense resposta no seran preses en consideració.
3 Si tant la iniciativa popular, com el contraprojecte són acceptats, es tindrà en compte el resultat obtingut per les respostes a la tercera qüestió. Entrarà en vigor el text que hagi obtingut el major nombre de vots dels electors i dels cantons.
Art. 197 Disposicions transitòries
posteriors a l'acceptació de la Constitució del 18 d'abril
1999.
1. Adhesió de Suïssa a l'ONU
1 . Suïssa s'adhereix à l'Organització de Les Nacions Unides.
2 . El Consell Federal és habilitat a presentar al Secretari General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) una demanda d'adhesió i a fer una declaració relativa al compliment de les obligacions de la Carta de l'ONU.
III
Les modificacions de la Constitució Federal del 29 de maig de 1874 seran formalment adaptades per l'Assemblea Federal a la nova Constitució. La corresponent resolució no està subjecta a referèndum.
IV
1 . La present resolució serà sotmesa al vot del poble i dels cantons.
2 .
L'Assemblea Federal fixarà la data d'entrada en vigor.
Traduïda del castellà i editada en format -HTML per Demopunk Net. - Agost 2003