Democràcia Radical Web


PER LA REFORMA ELECTORAL EN ESPANYA
¿Què és el Vot Personal Transferible?

Presentació
Nominació de candidats
Democràcies fòssils (Sistemes majoritaris)
Democràcies oligàrquiques (Sistemes de llistes)
El cas espanyol
Algunes dades d'interès
Crítiques al VPT
Exemple VPT detallat
Enllaços


PRESENTACIÓ

El Vot Personal Transferible és el més just i avançat dels sistemes electorals. Es caracteritza per ser un sistema proporcional , aplicat sobre una circumscripció multipersonal reduïda (típicament, de 3 a 8 diputats o regidors). L'elector selecciona (nominalment, sense llistes de partits) als seus candidats, ordenant-los segons les seves preferències. Per tant, a la papereta de vot no apareixen llistes de partit (ni tancades, ni obertes), ni tampoc els noms dels elegits es marquen amb una "X", ni s'elegeix un únic representant per circumscripció. L'elector atorga els nombres "1", "2", "3", ... als seus candidats preferits.

En el procés de recompte de vots, un candidat és elegit si supera una quantitat donada de vots com "1ª preferència". Les paperetes dels candidats ja elegits, juntament amb les del candidat menys votat, són revisades. I llegint la "2ª preferència" són transferides als candidats que resten. El procés es repeteix en les preferències "3ª", "4ª",... fins seleccionar el nombre de diputats de la circumscripció. Per a una descripció més detallada s'acompanya un petit exemple.

Bàsicament, l'elector diu amb la seva papereta: "Dono el meu vot al diputat A (1ª preferència). Si no puc ajudar-li perquè té més vots dels que necessita, o perquè en té tan pocs que no pot ser elegit, llavors no vull malgastar el meu vot. Donaré el meu vot al diputat B (2ª preferència). I si tampoc puc ajudar-lo, el donaré al diputat C (3ª preferència). Etcètera."

El Vot Personal Transferible reuneix les característiques positives de la resta de sistemes electorals, i les seves pròpies virtuts:

El Vot Personal Transferible (STV, Single Transferable Voti, en la bibliografia anglesa) s'està utilitzant a Irlanda, en el senat australià, i a Malta. També s'aplica a les eleccions locals i europees d'Irlanda del Nord des de 1973. Així mateix, s'usa en diversos ajuntaments importants dels EEUU.

La qualitat del VPT és tan alta que pot utilitzar-se també en eleccions d'un únic guanyador: eleccions presidencials, a governador, ¡fins i tot en circumscripcions unipersonals!. Aquesta variant, coneguda com IRV (Instant Run-off Voting) o "vot alternatiu" s'utilitza en la cambres baixes australiana i en nombroses institucions (municipis, universitats, ...) de tot el món.

Gairebé tots els sistemes electorals en vigor han estat dissenyats en un dels dos extrems que faciliten el control de la població. En el primer cas trobem les democràcies més antigues amb el sistema majoritari (majoria relativa) aplicat a districtes de diputat únic. En aquests règims, totes les minorias manquen de representació. Les dos minorias majoritàries s'alternen en el poder.

En el segon cas, apareixen els sistemes de llistes (obertes o tancades) en el qual els votants no fan més que prorratejar la representació de cada partit. La força dels partits creix envaint la societat fins arribar a la categoria de sectes laiques. La responsabilitat individual del mal diputat (inepte, corrupte o criminal) es dilueix en el partit, especialment quan l'elector s'enfronta a grans llistes. En ambdós sistemes, majoritari i de llistes , les èlites polítiques, amb suports financers i mediàtics, solen reduir la varietat d'elecció al nivell de farsa.

El Vot Personal Transferible no és la panacea per a totes les manques democràtiques. Simplement, és el "menys dolent" dels sistemes electorals, dissenyat amb precisió per a minimitzar els terribles efectes "secundaris" dels sistemes majoritari i de llistes.


NOMINACIÓ DE CANDIDATS
 

La presentació de candidats en el Vot Personal Transferible és absolutament lliure, sense més limitacions que les necessàries per a impedir que forces reaccionàries puguin saturar el sistema:



DEMOCRÀCIES FÒSSILS (SISTEMES MAJORITARIS)

El mecanisme central de control de la població en els sistemes majoritaris són les circumscripcions o districtes unipersonals. El fet que només un diputat sigui elegit per circumscripció afavoreix clarament als partits majoritaris (habitualment només dos) i elimina qualsevol representació d'importants minories. En pocs anys, el règim evoluciona rapidisimamente a una "democràcia" amb dos partits, minories majoritàries, que solen escenificar una confrontació buida de contingut i, per descomptat, de representativitat.

En termes de proporcionalitat són els pitjors sistemes electorals. El nombre de vots "inútils" lliurats a totes les altres minories és elevadísim, mentre que el nombre de diputats que aquestes aconsegueixen sol ser zero. Zero patater.

Al tractar-se d'un dels sistemes més antics, existeixen multitud d'exemples de les seves nefastes conseqüències. L'esgarrifosa experiència (1922-72) de majoria unipersonal a Irlanda del Nord es va saldar amb milers de morts provocats per la suïcida marginació de la minoria catòlica. Perquè les minories perpètuament sense representació són bombes de relotgeria disseminades en la Història. Com el cas de la població negra a les circumscripcions d'estats de Geòrgia i Carolina del Nord, minories al voltant del 30% de la població que no han tingut representació en els últims 100 anys. O com, sense anar més lluny, la ultradreta francesa amb un 12% de vots i sense cap escó. Veritable planter d'odi al règim que les exclou.

En aquests sistemes les èlites solen modificar l'extensió i els límits geogràfics de les circumscripcions de manera que barris o ciutats poblats amb minories queden diluïts, sense representació, en majories ben calculades. Existeixen nombrosos exemples del anomenat "gerrymandering".

Com argument a favor d'aquests sistemes se sol al·legar amb massa freqüència que afavoreixen la "governabilitat". Impressionant argument. Sens dubte, impressionant. Seguint aquestes "democràtiques" raons, podríem acabar parlant de la bondat de les dictadures per la seva elevada governabilitat. Tan desafortunat argument no mereix ni rèplica.

No obstant això, l'argument més fort a favor dels sistemes majoritaris és que els diputats són elegits NOMINALMENT. Que existeix una relació directa entre el diputat i la seva circumscripció. Que l'elector pot vigilar i valorar individualment als seus representants. Aquest sí que és realment un argument de pes.

Actualment, el sistema majoritari unipersonal s'aplica a les democràcies més antigues (Regne Unit, EEUU, Canadà, ...), democràcies fòssils que no han aconseguit evolucionar a un sistema electoral més just. No obstant això, entre els sectors millor documentats d'aquests països existeixen organitzacions dedicades a promocionar l'ús de sistemes electorals proporcionals, especialment, el Vot Personal Transferible. Als EEUU destaca, entre altres organitzacions, The Center for Voting and Democracy i en el Regne Unit, l'Electoral Reform Society .


DEMOCRÀCIES OLIGÀRQUIQUES (SISTEMES DE LLISTES)

Els sistemes de llistes es caracteritzen perquè els partits polítics, i només ells, ofereixen a l'elector una llista per cada circumscripció multipersonal. Aquest paper interposat dels partits és el principal defecte que ofereixen els esmentats sistemes. Després de diverses dècades, és una evidència que els candidats que arriben a l'elector han estat "filtrats" per les èlites de cada partit. La lleialtat total al partit és prerrequisit per a aparèixer i reaparèixer en les llistes. En els sistemes de llistes, l'accés com independent a la condició de candidat electoral és impossible.

En aquest cas, el procediment de control de la població consisteix a votar enormes i "anònimes llistes de funcionaris" d'uns pocs partits. Amb el suport de les èlites financeres i mediàtiques, la població elegeix en la "ficció" d'estar votant als seus representants quan en realitat està prorratejant la representació d'unes poques famílies de poder. Oligarquíes que utilitzen els seus diputats com a simples "comparses" en el repartiment de l'Estat.

D'altra banda, l'elector habitualment s'enfronta al dilema moral de donar suport a la seva llista favorita com un "tot". El vot a un partit sol incloure el mal glop d'estar votant alguns candidats públicament ineptes, corruptes o criminals. Però, amb seguretat, lleials al partit. El defecte del sistema és tan evident que la majoria d'aquests sistemes són de llistes obertes. És a dir, permeten a l'elector ordenar (en alguns casos amb severes limitacions) les seves preferències dintre de la llista de cada partit.

És freqüent escoltar l'error que les llistes obertes permeten al votant seleccionar els seus candidats preferits. La realitat és que les llistes obertes només permeten ordenar l'assignació dels escons aconseguits per la llista. El vot segueix sent a la llista. El vot al diputat, amb noms i cognoms, és propi d'altres sistemes electorals, per exemple, el majoritari o el Vot Personal Transferible.

Amb tot, també el sistema de llistes té alguna virtut. Especialment la seva PROPORCIONALITAT. El fet d'utilitzar circumscripcions multipersonales aconsegueix que el percentatge d'escons d'un partit s'aproximi al seu percentatge de vots. Molt més que en el sistema majoritari unipersonal. Aconseguint que els partits minoritaris aconsegueixin representació. Encara que tampoc aquest sistema garanteix que les minories socials tinguin representació si no és mitjançant el seu propi partit específic (altra vegada, l'inevitable paper interposat dels partits).

L'index de proporcionalitat de cada sistema varia moltíssim depenent de la grandària de la circumscripció. Òbviament, els sistemes amb una única circumscripció nacional són necessàriament més proporcionals que els de circumscripcions reduïdes. L'altre aspecte que afecta a la proporcionalitat és el mètode utilitzat. El sistema de llistes D´Hondt és el menys proporcional enfront del sistema Saint-Lague o al de residus màxims. Depenent d'aquests dos aspectes (grandària de la circumscripció i mètode), la variació de l'índex de proporcionalitat pot ser tan acusada que alguns sistemes de llistes arriben a ser ¡menys proporcionals! que el sistema majoritari unipersonal.

El sistema de llistes s'utilitza a la majoria dels països europeus. Alguns països, com Alemanya o Nova Zelanda, utilitzen un sistema mixt doncs una part dels seus representants s'elegeixen mitjançant llistes i ´'altra part mitjançant majoria unipersonal. És a dir, que en lloc de prendre el positiu de cada sistema (com en el cas del Vot Personal Transferible) aquests sistemes mixts reunen els dos pitjors extrems dels sistemes electorals.


EL CAS ESPANYOL

El sistema electoral espanyol és patètic. I tal afirmació no és per victimisme. Reuneix les pitjors característiques de tots els sistemes electorals, sense oferir cap virtut.

El sistema espanyol de llistes ofereix al "confiat" votant llistes tancades. Els candidats són anomenats pels partits, però a diferència de les llistes obertes, l'ordre en la llista també el dicten les èlites. Només Israel i Portugal comparteixen l'ús del pitjor dels sistemes de llistes. Les infames llistes tancades. La immensa majoria (un 72.4% ) dels propis diputats lamenten l'actual paper interposat dels partits, però no fan res per solucionar-lo.

El sistema espanyol és tan nefast que ni tan sols té l'alta proporcionalitat dels sistemes de llistes. Ofereix la pitjor combinació dels dos aspectes que afavoreixen la proporcionalitat. D'una, banda utilitzem el pitjor mètode, el mètode D´Hondt. I d'altra banda, la grandària mitja de la circumscripció espanyola és molt baix: 5.7 diputats. El resultat provocaria riallades si no fos patètic: el sistema de llistes espanyol és, fins i tot, menys proporcional que alguns sistemes majoritaris unipersonals!. Insisteixo, patètic.

Vivim una democràcia tan precària que utilitzar el terme "Democràcia " només pot comprendre's en oposició a la dictadura del general Franco. Encara que després de vint anyets l'excusa sona ja rància. Avui en dia, el problema de la reforma electoral no té solució dintre de l'actual Règim. La nostra dubtosa Constitució prohibeix expressament (art. 87.3) la iniciativa popular legislativa per a temes constitucionals i lleis orgàniques com la Llei Electoral. El blindatge del Règim és evident.

Semblaria lògic que la població, o almenys la intel·lectualitat espanyola, estigués preocupada per tan lamentable situació. Però, increïblemente, el debat no existeix. Ni tan sols les anteriors tristes dades són de domini públic. L'únic treball (amb una mínima difusió) sobre el sistema electoral espanyol es deu a la Fundació FÒRUM (ISBN 84-481-0133-2). Les seves crítiques són tan tímides i les reformes proposades tan mínimes que no mereix major atenció.

Cal destacar els treballs del professor Rafael Pla-López per al disseny d'un sistema electoral que intenta maximitzar simultàniament la nominalidad i proporcionalitat del sistema electoral. La llista de candidats és ordenada per l'elector. El candidat en la primera posició rep 1 punt, els següents candidats reben 1/2, 1/3 , 1/4, ... En petits cossos electorals (universitats, partits polítics, ...) els sistemes electorals com el proposat, o com el VPT, poden ser víctimes de la planificació de vots creuats; per aquesta raó el professor Pla-López introdueix una "clàusula de garantia".

Periòdicament, reapareix el debat electoral en els pitjors termes possibles. Des de diferents fronts se'ns proposa el canvi a un sistema mayoritari unipersonal. ¡Impressionant bajanada!, que ens duria com un pèndol boig a un altre dels pitjors sistemes electorals. El més dolorós és que l'absència d'una cultura electoral a Espanya aconsegueix transmetre a la població que només hi ha dos possibles sistemes: l'actual de llistes i el majoritari unipersonal. Una vegada més, patètic.

La proposta de sistema majoritari dels senyors Lucas, Ibarra, Ansón, Trevijano, Bernia, Gallardón, ...conduiria gairebé a la clandestinitat a diversos partits nacionalistes i a IU; al mateix temps que estabilitzaria definitivament el projecte bipartidista de la Transició. És inexplicable que alguns dels intel·lectuals més compromesos contra el Règim desestimin el Vot Personal Transferible enfront del sistema majoritari unipersonal que tan alegrement defensen.

Una altra proposta de canvi del sistema electoral és la d'IU. Ofereix únicament augmentar la proporcionalitat per efecte d'augmentar la grandària de les circumscripcions. Proposen canviar la circumscripció provincial per la Comunitat Autònoma, fins i tot a una única circumscripció nacional. La proposta és pobre, poc ambiciosa i, sobretot, miop. Redueix el problema electoral únicament a l'aspecte que avui els perjudica: la baixa proporcionalitat.

Malgrat tot, no hem d'acceptar que la Democràcia és només, ni tan sols principalment, el sistema electoral. L'adopció a Espanya del Vot Personal Transferible és simplement un prerrequisit per alleugerir la pressió asfixiant dels partits majoritaris sobre la societat i sobre els seus propis diputats. Respectant al mateix temps la proporcionalitat del vot i la nominalidad del diputat elegit.

Però la Democràcia té altres moltes facetes irrenunciables. Com és l'elecció separada del poder legislatiu, de l'executiu i de la prefectutra de l'Estat Com són els mecanismes de democràcia directa: referendums vinculants i iniciativa popular sense restriccions (legislativa i al referèndum). Procediments auxiliars com són les primàries, el vot secret en cabina i desconcentración de la votació el mateix dia en totes les circumscripcions. Mecanismes populars de destitució del diputat o dissolució de poders. El dret d'autodeterminació i el control.de la guerra. La Democràcia Absoluta.


ALGUNES DADES D'INTERÈS

Es suminstra com a suport una taula que permet estimar la influència del sistema electoral i altres magnituds auxiliars sobre el índex de NO proporcionalitat. La majoria de les dades procedeixen de "Electoral Systems and Party Systems", Arend Liphart (ISBN 0-19-828054-8).


CRÍTIQUES AL VPT

Una de les principals crítiques que sofreix el VPT és que afavoreix la competició entre candidats d'un mateix partit. Els seus detractors argumenten que el marc apropiat per a aquesta confrontació és la pròpia estructura orgànica dels partits. La mentalitat subjancent és el concepte estatista dels partits polítics, com organitzacions compactes més que com associació de polítics. Els més encesos defensors del complex democràcia-estat-partit estenen la mateixa crítica, fins i tot, a les llistes obertes. El resultat és vergonyós. Per als defensors del VPT aquesta crítica és, per contra, una de les seves virtuts essencials.

Una segona crítica es refereix a la reduïda grandària de les seves circumscripcions electorals. De nou aquesta crítica opera en sentit invers. Un dels arguments de major pes que manegen els sistemes majoritaris és la nominalidad del vot, el vot al diputat amb noms i cognoms. Precisament aquesta és una de les característiques que el VPT recull. Això no és obstacle per a reconèixer que a major grandària de la circumscripció, s'arriben als millors valors de proporcionalitat. Però les dades demostren que fins i tot amb petites circumscripcions, per exemple Irlanda amb 3.75, s'aconsegueixen nivells de proporcionalitat semblants als sistemes de llistes de partits.

Però no existeix cap incoveniente per a augmentar la grandària de la circumscripció. Es poden arribar a circumscripcions de fins 5 diputats (el cas de Malta) sense complicar excessivament el procediment de vot ni el procés de recompte. Per desgràcia, el fort bipartidisme estabilitzat en la illa de Malta, ens impedeix verificar amb dades reals els nivells de proporcionalitat que s'arribarien amb semblants circumscripcions.

Una vegada més, mereix la pena insistir que la principal virtut del VPT és haver reunit en una fórmula pràctica les qualitats dels altres sistemes electorals. Gairebé podríem parlar de l'antítesi dels sistemes mixts com l'alemany que reuneix tots els defectes de la resta dels sistemes.

Tots els sistemes electorals nominals amb diversos candidats  per circumscripció, com per exemple el VPT, poden ser víctimes de la planificació de vots creuats. Aquest tipus de frau electoral pot alterar la desitjable proporcionalitat. El perill pot ser una cosa real en el cas de petits cossos electorals com són universitats, partits polítics o petits ajuntaments. Afortunadament, la grandària dels cossos electorals en eleccions a representants és prou gran com per a reduir aquest perill a la mera conjectura teòrica. No obstant això, seria desitjable que la llei electoral dictés severs càstigs penals contra els organitzadors de semblants fraus.


EXEMPLE VPT DETALLAT

Per a una descripció detallada del Vot Personal Transferible utilitzarem un exemple hipotètic amb una circumscripció on s'elegeixen 5 diputats, presentant-se 7 candidats. El nombre de votants en la circumscripció és 48 votants (vam elegir aquest nombre tan baix per a simplificar la presentació).

Es descriu la "quota" i les tres etapes que en aquest cas seran necessàries per a determinar els 5 candidats elegits.

QUOTA
La quota és el menor nombre de vots que un candidat necessita per a ser elegit. En una circumscripció de 5 diputats la quota seria 1/6 del nombre de votants, més un vot. Aquesta quota garanteix que no més de 5 diputats aconseguiran superar-la i ser elegits. Anàlogament, en una circumscripció de 6 diputats seria 1/7 dels vots, més un. En el nostre exemple:

Quota = 48/(5+1) + 1 = 8 + 1 = 9 vots

ETAPA 1.
Els votants han indicat en la papereta les seves preferències numerant els candidats. Es recompten les primeres preferències en cada papereta. La primera preferència serà el candidat marcat amb un "1". Hi haurà, doncs, 48 primeres preferències. Suposem els següents resultats (la columna "Vots" representa les inicials del nom i els vots rebuts):
 
 


Candidats
Vots
Total
Resultat
Esther
EEE
3.
Laura
LLL LLL LL
8.
Paula
PPP PPP PPP PPP PPP
15.
Elegit
Ramon
RRR R.
4.
Susanna
SSS
3.
Tomàs
TTT TTT
6.
Valentí
VVV VVV VVV
9.
Elegit
48.

Dos candidats, la Paula i en Valentín han obtingut un nombre de vots superior a la quota (9 vots) i, per tant, es declaren elegits en aquesta primera etapa.

ETAPA 2.
La Paula té 15 vots, però només en necessita 9 per a ser elegida. L'excés de 6 vots haurà de ser transferit. És a dir, ella no necessita 6/15 dels seus vots.Totes les 15 paperetes de la Paula es tornen a examinar i es transfereixen a la següent preferència, cadascuna amb un valor de 6/15 (és a dir, 0.4). En el cas que en alguna d'elles hi aparegués en Valentí (també ja elegit) com a  segona preferència, la papereta es transferirà a la tercera preferència.

Suposem que 10 de les 15 paperetes mostren com a següent preferència a la Susanna, i 5 a l'Esther. En aquest cas la Susanna rep 4 vots (0.4*10) i l'Esther rep 2 vots (0.4*5), el que totalitza l'excés de 6 vots que tenia la Paula.
 
 


Candidats
Vots
Total
Resultat
Esther
EEE Pàg
5.
Laura
LLL LLL LL
8.
Paula
PPP PPP PPP
9.
Elegit
Ramon
RRR R.
4.
Susanna
SSS PPP P
. 7.
Tomàs
TTT TTT
6.
Valentí
VVV VVV VVV
9.
Elegit
48.

Una vegada que la transferència d'excessos de vots ha conclòs, el candidat amb menor nombre de vots és exclòs. En el nostre exemple, el Ramon. Les seves paperetes són transferides a la següent preferència que apareix en elles. Suposem que 3 de les 4 són pel Tomás i 1 per la Laura.

ETAPA 3.
Una vegada realitzades les transferències (per excés i per eliminació) es torna a examinar quins candidats han aconseguit arribar a la quota:
 
 


Candidats
Vots
Total
Resultat
Esther
EEE Pàg
5.
Laura
LLL LLL LLR
9.
Elegit
Paula
PPP PPP PPP
9.
Elegit
Ramon
Susanna
SSS PPP P
. 7.
Elegit
Tomàs
TTT TTT RRR
9.
Elegit
Valentí
VVV VVV VVV
9.
Elegit
48.

La Laura i en Tomás superen la quota i són elegits. L'Esther és la candidata amb menor nombre de vots. Arribat a aquest punt, no té sentit eliminar-la i transferir perquè només s'elegeixen 5 diputats en el nostre exemple. La Susanna és elegida enfront  l'Esther.

La reducció del Vot Personal Transferible al cas d'elegir un només representant (presidents, governadors, ...) segueix la mateixa lògica. En aquest cas, la quota és la majoria absoluta dels votants. Per tant, si un candidat aconsegueix la majoria absoluta és directament elegit; en cas contrari, s'elimina el candidat amb el menor nombre de vots i es comptabilitzen les seves segones opcions. Aquest procés es repeteix fins que un candidat aconsegueix la majoria absoluta. El VPT en eleccions unipersonals es denomina vot alternatiu, o "segona volta automàtica" (Instant Run-off Voting, IRV ).


CONCLUSIONS
Llevat dels tres vots de l'Esther en primera preferència, 45 dels 48 electors han pogut exercir segones i successives preferències.

En aquest exemple, conscientment, s'ha evitat associar els candidats a cap partit per a realçar la "nominalitat" dels diputats elegits. No obstant això i a l'efecte d'estimar la proporcionalitat del Vot Personal Transferible, suposem que hi ha dos partits: A (Esther, Paula, Susana, Valentín) i B (Laura, Ramón, Tomás). Observi's que les transferències s'han suposat, com sol ser usual, d'un candidat a un altre del mateix partit. En aquest cas el partit A amb 30 vots té 3 diputats i el partit B amb 18 vots té 2 diputats. En un exemple amb major nombre de vots es podria visualitzar encara més fàcilment com els votants es distribueixen per grups d'opinió, matisant dintre de cada partit mitjançant l'elecció d'un o altre candidat.


ENLLAÇOS

La societat anglesa Electoral Reform Society és la més antiga dedicada a la promoció i difusió de sistemes electorals proporcionals. Situada al Regne Unit, intenta combatre la seva democràcia "fòssil" ancorada en l'obsolet sistema majoritari unipersonal. Entre els sistemes proporcionals defensa especialment el Vot Personal Transferible (Single Transferable Voti).

Igualment la societat nord-americana The Center for Voting and Democracy intenta promocionar a EEUU l'ús de sistemes proporcionals que substitueixin al primitiu sistema majoritari unipersonal. Un important moviment demòcrata pretén modernitzar les eleccions presidencials de EE.UU eliminant el seu primitiu sistema indirecte (Col·legi Electoral de compromisaris) i utilitzant el vot alternatiu (Instant Runoff Voting ).

A Austràlia la societat Proportional Representation Society of Australia defensa directament l'ús del Vot Personal Transferible com el sistema proporcional òptim. Mereix la pena recordar que el senat australià és una de les institucions elegides mitjançant Vot Personal Transferible.

Els resultats electorals d'Irlanda del Nord poden ser consultats. El 1972 es va adoptar el Vot Personal Transferible per a les eleccions regionals (el Regne Unit segueix utilitzant, allà també, el sistema majoritari per a les seves eleccions nacionals). L'ús del sistema majoritari des de 1922 a 1972 és un dels més sagnants errors que es coneixen en l'ús de sistemes electorals. També estan disponibles resultats electorals d'Irlanda, país que gaudeix del Vot Personal Transferible.

En aquest enllaç es pot trobar enllaços especifics del Vot Personal Transferible

Existeix una llista de correu dedicada a la difusió del Vot Personal Transferible, http://groups.yahoo.com/group/single-transferable-vote/

A la pàgina del professor Rafael Pla-López es pot consultar la seva proposta sobre un sistema nominal i proporcional . Es tracta dels pocs treballs d'investigació electoral que s'han desenvolupat a Espanya.

És molt difícil, tal vegada impossible, trobar enllaços que defensin el sistema majoritari unipersonal o el proprocional de llistes tancades. Alguna raó hi haurà per a tal absència.