Democràcia Radical Web


Desenvolupament democràtic a Espanya









Introducció
Eleccions al Legislatiu
Eleccions a l'Executiu
Eleccions al Judicial
Jutges del Tribunal Suprem
Tribunal Constitucional
Constitució
Reforma Constitucional
Eleccions a la Prefectura de l'Estat
Emissores de TV i ràdio
Eleccions primàries de candidats
Junta Electoral Central
Dissolució del Legislatiu
Cessament de l'Executiu
Referèndum
Iniciativa popular al referèndum
Dret d'autodeterminació
Iniciativa popular legislativa
Iniciativa popular a la derogació de lleis
Iniciativa popular a la ratificació de tractats internacionals
Iniciativa popular a la revocació de càrrecs electes
Comissions parlamentàries d'investigació
Consell de Ministres
Fiscal General
Administració civil
Cúpula militar
Declaració de guerra
Serveis secrets
Defensor del Poble
Llibertats públiques
Publicitat de la vida pública
Democràcia laboral
Mecanismes auxiliars al sistema electoral


Introducció

Resulta avorrit, dia rera dia, escoltar a líders mediàtics i polítics qualificar l'actual Règim com democràtic. Simplificació, ignorància, o col·laboracionisme. No obstant això, Democràcia no és el gaudi d'algun grau de llibertat pública (expressió, vaga, manifestació,...), ni tan sols la inassolida justícia social. Per això, no són democràtiques les "partitocràcies" actuals que escampen les llibertats públiques com si fossin engrunes. Per això mateix, no són democràtics els règims comunistes que han arribat a les màximes cotes d'igualtat d'oportunitats.

Després de diverses dècades d'Engany podem desqualificar globalment a l'actual Règim que s'autoproclama democràtic. Més allà d'un farcell de llibertats públiques (manifestació, vaga, ...), tarades o pobrament desenvolupades, la veritat és que la societat espanyola gaudeix d'una única llibertat política: la qual permet eleccions a assemblees i corporacions legislatives. Totes les altres llibertats polítiques es troben prohibides. Però fins i tot, l'única llibertat política d'eleccions legislatives es desenvolupa en un  sistema electoral de llistes tancades, sense primàries, i amb el trist mèrit de ser un dels sistemes electorals menys proporcionals (vots/escons) entre els sistemes de llistes.

Enfront del model hegémonico de les democràcies liberals, els mecanismes de democràcia directa (referèndum vinculant, iniciatives populars, pressupost participatiu, autodeterminació, control de la guerra, ...) estan demostrant tenir un valor democràtic molt superior. Però a Espanya, la constitució que patim els prohibeix, bloquejant el seu naixement. La convivència de la Democràcia Directa amb la indispensable Democràcia Representativa és un dels grans objectius dels demòcrates radicals.

D'altra banda, la separació de poders (aixíi com la creació d'altres nous poders independents) és un dels temes centrals en la creació de veritables democràcies. De nou, la escatainada constitució formalitza un estat monolític sense separació de poders. Un Poder és independent si, i solament si, és elegit directament. No pot ser destituït o dissolt si no és per iniciativa i/o refrendació popular -expressió dinàmica del Poder Constituent. Tota la resta són milongues de telediari. I és que Democràcia és, senzillament, ser capaços de nomenar i cessar a diversos poders independents. Ser efectivament capaços. Avui, vivim una amarga experiència, en la qual ens limitem a prorratejar, mitjançant votació, les llistes redactades per les cúpules dels partits. A partir d'aquí, es genera un Estat monolític.

En el cas espanyol, caldria afegirhi l'espantall d'una Prefectura de l'Estat masculina, hereditària, que ostenta clarament el màxim generalat militar, una increïble intangibilitat juridica i un asfixiant culte mediàtic. No sembla importar-los als nostres demòcrates de telediari que el Cap de l'Estat fos nomenat pel general rebel Franco, que mai hagi existit una explícita ratificació popular, i que el seu fill hagi de ser el nostre pròxim Cap d'Estat.

Per als optimistes no oblidarem alguna paraula d'alleugeriment. Per descomptat que s'aprecien clarament les diferències amb una dictadura. Però aquest Règim només mereix ser qualificat com predemocràcia (com la resta de les autoproclamades democràcies en el model hegemònico). S'ha estabilitzat negant-se a créixer, desenvolupant múltiples formes de control de la població i mecanismes avantatgistes en els processos electorals.

En la mesura que el Règim no és democràtic, està deslegitimat per a utilitzar la Força contra els ciutadans. En aquesta mateixa mesura, el colaboracionisme dels mitjans de comunicació els converteix en els mitjans de propaganda del Règim.

Es neguen a construir una democràcia perquè en realitat no creuen en ella. Les èlites han substituït la Força per l'Engany. Si tens dubtes, jutja per tu mateix:


Eleccions al Legislatiu. Els diputats al Parlament (o els regidors a l'ajuntament) s'elegeixen indirectament. S'arriba a la categoria de candidat només si s'és situat per les cúpules dels partits en la llistes electorals -no existeix altra possibilitat per a ser elegit diputat. Després de les eleccions, diputats i regidors executen els pactes i qualsevol altra decisió de les seves èlites. La desobediència és castigada, com a mínim, amb l'exclusió de les següents llistes electorals.  Malgrat tot, les eleccions al Legislatiu són l'acció més "sobirana" que podem exercir. La resta de les institucions es generen per successives indireccions.

Eleccions a l'Executiu. No existeixen. El President del Govern (per abreujar, el Pres.) s'elegeix mitjançant una nova indirecció. Els afiliats al partit que van aconseguir ser diputats elegeixen al líder que els va incloure a les llistes. Òbviament.

Eleccions al Judicial. No existeixen. El seu màxim òrgan, el Consell General del Poder Judicial, CGPJ, és elegit pel legislatiu. En realitat, és de domini públic que els seus membres i president són pactats per les cúpules dels partits, el Parlament escenifica l'acord dels líders. Al juny/2001 es va realitzar una mínima i estètica reforma  (les associacions de jutges proposen al Legislatiu 36 candidats per a cobrir 12 dels 20 membres del CGPJ), que no afronta el problema central.

Jutges del Tribunal Suprem. Nomenats pel CGPJ. Se sospita que poden ser també pactats. Impressionant sospita.

Tribunal Constitucional. Nomenat per Legislatiu, Executiu i CGPJ. És a dir, cara i creu d'una mateixa moneda. Produeix escàndol públic el mercadeig dels líders en el nomenament dels seus membres. El trist espectacle es repeteix en el Tribunal de Comptes. ¡Fins i tot la Real Acadèmia de la Llengua procura respectar les "quotes"!

Constitució. Amb diverses dècades d'exercici s'ha demostrat un document inoperant i perjudicial. Fossilitzada en la "transició franquista", impedeix o desactiva qualsevol exercici democràtic que no siguin les eleccions legislatives. Els drets de Democràcia Directa estan prohibits (amb una alguna mínima excepció). No existeix veritable separació de poders, tots ells depenen institucionalment de la Funció Legislativa, vinculada fermament a les èlites dels partits.

Reforma Constitucional. Prohibida a la iniciativa popular. Increïble prohibició. L'actual procediment de reforma constitucional és tan complex i inviable que pot considerar-se inexistent. No es contempla, quedant per això prohibit, l'obertura de processos i/o assemblees constituents. Aquest blindatge enfront del Poder Constituent popular comporta una forta pèrdua de legitimitat de tot l'actual Règim.

Eleccions a la Prefectura de l'Estat. No existeixen. És hereditària (s'admeten riallades). L'actual Cap d'Estat va ser nomenat pel general Franco i mai ha estat explícitament ratificat pel poble. Aquesta és la nostra llibertat real.

Emissores de TV i ràdio. Requereixen d'autorització política (no relacionada amb els requisits tècnics). Prohibició expressa per a obrir més emissores de TV. L'absència de llibertat de difusió forma part de l'actual mecanisme de propaganda i engany a la població.

Eleccions primàries de candidats. No estan protegides constitucionalment, ni per cap llei. Només hi ha o hi ha hagut alguns experiments particulars que no mereixen el nom de primàries.

Junta Electoral Central. Nomenada pel CGPJ i el Congrés. Un exemple de la seva inoperància: aquesta institució es troba incapacitada per la Llei Electoral per a anul·lar les eleccions nacionals de 1989, malgrat la sentència del Tribunal Suprem (1997) sobre el cas Filesa demostrant que el partit guanyador va gaudir l'avantatge que donen més de 1.000 milions procedents del xantatge sobre grans empreses.

Dissolució del Legislatiu. Responsabilitat exclusiva del Pres. No pot ser proposada, ni forçada per iniciativa popular.

Cessament de l'Executiu. Per moció de censura. No pot ser proposat, ni forçat per iniciativa popular.

Referèndum. Consultiu, mai vinculant. Increïble prohibició. Només pot ser convocat pel Pres.

Iniciativa popular al referèndum. No existeix. Dret reservat al Pres.

Dret d'autodeterminació. No existeix. Els efectes estan sagnantment a la vista.

Iniciativa popular legislativa. Prohibida expressament per a modificacions de la Constitució, Llei Electoral i altres lleis orgàniques. El Parlament pot, fins i tot, rebutjar la tramitació (com així ha ocorregut en la majoria dels casos). Aquest dret, juntament amb la iniciativa al referèndum, és de vital importància.

Iniciativa popular a la derogació de lleis.
No existeix. Es troba prohibida.

Iniciativa popular a la ratificació de tractats internacionals.
No existeix. Es troba prohibida.

Iniciativa popular a la revocació de càrrecs electes.
Una vegada més, no existeix. Els demòcrates espanyols vam presenciar amb enveja com la nova constitució venezolana incorpora aquestes llibertats polítiques.

Comissions parlamentàries d'investigació. Encara que d'obligada compareixença, és possible mentir impunement al no prestar-se jurament. Les seves conclusions no són vinculants per a ningú. És a dir, són completament inoperantes.

Consell de Ministres. Nomenat pel Pres. sense ratificació parlamentària.

Fiscal General. Nomenat pel Pres. sense ratificació parlamentària. El Fiscal General nomena i cessa, sense control cap, els principals fiscals. La seva independència és un sarcasme.

Administració civil. Milers de sots-secretaris, directors generals, gestors d'empreses públiques, etcètera... nomenats pel Pres. sense ratificació parlamentària.

Cúpula militar. Nomenada pel Pres. sense ratificació parlamentària. La justícia militar, amb similars prerrogatives que la justícia civil, és nomenada pel Pres. sense cap control.  Acolloneix.

Declaració de guerra. Segons la nostra trista constitució, per iniciativa del Rei amb autorització del Legislatiu. Malgrat això, l'entrada en guerra amb Sèrbia el 1999 es va considerar una "missió de pau" a la qual no li era aplicable aquesta mínima norma constitucional. No pot ser vetada o ratificada per iniciativa popular (¡que no condeixi el pànic en el local!). S'enyora l'article 6º de la Constitució de la nostra II República: "Espanya renuncia a la guerra com instrument de política nacional".

Serveis secrets. Nomenats pel Pres. Sense regulació legal. No estan sotmesos a control efectiu, ni parlamentari ni judicial. Se sospita que són veritables abocadors de delinqüència.

Defensor del Poble. Càrrec, de bonic nom, completament inoperante.

Llibertats públiques. Engrunes que no compensen tanta mentida. Freqüents apallissaments de pacífics manifestants "no autoritzats". Llibertat d'expressió sepultada per l'absència de llibertat de difusió. Llibertat de vaga tarada per l'absència de corresponsabilitat (empresa/treballador) en els serveis mínims. I un avorrit etcètera.

Publicitat de la vida pública. Secretisme fins en la més petita activitat administrativa. Anella d'una cadena indispensable en milions "d'enchufes" i corrupteles. Segur que et sona.

Democràcia laboral. L'àmbit laboral està governat massivament per la propietat privada. Caps i responsables són elegits directament pels propietaris. Òbviament, l'ètica professional se subordina a la lògica del benefici. La representació laboral es redueix a les eleccions sindicals, eleccions de llistes sense possibilitat d'accés a candidats a títol personal. Els pressupostos sindicals depenen del propi Règim en més del 80%.

Mecanismes auxilares al sistema electoral. Destaca l'absència de l'obligatorietat de l'ús de les cabines: el vot secret és pura retòrica, especialment per a aquells individus que realment ho necessiten. Les llistes dels votants no són destruïdes, cosa que permet identificar el vot amb una granularitat tan baixa com 500 persones.